Amb l’objectiu d’arribar a públics més joves, els mitjans de comunicació han optat per intensificar l’estratègia digital amb més presència a les xarxes socials dominants. I, en aquests moments, això implica ser a TikTok, la plataforma preferida per la coneguda com a generació Z. Aquest pas obliga el periodisme a experimentar amb formats més frescos i dinàmics i, alhora, contribueix a plantar cara a la desinformació entre els més joves.
El 27 de març del 2021, la periodista britànica Sophia Smith Galer va publicar al seu compte de TikTok una cançó inspirada en els cants mariners per informar sobre el bloqueig del canal de Suez a causa de l’encallament de l’Ever Given, un dels vaixells portacontenidors més grans del món. En poques hores, va aconseguir un milió de visualitzacions i va consolidar Smith Galer com una de les periodistes pioneres a fer servir aquesta xarxa social per explicar l’actualitat.
La capacitat de viralitzar continguts i d’arribar a audiències més joves que no són consumidores de les notícies dels mitjans de comunicació ha empès diversos mitjans tradicionals a crear comptes a la xarxa social xinesa. La base de dades Mapping Journalism on Social Platforms, creada pel periodista Francesco Zaffarano, registra actualment més de 800 comptes de TikTok de mitjans de comunicació.
“Estem parlant d’audiències que majoritàriament no han desenvolupat l’hàbit d’anar a cercar informació als mitjans de comunicació de manera proactiva. Si els mitjans no fan l’esforç d’anar a trobar-les allà on són, és a dir, a les xarxes socials, les oportunitats d’impactar en aquest públic són gairebé inexistents”, assegura Ferran Lalueza, professor de Comunicació a la UOC.
I, certament, TikTok pot ser aquest punt de trobada entre els joves i els continguts periodístics. Un estudi recent de l’associació de comunicació, publicitat i màrqueting digital IAB Spain posa de manifest que els que més temps estan connectats a les xarxes socials són els joves d’edats compreses entre els 18 i els 24 anys (una mitjana d’1 hora i 29 minuts al dia), seguits de les persones d’entre 25 i 34 anys (1 hora i 21 minuts).
Actualment, TikTok compta amb més de mil milions d’usuaris actius a tot el món, la qual cosa la converteix en una de les plataformes més populars del moment. La seva audiència és molt jove, atès que més de la meitat dels usuaris tenen menys de 30 anys.
El seu algoritme és molt efectiu perquè es basa en la interacció de l’usuari a l’hora de proposar continguts. A més, té una gran capacitat per generar contingut viral. Un vídeo ben fet pot ser vist per milions de persones en molt poc temps. S’estima que el 90% de les visualitzacions d’un vídeo de TikTok prové d’usuaris que no en són seguidors.
Això ha atrapat milions de joves que utilitzen TikTok com a motor de cerca i com a font informativa. Segons el Reuters Institute, entre els joves de 18 a 24 anys aquesta xarxa social és especialment influent: el 44% la fa servir, i per al 20% és una font d’informació d’actualitat, sobretot a Àsia, l’Amèrica Llatina i Àfrica.
De la mateixa manera, els usuaris de la generació Z recorren cada cop més a TikTok en lloc de Google com a principal motor de cerca. La tendència també s’estén a usuaris d’entre 25 i 34 anys, que han demostrat un gran interès en aquesta nova forma de navegació que permet trobar informació de manera més dinàmica i interactiva. L’èxit de TikTok a l’hora d’arribar a audiències àmplies (i també més joves) ha estat replicat per polítics en diverses campanyes mediàtiques. Per exemple, el compte de TikTok del president de l’Argentina, Javier Milei, té uns 2,3 milions de seguidors.
Tanmateix, el problema d’aquesta pràctica és la desinformació. Segons un estudi de NewsGuard, plataforma que vigila la desinformació a Internet, un de cada cinc resultats de TikTok conté informació errònia.
Durant la pandèmia, es van viralitzar vídeos a TikTok de persones suposadament vacunades que es col·locaven una forquilla al braç i se’ls hi quedava enganxada per demostrar que les injeccions contenien elements metàl·lics que atreien els coberts a la pell. El diari The Washington Post va veure l’oportunitat de desmentir aquella notícia falsa amb un tiktok de collita pròpia, un vídeo breu, concís i amb dosis d’humor que explicava que les vacunes no contenien metalls pesants magnètics. En només un dia va aconseguir més de 200.000 “m’agrada” i 2,8 milions de visualitzacions.
Per aquest motiu, és molt interessant que els mitjans tradicionals, garants de la informació rigorosa i contrastada, facin aquest pas cap a les xarxes com TikTok. Segons Lalueza, l’estratègia de compartir continguts periodístics a TikTok seguint els codis propis d’aquesta plataforma permet obtenir un doble rendiment. “D’una banda, contribuir a combatre la desinformació: quan la desinformació guanya, el periodisme de qualitat perd. I, de l’altra, crear marca: convertir els mitjans de comunicació en referents per a un públic que, altrament, els consideraria irrellevants”, assegura.
“Potser no captarà audiència de manera sistemàtica ni ho farà de seguida, però quan aquest públic jove necessiti informar-se sobre temes realment rellevants es plantejarà cercar la informació en aquests mitjans, cosa que ja comporta un gran guany fins i tot si és una acció esporàdica. Es tracta d’una cursa de fons”, afegeix aquest professor de la UOC.
TikTok és una plataforma molt creativa que permet als mitjans de comunicació experimentar amb nous formats i enfocaments per presentar la informació. Per això, cada mitjà utilitza una estratègia diferent en penjar-hi continguts. Per exemple, una de les característiques més destacades del canal de TikTok del The Washington Post (1,7 milions de seguidors) és l’humor.
Els vídeos del rotatiu nord-americà són protagonitzats per joves d’entre 20 i 25 anys que comenten l’actualitat en clau d’humor. L’equip de comunicadors és, sens dubte, la seva gran aposta. Per la seva part, la BBC News (2,5 milions de subscriptors) també aposta per vídeos breus amb periodistes joves que parlen a càmera.
Un altre estil ben diferent és el del The New York Times (542.000 seguidors), amb un estil més sobri a partir de la participació dels seus editors (no necessàriament perfils gaire joves) per informar sobre temes concrets a cada secció. Aquest diari juga amb dos tipus de continguts. D’una banda, la prescripció cultural (llibres, pel·lícules, música…), que els permet generar marca i confiança en els lectors. I, de l’altra, l’edició de vídeos curts sense presentador sobre l’actualitat informativa.
Al panorama espanyol, un referent de l’estratègia periodística a TikTok és El Mundo (1,3 milions de seguidors). Guacimara Castrillo, que està al capdavant de l’estratègia d’aquest diari a les xarxes socials, va afirmar en una conferència a la Universitat Miguel Hernández que a TikTok cal ser més natural que efectista i, també, que cal tenir molt en compte la “regla dels tres segons”: si el vídeo no t’ha enganxat en aquest breu temps, el dit farà desaparèixer el contingut: “Quan fem els guions, tenim molt en compte això a l’arrencada. La primera frase, la primera imatge, aquest impacte és la clau de tot per aconseguir que l’usuari es quedi”, sosté Castrillo.
L’estratègia de provar nous formats per arribar a audiències més joves es planteja com una opció encertada, perquè comporta innovar en la manera com es presenta la informació per seduir la generació Z, però, també, perquè contribueix a minimitzar els efectes de la desinformació entre els més joves. Ja ho diuen: innovar té premi. TikTok pot ser, doncs, més que filtres i balls.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari