L’empresa especialitzada en notícies i entreteniment BuzzFeed, referent per a un bon grapat de mitjans que s’han inspirat en els seus titulars pescaclics (clickbait en anglès), listicles (terme d’origen anglès suma de les paraules llista i article), qüestionaris i contingut viral, no ha assolit el creixement previst –al voltant dels 300 milions de dòlars el 2018– i ha hagut de retallar despeses acomiadant al voltant d’un 15% de la plantilla. Com a conseqüència, la filial espanyola anunciava el tancament a través de Twitter el passat 25 de gener.
BuzzFeed, fundada per Jonah Peretti i John S. Johnson l’any 2006 a Nova York, no és l’únic mitjà mil·lennista en crisi. PlayGround i Vice també han anunciat retallades en les respectives plantilles. PlayGround, creada l’any 2008 pel català Isaac Marcet com un web de música, va arribar a assolir milions d’usuaris únics gràcies a l’èxit dels seus vídeos a Facebook. L’empresa calcula que té uns trenta milions de seguidors a les xarxes socials, la majoria a la plataforma de Mark Zuckerberg, la principal font de trànsit a la seva pàgina web.
PlayGround anunciava, pocs anys enrere, una expansió transatlàntica. Presumia de ser “el mitjà de parla hispana amb més visualitzacions a Facebook” i arribava a un acord amb un grup internacional, Ole Communications, per fundar una filial llatinoamericana amb seu a Miami, a més d’oficines comercials a Mèxic DF, Bogotà, Buenos Aires, Santiago i São Paulo. A principi d’any, però, l’empresa acomiadava la meitat dels 150 treballadors de la redacció de Barcelona, ubicada en una nau diàfana al barri del Poblenou.
També, Vice Media, un conglomerat mediàtic que en l’actualitat opera en més de 40 països i que va néixer com a revista cultural a Mont-real (Canadà), no va arribar als objectius d’ingressos de 2017, xifrats en 100 milions de dòlars i, a principi d’aquest any, acomiadava 250 treballadors, un 10% de la plantilla. Un parell d’anys enrere, Vice News España havia abaixat la persiana i deixat al carrer alguns treballadors més.
Verizon Media, propietària del HuffPost, Yahoo i TechCrunch, també arrencava 2019 admetent que retallaria un 7% de la plantilla (uns 750 llocs de treball). I el mateix feia Vox Media, que ja compta amb 50 treballadors menys, un 5% del total de la plantilla. Finalment, un altre nadiu digital de referència, Mic, que va estar valorat en 100 milions de dòlars, ha prescindit de la major part del personal i s’ha venut per 5 milions de dòlars. En total, més de dos mil periodistes ocupats en aquest tipus de mitjans han estat acomiadats.
Un creixement ràpid impulsat per empreses de capital de risc que no han obtingut el retorn esperat; un entorn publicitari incert en què un 70% del pastís se’l reparteixen entre Google i Facebook i on la presència dels bloquejadors d’anuncis segueix en auge; i el canvi d’algoritme de Facebook, que des de principi de l’any passat penalitza els continguts elaborats pels mitjans, són algunes de les causes que expliquen la fallida d’una part del sector dels nadius digitals: aquella destinada al públic jove, els titulars pescaclics i un model de negoci basat principalment en la publicitat.
“Ha punxat la bombolla dels nadius digitals mal gestionats que van néixer en una situació eventual marcada per un corrent positiu de trànsit provinent de Facebook. Ara es tanca aquesta finestra d’oportunitat, i els mitjans sense una estratègia, ni una marca, ni una finalitat al darrere han hagut de tancar”, assenyala el periodista i consultor José Manuel Rodríguez, qui també apunta l’estat de l’entorn publicitari digital, majoritàriament en mans de Facebook i Google, i l’entrada de les empreses de capital de risc com a causes de la reestructuració del sector.
Cal destacar la importància del pecat original d’aquests mitjans: la dependència de les xarxes socials. El canvi d’algoritme de Facebook ha comportat una davallada significativa del trànsit del web de PlayGround, segons apunten fonts de l’empresa, i seria el motiu principal que ha empès la companyia a retallar la plantilla. “Les històries associades a aquestes retallades no sempre tenen a veure amb l’afany de lucre dels propietaris, sinó en el fet que una part del finançament és “inversió”: si el producte confirma els millors auguris, tots guanyen; si no és així, l’inversor perd diners, i passa a una altra cosa”, escrivia Antonio J. Rodríguez, l’excap de redacció de PlayGround a Barcelona en un fil de Twitter en relació amb els acomiadaments a l’empresa.
Els analistes pensen que és el final d’un model: el dels mitjans que busquen arribar a una gran audiència per monetitzar-la a través de la publicitat. I consideren que es tracta d’una reestructuració necessària per ajustar-se a les necessitats del mercat i seguir endavant mitjançant altres fonts d’ingressos. “La principal lliçó que podem extreure de tot plegat és que l’aposta en l’entorn digital passa per una comunitat fidel disposada a pagar pels continguts en lloc d’apostar per la publicitat”, assenyala el periodista i consultor Ismael Nafría. “Els usuaris –afegeix– són una font d’ingressos cada dia més important per a mitjans com The New York Times o The Washington Post. També es palesa la necessitat de diversificar les vies d’ingressos i de no dependre de les plataformes alienes com ara Facebook, entre altres xarxes socials, i fer una aposta per les plataformes pròpies”.
“Seria un error pensar que ha punxat la bombolla dels mitjans nadius digitals”, afegeix Nafría. Mitjans com Axios, un lloc web de notícies i informació nord-americà fundat el 2016 pel cofundador de Politico, Jim VandeHei, i dos extreballadors del mateix mitjà, és un referent d’èxit de recent creació. Així com també ho és TheSkim: butlletí electrònic diari creat a Nova York el 2012, que té com a objectiu informar les joves mil·lennistes de 22 a 34 anys sobre “les notícies més importants que necessites conèixer per començar el dia”’. Ambdós mitjans, per citar-ne un parell d’exemples, diversifiquen les fonts d’ingressos i basen el model de negoci en plataformes pròpies: web, butlletins electrònics o podcasts”, diu Nafría.
El model que sembla esgotat és, doncs, el dels mitjans que intenten monetitzar les grans audiències a través de la publicitat. Aquest és el cas de BuzzFeed i PlayGround, i, en menor mesura, també de Vice, que fa uns anys ja va fer una forta aposta pel contingut audiovisual i la producció i distribució de documentals.
Vice va reduir la dependència de la publicitat digital temps enrere, quan va iniciar l’impuls cap a la televisió: una estratègia que va atraure inversions de Walt Disney, WPP i altres. Vice s’ha convertit en un gegant valorat en 5.700 milions de dòlars, però, després d’ampliar-se de manera agressiva, el 2017, no va arribar als objectius d’ingressos després d’afrontar iniciatives com el canal Viceland amb l’objectiu d’atraure grans públics, segons informava el Finantial Times.
Actualment, totes aquestes companyies busquen noves vies de finançament per generar ingressos. Els acomiadaments de BuzzFeed han tingut un impacte mínim en l’equip de vendes d’anuncis, segons explicava un portaveu de la companyia a DigiDay. L’empresa ha superat el recel inicial de la publicitat nativa i, des del 2017, aposta per la publicitat programàtica i també per la producció de documentals –que ha distribuït per mitjà d’Hulu i Netflix, entre altres plataformes– i pel comerç electrònic. Fonts de PlayGround asseguren també que treballen per “diversificar les vies d’ingressos per seguir endavant amb la companyia”.
Tots aquests mitjans que veuen com el model està esgotant-se han marcat, però, molts altres. I és que els mitjans que avui llegim a Internet tenen alguna cosa del que va aportar BuzzFeed al llarg dels anys. “La seva petjada ha estat particularment nociva en la forma (titulars pescaclics, la pressió per allò viral i els seus mecanismes, la frivolitat autoconscient...), encara que enriquidora en el fons (la seva aposta per col·lectius que demanaven més atenció o per l’entreteniment original i creatiu)”, apunta Rodríguez.
A tall d’exemple: LOLA, el vertical feminista de BuzzFeed, va ser pioner en la producció i distribució de continguts feministes a Espanya. Va néixer l’any 2016 de la mà de Beatriz Serrano i ha estat referent a l’hora d’impulsar altres mitjans feministes com BuzzFeed Migas (Brasil), BuzzFeed Schwester (Alemanya) o BuzzFeed Meufs (França).
Una altra de les principals característiques de BuzzFeed ha estat beneficiar-se del contingut generat per la seva comunitat. Els qüestionaris, tret d’identitat de l’empresa, eren elaborats gratuïtament pels seus usuaris, una qüestió polèmica dins del sector. Cal assenyalar que el creador de BuzzFeed, Jonah Peretti, va ser també un dels fundadors del HuffPost, mitjà que va popularitzar la producció gratuïta de continguts. “Forma part de l’estratègia d’alguns mitjans per connectar amb el seu públic”, apunta Nafría.
“De fet, la interacció amb l’audiència és una de les tasques pendents dels mitjans de comunicació. Si el contingut dels usuaris és puntual i serveix per donar veu a la gent i crear vincles entre el mitjà i els usuaris, és una pràctica acceptable. Ara bé, no ho és si els usuaris fan la feina que haurien de fer els periodistes”, afegeix.
Per exemple, en el cas de BuzzFeed, una jove estudiant de dinou anys de Michigan, creadora compulsiva de qüestionaris, hauria estat la segona font de trànsit del mitjà, gràcies a una abundant producció altruista, segons va revelar un exdirector de la companyia en un bloc personal. “És una pràctica totalment nociva i típica de l’entorn digital: explotació a canvi de visibilitat. Ho pots anomenar de moltes maneres, però en cap cas és periodisme”, conclou Rodríguez.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari