Les dades omplen les redaccions

ADRIÁN CABALLERO

Dades, transparència i democràcia participativa. Aquestes són les tres claus en les quals treballen les noves tecnologies aplicades a les redaccions periodístiques. Així es va poder comprovar al Hackdays, celebrat els 13 i 14 de març al CaixaForum de Barcelona. Organitzades pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Global Editors Network (GEN) i amb el suport de CaixaBank i Google,van participar-hi set mitjans de comunicació i tres organitzacions vinculades a la informació.

La idea d’aquestes jornades és que els equips participants creïn una aplicació amb l’objectiu de poder facilitar als ciutadans la reflexió durant una campanya electoral. Cada equip comptava amb un periodista, un informàtic i un dissenyador, un fet que dóna una idea dels perfils que van prenent pes en les redaccions del futur.

El Hackday de Barcelona és una de les vint edicions que la Global Editors Network (GEN) ha celebrat arreu del món en el marc del seu Editors Lab. Durant les 48 hores que dura una d’aquestes maratons, la gen tracta d’intercalar treball d’equip amb xerrades enfocades al periodisme i a la utilitat del periodista entre tanta programació i aplicació.

El Hackday és una adaptació dels hackathons, sessions de programació informàtica sense interrupció amb l’objectiu de desenvolupar alguna eina amb utilitat concreta. En el cas dels organitzats per la GEN, els seus Hackdays busquen promoure la innovació i la creativitat a les redaccions. El periodista francès i directiu de la GEN, Antoine Laurent, recomanava mesos enrere que en un Hackday periodístic “cal centrar-se en objectius petits”, ja que si no un “tractarà de reinventar Facebook i fracassarà”. Segons Laurent, la gran diferència entre un Hackday de periodisme i el clàssic Hackday tecnològic és “trobar l’equilibri entre la programació i el disseny amb la concepció editorial”que pot tenir l’eina. A més, destaca, és “molt important organitzar el Hackday dins la redacció” per poder involucrar el conjunt dels periodistes que hi treballen.

Una lliçó que dóna la iniciativa de la GEN és la importància que comencen a tenir els programadors i desenvolupadors d’aplicacions en les redaccions. Per a Laurent, aquests programadors “són els reis”. Això vol dir que el treball del periodista no és important? De cap de les maneres, assegura. “Cal recordar que aquesta gent són programadors abans que periodistes i necessiten formar equip”, afirma. Per aquest motiu, tal com s’ha dit, als Hackdays periodístics participen, juntament amb el periodista, un programador i un dissenyador.

Fins i tot Google, patrocinador del Hackday de Barcelona, coneix la importància dels periodistes, ja sigui per alimentar amb més enllaços GoogleNews o bé per participar activament en aquesta activitat de periodisme de dades o data journalism, que s’està desenvolupant en paral·lel al treball de les redaccions.

Elías Moreno, representant de Google, va impartir una masterclass en la qual va identificar el moment que viu el periodisme com “un canvi d’època, no una època de canvis”, recordant que les dades apunten que hi ha més consum d’informació que mai per part dels ciutadans.

Diferents idees

El treball dels equips participants al Hackday va ser intens, sobretot el primer dia, en què la xerrada de Moreno va incentivar molts equips a utilitzar les eines de Google per als seus projectes. A més, les idees s’anaven succeint i descartant. “Teníem tres idees i, finalment, les hem descartades per fer un projecte diferent”, comentaven en Toni i l’Ivan, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la tarda del primer dia.

La majoria d’equips tenien al cap la idea de fer qualsevol aplicació o web que pogués ser desenvolupada i utilitzada al seu mitjà. Aquest era el cas de la CCMA, que va presentar una aplicació per seguir en directe els debats electorals i, a la vegada, opinar en temps real sobre les simpaties que desperta cadascuna de les intervencions. Tot el contrari que els nois d’ Eldiario.es, que afirmaven que l’únic objectiu era passar-ho bé i aprendre. En Raúl, el dissenyador de l’equip, admetia que s’havien posat a pensar en el projecte tot just de camí al CaixaForum. Entre els mitjans coneguts hi havia dos representants atípics. Un era l’equip del Col·legi de Periodistes, format per un periodista de Wikidiari –el web de notícies elaborat pels col·legiats– un informàtic i un dissenyador. L’altre representant que no pertanyia pròpiament als mitjans de comunicació era el d’OpenGov, una iniciativa per la transparència que treballa a fons per impulsar el periodisme de dades i l’Open Data a les institucions.

La tarda de la primera jornada, els equips participants van aturar la feina per escoltar Mirko Lorenz, periodista alemany, “arquitecte de la informació” com s’anomena a si mateix. Lorenz va apropar als participants i oients experiències exitoses del periodisme de dades, un fenomen que cada cop pren més força, fins al punt que sembla, fins i tot, que aquest pot ser el futur laboral de molts professionals.

Finalment, l’aplicació que va imposar-se va ser la de l’equip de La Vanguardia, que presentava un web on es podien llegir les notícies i els articles d’opinió relacionats amb els temes candents d’una campanya electoral i que, a més, oferia als lectors la possibilitat de valorar-ne els articles, així com els temes claus, les preferències i la simpatia que desperta cada candidat.