La Neus Barberà i l’Anna Zaera són filles de les Terres de l’Ebre, concretament de Roquetes i de Santa Bàrbara. Tanmateix, es van conèixer estudiant Periodisme a la UAB. Les dues varen treballar en mitjans de Barcelona durant uns quants anys, fins que van sentir ganes de retornar a la seva terra. No ho van fer amb les mans buides. Inspirada en la seva experiència en la redacció de la revista Time Out, la Neus va imaginar un projecte així a les Terres de l’Ebre. “Al nostre territori es feien moltes coses que la gent no sabia”, explica.
La idea de dinamitzar culturalment àrees apartades de la gran ciutat també il·luminava el camí de retorn de l’Anna. “Als territoris també hi ha cultura, i és una eina participativa en qüestions socials i polítiques, una via per fer persones més conscients i propiciar una vida més comunitària”, afirma.
Així va ser com aquestes dues periodistes, juntament amb l’informàtic Robert Roig, van fundar el primer mitjà de les Terres de l’Ebre plenament digital, una redacció pionera en valdre’s de les xarxes socials. Era el 2010. A l’octubre van començar a donar veus, a Facebook, del que estava a punt de néixer. Constituint-se en comunitat de béns, aquests tres autònoms van crear Surtdecasa, un digital de cultura de proximitat. Nascut i consolidat “amb un fort vincle territorial, per donar veu a idees o personatges que en altres mitjans potser no surten. Posem al mapa un munt de projectes que es fan a llocs que no són Barcelona, projectes que estan canviant la societat, i a través de mitjans com Surtdecasa se’ls dona veu”, afirma Neus Barberà.
“El nostre inici va ser molt humil. Els tres o quatre primers anys van ser únicament d’inversió, i ho teníem molt assumit. El saldo que poguéssim tenir, ens el repartíem” afegeix. Els ingressos arriben de la publicitat privada i de promocionar fires i festes, actes d’agenda pública dels ajuntaments. “Si ens haguessin dit aleshores que arribaríem on som, no ho hauríem cregut. La idea de fundar un mitjà digital de cultura de les Terres de l’Ebre era factible, però créixer tant era bastant difícil”.
“Pensem que la cultura és una bona eina de desenvolupament local per augmentar l’autoestima del territori, que no només a ciutat hi ha vida”, assegura l’Anna. “Surtdecasa és un mitjà de cultura absolutament contemporània, descobreix altres veus. Des de Barcelona, sembla que s’estableix la jerarquia d’importància, però al territori hi ha persones que fan tasques molt interessants que no es coneixen, i nosaltres les portem de baix cap a dalt”, diuen. Fa dos anys que són cooperativa, cinc socis treballadors, dues persones contractades i dos socis més col·laboradors.
L’èxit d’aquesta fórmula ha propiciat fins a vuit rèpliques en altres comarques. “Companys periodistes ens contactaven interessats per fer-ho ells també. És un projecte que has de sentir teu i que ens vinguin a buscar ja canvia, s’identifiquen amb la idea”, apunten des de Surtdecasa.cat.
Cada edició té la mateixa estètica i línia editorial. “Els territoris estem interconnectats, tot flueix, és un projecte únic pel que fa a l’organització en xarxa, encara que cadascú es treballa els continguts. I cada mes es tria una temàtica que es tractarà des de cada territori. Ensenyament i innovació ha estat un dels monogràfics”, explica l’Anna.
Del retorn de talent als pobles, d’allà on van marxar molts per poder formar-se a les ciutats; de com esdevenir creatius de la mà d’un ofici, d’una professió del segle xxi en el propi entorn i fer de la formació apresa a ciutat un ancoratge i enriquiment als pobles, en varen parlar ponents del II Congrés del Món de la Masia: Una mirada de futur del territori rural català, del 13 al 15 de març a l’Institut d’Estudis Catalans.
El responsable de Recerca i Innovació de la Generalitat, Xavier Baulies, parlava de la necessitat d’instaurar entre la globalització i la sostenibilitat, una nova cultura conversacional amb l’entorn rural. “La clau de la sostenibilitat rau en una consciència i autoestima territorial que integri els ideals urbà i rural”, deia. I per incentivar el territori a través de la cultura, projectes com Cowocat Rural, el coworking com a eina de desenvolupament rural, que promou l’emprenedoria mitjançant les TIC n’és un exemple.
