Les pràctiques a les empreses són un punt d’inflexió en l’etapa formativa dels estudiants de Periodisme. És allà, a les redaccions periodístiques dels mitjans de comunicació, on els estudiants poden desplegar allò que escolten a les aules: buscar i proposar temes, contactar amb fonts, fer entrevistes, escriure, fer fotografies, editar vídeos i, en definitiva, publicar o posar-se davant d’un micròfon o d’una càmera. “Les pràctiques són el lloc on s’aprèn la professió. I, en el meu cas, el primer dia que vaig trepitjar una redacció em vaig enamorar de l’ofici”, confessa Irene Guevara, martorellenca de 23 anys, que es va graduar l’any passat i treballa al diari El País, on va cursar les pràctiques curriculars entre l’octubre del 2022 i el gener del 2023. “Fins que no vaig trepitjar la redacció, de fet, no sabia ni si m’agradava el periodisme”, afegeix.
D’entre tots els aprenentatges que valoren els estudiants d’una estada de pràctiques, aprendre les rutines periodístiques és la principal. Després n’hi ha d’altres com fer contactes i conèixer col·legues de professió amb les mateixes inquietuds i interessos. La no remuneració, les empreses que s’aprofiten de la seva feina o les que, en l’altre extrem, no els permeten aprendre perquè no els donen tasques per fer són les principals queixes. “Encara hi ha empreses que fan servir els becaris per substituir llocs de feina”, explica el periodista David Recasens, de 32 anys, que ha estat becari a M80 Radio, Europa FM, RAC1, la SER i La Vanguardia. “Malgrat tot, et diré que fent les pràctiques he trobat més coses bones que dolentes”, admet.
“Sovint a les redaccions hi manquen mans, de manera que, quan hi arriba algú, ràpidament se li encarrega feina. Cal entendre que el becari és algú que ve a aprendre i no se li pot exigir el mateix que a un graduat”, apunta la periodista Laia Bonals, de 26 anys, que treballa com a periodista d’esports a El Periódico de Catalunya. La seva trajectòria de pràctiques passa per TV3, Gol TV i El País.
El fet que les pràctiques esdevinguin una via d’accés per trobar feina depèn de nombrosos factors, des de l’actitud de l’estudiant fins a les necessitats del mitjà. “Dos estudiants poden fer una estada de pràctiques en un mateix mitjà, en un mateix programa i en un mateix període, i que l’experiència de l’un i de l’altre sigui totalment diferent”, sosté Joan Maria Clavaguera, responsable de pràctiques de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL. “L’actitud de l’alumne és clau. L’estudiant ideal aporta la seva capacitat per acabar exercint aquella feina en algun moment”, afegeix.
Les pràctiques, tant curriculars com extracurriculars, són una etapa de formació amb clarobscurs, a mig camí entre la vida estudiantil i la laboral. El bon exercici durant una beca pot significar un lloc de treball, però aquesta esperança també condueix a abusos per part d’algunes empreses, que donen als estudiants un excés de funcions o d’hores de treball per tal d’estalviar mà d’obra. “Les empreses han d’entendre que han de formar els becaris si realment els volen contractar”, assenyala Roger Cuartielles, un dels tutors de pràctiques de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. “Cada cop més són una via d’accés a la feina. Per exemple, en el cas de Catalunya Ràdio, molts dels professionals actuals van ser becaris”, assegura Clavaguera. “El curs passat Prensa Ibérica es va quedar tres estudiants en pràctiques que els vam enviar i altres anys s’han fet contractes temporals a RAC1”, afegeix.
“D’estudiants en pràctiques en tenim de tot tipus, però solen ser persones molt motivades que llegeixen, escolten o miren el mitjà on cursaran les pràctiques, ja que els estudiants escullen l’empresa on les faran en funció del seu expedient acadèmic. També n’hi ha que se les prenen com un mer tràmit i qui les dedica a explorar un determinat format –premsa, ràdio, televisió o digital– o una determinada temàtica –esports, cultura, economia, etc.–”, afegeix Cuartielles. En definitiva, és un període de formació i es tracta d’aprendre.
“Les empreses valoren que els estudiants tinguin cultura general, capacitat de documentar-se i domini de les tecnologies, és a dir, que sàpiguen moure’s a les xarxes socials, les bases de dades i els programes d’ofimàtica. Però el que més valoren i demanen són estudiants amb iniciativa, interès, curiositat i compromís”, explica Maria José Recoder, exdegana de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i membre de la junta de govern del Col·legi de Periodistes, on és la responsable del Grup de Treball d’Universitats i Educació Mediàtica. “L’estudiant el que vol és aprendre les rutines periodístiques i, per això, els agraden més els mitjans petits que els permeten fer moltes coses des del primer dia, mentre que en els mitjans grans els sindicats protegeixen més els drets laborals”, afegeix Recoder.
L’estudiant ha d’esperar reptes, exigència i acompanyament per part de l’empresa. “L’estudiant en pràctiques mai no pot ser una càrrega per al mitjà”, assenyala Andrés G.-Nandín, coordinador del Diari de Barcelona de la Universitat Pompeu Fabra, un mitjà digital elaborat per estudiants de grau i coordinat per professors de la mateixa facultat. “Nosaltres no podem demanar mai a un estudiant coses que no sigui capaç de fer. Poden equivocar-se i poden dubtar i els hem d’acompanyar. L’estudiant sempre ha de tenir una tutorització per part de l’empresa i un retorn de la feina que està fent. Sense això, el procés no acaba de tenir sentit, perquè l’estudiant no sap què ha de fer per millorar, que és l’objectiu de qualsevol període de pràctiques”, conclou G.-Nandín.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari