La informació més delicada

MARTA ARBÓS

Quina informació s’ha donat de la crisi? S’han amagat coses? Per què la informació econòmica és tan feixuga? Aquestes són algunes de les qüestions que Albert Closas –director i presentador del programa Valor Afegit de TV3– i Martí Saballs –director adjunt d’ Expansión i responsable de l’edició catalana– van respondre en el debat del cicle “Futur”, que va tenir lloc al CaixaForum i que va moderar Joana Casals, responsable d’Economia de Catalunya Ràdio.

“Els periodistes econòmics ja no estem de moda, ara interessen altres coses com el tema sobiranista”, va dir Closas a l’inici del debat. “Hi va haver un moment que vam influir molt, potser massa i tot, perquè aquesta crisi ha estat la més forta des del crack del 29. El primer efecte de la crisi financera és el pànic financer. Si la gent perd la confiança i el pànic s’estén, es poden enfonsar moltes entitats, i els periodistes econòmics ens vam trobar que no teníem cap referència sobre com abordar l’impacte d’una crisi com aquesta”, va admetre Closas. També va reconèixer que sabien coses que no van explicar per un “sentit de responsabilitat”. “No pots sortir per la televisió i dir que saps que determinada entitat financera està a punt de fer fallida”, va dir.

Saballs va coincidir amb Closas. “És cert que en moments de màxima situació de risc tots teníem informació d’entitats financeres que estaven a prop de la fallida. Però si haguéssim començat a dir-ho hauríem creat un pànic i un fenomen dominó”, va reconèixer el director adjunt d’ Expansión, per qui, després de l’esclat de la bombolla i la intervenció de Lehman Brothers, va tenir lloc “un fenomen extraordinari de responsabilitat social del periodisme, no només aquí sinó també als Estats Units. A l’octubre del 2008, el periodisme va dedicar-se a callar perquè hi havia la sensació que tot s’enfonsava, que els bancs no es podrien salvar i el pànic aniria de Sant Francisco fins a Moscou. Encara que ningú va dir-ho i, afortunadament, els polítics van saber respondre”.

Errors i silencis

Saballs va resumir la crisi com un “error extraordinari per part de tothom en els últims deu anys. Després de la caiguda de les Torres Bessones, va començar una política monetària en què endeutar-se era molt barat. La gent, els bancs, els polítics i periodistes es van creure que això duraria sempre. I els periodistes vam ser incapaços d’esbrinar i preguntar-nos més enllà del que passava”. Saballs va seguir amb l’autocrítica: “La publicitat i difusió dels mitjans anaven bé i les empreses editores guanyaven molts diners, però els periodistes no hauríem d’haver dit que les coses començaven a anar malament i que s’havia d’anar amb compte? Érem molt pocs els que, el 2005 i el 2006 dèiem el que estava venint”. Saballs espera que ara no es caigui en el mateix error: “De cop, l’economia millora, la borsa comença a pujar i tots estem molt animats, si bé em fa por que tornem a caure en el parany, en els errors del passat”.

Nova cultura financera

En un altre ordre de coses, Closas va advertir del fet que, arran de posar-se de moda la informació econòmica, alguns van caure en el parany del sensacionalisme. Saballs va estar-hi d’acord i va afegir que “hi ha una sèrie de personatges que s’han fet rics a base de vendre l’apocalipsi”.

Preguntats sobre si en els darrers anys s’ha creat una nova cultura financera entre la població, Saballs va criticar que un programa com Valor afegit no tingui un major reconeixement. “En altres països, programes com aquest els posen en hora punta i tenen molta audiència”. Closas, però, va voler veure el got mig ple. “La part positiva és que el programa ja ha complert onze anys a TV3, encara que sigui a altes hores de la nit. I té el mèrit de ser l’únic programa d’aquestes característiques de l’Estat”.

Llenguatge massa tècnic

Un altre aspecte que es va abordar en el debat és el de l’excés de tecnicismes. “Jo insisteixo als redactors que no donin res per fet i que facin un esforç pedagògic més gran”, va assegurar el director adjunt d’ Expansión, qui va admetre que el llenguatge usat sovint no és el més adient. “Aquest és un dels errors que hem comès. Potser per això hem fet la informació econòmica feixuga d’entendre. A vegades, jo mateix he fet l’esforç de llegir la informació econòmica dels diaris generalistes i tampoc no entenc res”, va reconèixer. Saballs, però, va recordar que el periodisme econòmic a Espanya és molt recent, i va destacar els esforços que es fan a TV3 i a Catalunya Ràdio. “És una especialitat jove –va prosseguir Closas– i, a més, durant la Transició tot era política, mentre que la informació econòmica era una cosa de frikies”.

I com es podria solucionar aquesta manca d’interès? “En el món de l’economia, no hem tingut un gran divulgador com l’Eduard Punset en el món de la ciència. A Catalunya, hi ha grans economistes, però quan els poses un micròfon al davant no saben explicar-se. I aquest és, en general, un defecte del món empresarial”. Closas, que feia que sí amb el cap, pensava igual: “Aquest és un país on hi ha empresaris que paguen agències de comunicació per no sortir mai”.