Cowocat rural permet formar part d’una xarxa de professionals –també periodistes– que creuen en el treball col·laboratiu, i volen treballar sense renunciar a un entorn rural. Segons el periodista Dani Cordero, veu d’unes jornades de Periodisme i Territori de Vilanova Digital, “els periodistes locals saben millor que ningú què passa al seu entorn i coneixen molta gent per fer les informacions. La informació local és una oportunitat amb majúscules”.
El periodisme com a eina de desenvolupament rural és la força que ha fet néixer la Red de Periodistas Rurales. Manuel Campo Vidal n’és l’impulsor. “Sense pobles no hi ha futur, la vida als pobles és vital també per a les ciutats i per al medi ambient”, afirma el periodista. El 31 de febrer, es va constituir la plataforma, per posar en l’agenda de mitjans i de polítics, el territori. La gran fita: aturar el despoblament. “Volem pressionar mediàticament els partits polítics perquè en els respectius programes incloguin beneficis fiscals, ajudes i tot allò necessari per mantenir la població en el món rural”, explica. “De la mateixa manera que tenim una emergència social amb la dona, la tenim amb el món rural”, afegeix. Compartir articles que tothom escrigui sobre despoblació en un web, convèncer tots els mitjans de l’Estat per fer un editorial comú en defensa del món rural, i propiciar-ne el debat polític són alguns dels plans del nou grup. “Hem de fer que el món polític no tingui més remei que mirar cap al món rural”, conclou Manuel Campo Vidal.
L’any 2017, els Premis de Comunicació Local Carles Rahola van reconèixer Gavarres365 com a millor projecte de comunicació periodística, “per la seva ambició a l’hora de voler mostrar la realitat d’un territori –les Gavarres– de manera dinàmica i amb visió de futur”. Gràcies al premi, els impulsors de la idea, dues empreses de comunicació gironines, Notidig i Iconna Comunicació Audiovisual, la varen fer realitat.
“Amb l’objectiu de difondre els valors i recursos socials, culturals, turístics i econòmics de la vintena de municipis de la zona, amb periodisme de proximitat i ser un referent per a les més de 200.000 persones que hi viuen o la visiten”, explica Marc Sureda, promotor de Gavarres365.
“Una manera de mostrar aquest compromís és implicar-nos en la conservació del territori. Aquest 2019, destinarem un 10% dels beneficis a projectes de conservació del massís, amb petites actuacions consensuades amb el Consorci de les Gavarres”, afegeix. Traduir els continguts al castellà, a l’anglès i al francès, i crear el segell Gavarres365 per recomanar establiments i indrets a visitar són altres fites del col·lectiu.
L’any 2012, tres persones que havien quedat sense feina pel tancament d’un diari decidien obrir a Mollerussa el mitjà digital Territoris.cat. Actualment vuit persones, els tres fundadors autònoms i la resta en nòmina, donen veu i rellevància a l’activitat de pobles i ciutats de la demarcació de Lleida que no es tractava suficientment als diaris generalistes. I ho fan “divulgant petites coses que per als seus generadors representen grans coses”, explica el director Josep Anton Pérez. “Alhora, -prossegueix- fem una important tasca de divulgació de la cultura i tradicions populars, així com el paisatge i patrimoni ponentí, de gran atractiu”.
A més, tenen una secció al mitjà Viure als Pirineus, que el seu impulsor, Marcel·lí Pascual, va saber connectar amb el mitjà de Ponent. “Compartim portada i plataforma, però la capçalera actua com a secció més de Territoris, i a l’inrevés a Viure als Pirineus, una manera de tenir presència en la totalitat del territori lleidatà”, argumenta el Josep Anton. Des de la Seu d’Urgell, Pascual referma la convicció del valor del periodisme al territori. “La premsa de proximitat omple un espai necessari que va més enllà de l’estrictament informatiu i enforteix un sentiment de pertinença, de cohesió i de vertebració territorial”, afirma.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari