El 2006, el Parlament espanyol va modernitzar la legislació referent a la radiotelevisió de titularitat estatal a partir del treball que va elaborar llavors un anomenat “grup de savis”. L’objectiu era que la radiotelevisió pública aconseguís els estàndards d’independència enfront del poder que atresoren les grans corporacions audiovisuals en països europeus de llarga tradició democràtica.
No obstant això, el 2012, un decret llei del govern va modificar el sistema permetent que aquesta elecció dels màxims responsables de RTVE es produís, en segona volta, amb majoria absoluta. “El periodisme és un servei social” −sosté el professor Javier Darío Restrepo− “que gestiona un bé social; la informació; per tant, manté una distància respecte del poder, que és necessària com a suport de la seva independència”.
La primera decisió que va prendre el president de RTVE elegit amb el nou sistema, va ser substituir gairebé tota la direcció dels Serveis Informatius de TVE. Una direcció que havia portat els programes a altes cotes de prestigi i credibilitat, fins i tot a nivell internacional. Així, es va posar en marxa un procés que a poc a poc, i adquirint velocitat amb el temps, va anar canviant el model de periodisme independent pel de comunicació governamental.
La volta de rosca definitiva va arribar a final d’octubre de 2014, quan Julio Somoano, el primer director d’Informatius d’aquesta nova etapa marcada per la “regovernamentalizació” dels Serveis Informatius de TVE, va ser substituït per José Antonio Álvarez Gundín, fins llavors director d’Opinió del diari La Razón. La seva primera decisió va ser substituir gairebé tots els caps d’Àrea dels Telenotícies i continuar amb el procés de contractacions externes.
Avui, una auditoria interna revela que la plantilla de TVE s’enfronta a greus mancances de personal tècnic i, en canvi, està superpoblada de periodistes, molts dels quals van conformar en altre temps la prestigiosa i premiada internacionalment redacció dels Telediario, i que ara estan apartats en programes de molta menor transcendència en termes d’audiència. Tot plegat, no ho oblidem, gestionat amb diners públics.
Els diferents Consells d’Informatius han documentat al llarg d’aquest temps les males pràctiques que s’han produït en els Serveis Informatius de TVE sota les dues direccions. Les característiques que en la seva immensa majoria les defineixen no presenten cap dubte: manca de pluralitat, tractament desigual en manejar assumptes que afecten el partit que sustenta al govern, banalització dels continguts, censura o quasi censura de les polèmiques que afecten el govern o el PP...
El Consell d’Informatius de TVE ha documentat centenars de males pràctiques entre les quals destaquen dos per sobre de totes: la censura dels àudios amb els enregistraments que mostraven al llavors ministre de l’Interior presumptament conspirant amb el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya; i la deixadesa del deure públic d’informar el passat 1 d’octubre al no preparar una cobertura informativa especial per decisió antiprofessional de la direcció d’Álvarez Gundín.
Un panorama molt ombrívol, però, que avui hem de pensar a deixar enrere. L’aprovació al Parlament el passat mes de setembre d’una modificació legislativa de la llei de 2006 ens ha tornat una mica de llum. Reforçar la independència és el factor que “marca la diferència entre informació i propaganda”. Per tot això, és urgent recuperar i augmentar la distància de la radiotelevisió pública del poder polític a Espanya per obrir de nou un camí a l’esperança a RTVE.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari