Horaris que repten les manetes del rellotge, sous minsos, pressions ofegadores, obscurantisme en els pressupostos, malestar per no poder conciliar amb la família o tenir temps personal… El pes de la comunicació d’altres cau com una llosa per a alguns periodistes que treballen en determinades agències de comunicació amb pràctiques abusives. Per contraposar tot això, però també per la creença ferma en una forma de comunicar, i de fer, més justa i més humana estan proliferant les anomenades cooperatives de comunicació ètica, social i solidària.
Al directori de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya consta que al Principat hi ha més d’una quarantena de cooperatives dedicades a la comunicació. Encara que no totes fan comunicació ètica. El seu tret distintiu no és només la fiscalitat o l’horitzontalitat, sinó una filosofia diametralment oposada que impregna tot el projecte. Ofereixen serveis similars a qualsevol agència de comunicació: el disseny de pàgines web, la concepció de campanyes, plans de comunicació o la definició d’estratègies per a xarxes socials. A més, fan més formació en comunicació per apoderar altres entitats. I comporten un autèntic revulsiu quant a les formes, els clients i els proveïdors amb els quals treballen i s’enxarxen, l’organització interna i, en general, la manera de concebre’n l’activitat.
“La comunicació ètica ha de posar les persones al centre, partir de la claredat i de l’honestedat. No només es tracta de dur a terme accions comunicatives amb mesures de responsabilitat social o ambiental, sinó d’anar més enllà i contribuir a estendre valors com la igualtat, l’equitat i la solidaritat”, assegura Mireia Ribas, sòcia de treball de l’Apòstrof, una cooperativa de comunicació de les més bregades, amb més de vint anys d’experiència. L’Apòstrof l’integren més d’una desena de persones, entre periodistes, lingüistes, dissenyadores i docents que treballen, entre altres, per a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, diversos ajuntaments catalans, la Diputació de Barcelona o la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.
Com aquesta cooperativa, altres projectes més joves han anat proliferant i consolidant-se. Neixen de diverses llavors: la crisi econòmica, la progressiva consciència social o l’afartament d’estructures tradicionals.
Aquest últim és el cas de la cooperativa Megàfon. “Tots ens hem cremat de les agències de comunicació”, admet Albert Bauló, un dels socis d’aquesta cooperativa, fundada el 2017 per tres persones entre 40 i 54 anys. El 2008, van perdre la feina en grans agències i van encetar una etapa com a freelance en què van col·laborar entre ells i es van formar fins a transformar-se en cooperativa al veure el nínxol de mercat que representava la comunicació per a entitats de l’economia social i solidària.
També es va coure a foc lent La Clara Comunicació, una cooperativa integrada per tres sòcies que, entre altres característiques, es diferencia per una política de preus sensibles. Així, a La Clara, cobren 35 euros/l’hora per regla general, però abaixen la tarifa a 30 euros/hora per a les ONG, les organitzacions sense ànim de lucre i els projectes de l’economia social i solidària; i ho redueixen a 25 euros/hora a projectes que treballin en emergències socials. Amb l’una tarifa o l’altra, els clients de La Clara són molt diversos: l’Ajuntament de Barcelona, ara llibres, la cooperativa Drecera, nus teatre o una botiga eròtica feminista.
Com la majoria de cooperatives de comunicació ètica, a La Clara treballen preferentment amb entitats de l’economia social i solidària, amb l’administració pública o amb freelance o emprenedors que s’identifiquen amb els seus valors. “Treballem només amb clients del sector de la cultura, l’acció social i el medi ambient. Entenem que són tres sectors que poden transformar el món”, explica Marta Molas, una de les sòcies. El tipus de clients és només una de les característiques que diferencia aquestes organitzacions de les agències tradicionals. Molas explica que no cobren comissions pels col·laboradors, que intenten fer un marxandatge sostenible, tenen una organització horitzontal i fan vacances quan ho desitgen.
“Ens diferenciem per la personalització i l’artesanalitat amb què treballem els projectes”, puntualitza Ribas de l’Apòstrof. També Bauló, de Megàfon, comenta: “Les agències tenen una actitud draconiana envers els proveïdors, que acaben treballant en unes condicions de remuneració bastant dolentes. Nosaltres intentem que si un proveïdor proposa un preu just, se li respecti”.
Des de l’Apòstrof, Ribas explica que tenen una organització interna horitzontal. Les decisions es prenen entre tots i tothom percep el mateix sou. “A l’hora de prendre decisions empresarials –afegeix Ribas– tenim en compte aspectes com el benestar de les persones, el desenvolupament professional i la vessant social, és a dir, que puguem seguir dedicant part dels nostres recursos a enfortir i estendre un model d’economia social i solidari”.
En aquest sentit, des de Megàfon, inverteixen part del benefici a Coop57, una cooperativa de serveis financers que, entre altres coses, concedeix préstecs a entitats de l’economia social i solidària. Ja sigui a través dels proveïdors, dels clients o d’entitats en què reinverteixen, les cooperatives de comunicació estan molt vinculades a l’economia social i solidària. S’enxarxen, la majoria formen part o col·laboren amb la Xarxa d’Economia Solidària (xes), la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i també s’inclouen Pam a pam, el mapa col·laboratiu de l’economia social i solidària de Catalunya.
A les cooperatives de comunicació ètica l’honestedat, la igualtat o la justícia no són només valors de façana, sinó que es practiquen i s’auditen en l’anomenat “balanç social”, públic, en què, a més d’informació econòmica –com ara la xifra de negoci o el nombre de clients– es valoren mesures concretes de democràcia interna, transparència, igualtat de gènere, sostenibilitat, conciliació de la vida familiar i laboral, l’apoderament o el tipus de lideratge.
En aquestes organitzacions, els debats propis de l’economia social i del sector de la comunicació s’imbriquen. Es discuteixen qüestions com ara si han de fer servir eines de programari lliure malgrat que no estiguin tan esteses, si s’empra un llenguatge feminista o si es representaran totes les generacions i les races en un vídeo promocional.
Molas, de La Clara, apunta altres discussions en curs: “Hem de ser més atrevits i incorporar més tocs culturals. Hem de comunicar més des de l’emoció, comuniquem massa des del raciocini. Un altre debat és que no ens atrevim amb l’humor”. Bona part d’aquestes controvèrsies es van plantejar el passat mes de març a la tercera edició del Comun_ESS, el congrés de comunicació i economia solidària que va aplegar un centenar de persones. Allà es van plantejar reptes i millores també amb l’horitzó del 2020, quan tindrà lloc el Fòrum Mundial de les Economies Transformadores. Per a aquesta cita, es planteja una comunicació amb valors que tinguin en compte, per exemple, els idiomes minoritaris i la diversitat intel·lectual.
El diagnòstic de Molas sobre el futur de la comunicació ètica resulta clar: “Estem creixent. Hi ha espais que fins ara no ho eren i s’estan socialitzant, s’estan tornant solidaris, ètics”. Des de Megàfon, Bauló li augura un bon horitzó per dues raons. D’una banda, pel creixement de l’economia social i solidària. “Quan hi ha molta competència, la comunicació és bàsica”, apunta. De l’altra, reflexiona en el sentit que moltes organitzacions del tercer sector viuen de subvencions i han de començar a pensar que aquests diners no són il·limitats. “Haurien de començar a involucrar el consumidor en la seva supervivència i, per això, la comunicació és clau”, afirma. Tot apunta, doncs, que la comunicació ètica és un binomi amb futur.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari