Des que a principi de 2016, la plataforma de Mark Zuckerberg va estendre a tothom la possibilitat de retransmetre vídeo en directe, molts mitjans s’hi han apuntat. Manifestacions, ambients de concerts, minuts previs de competicions esportives o actes polítics són oferts a l’audiència, que els pot veure en directe amb l’aparell que porta a la butxaca. Però en paral·lel a l’auge d’aquesta eina, també han crescut els debats professionals al voltant de la seva utilització.
La possibilitat d’emetre vídeo en directe per xarxes suposa un valor afegit per als diaris en paper i les ràdios. Però les televisions, a vegades, s’ho miren amb suspicàcia. “A la ràdio, l’utilitzem com a segona pantalla que ens complementa el directe radiofònic. En canvi, en televisió, emprem el directe de xarxes abans o després del directe televisiu, mai durant”, afegeix Geni De Vilar, adjunta a la direcció de Mitjans Digitals de la CCMA.
“El directe surt de la norma, té més acceptació perquè és una cosa nova”, explica la doctora Ana Isabel Bernal, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. L’eina no és només un nou canal de transmissió, també pot ser una font. L’experta en periodisme digital lamenta que alguns mitjans facin més entrevistes des de plató que directes des del lloc dels fets: “Les eines de directe no tenen sentit si no sortim al carrer. Són una crida a tornar al periodisme de sempre”.
També es discuteix si sempre ha d’haver-hi un periodista o es poden emetre imatges d’agències en brut; si el periodista ha de parlar i sortir a càmera o no, o si el vídeo s’ha de gravar en horitzontal o vertical, millor per visionar-lo des del mòbil. El director de nous formats de Nació Digital, José Manuel Gutiérrez, assegura que “moltes vegades no cal que el periodista xerri. El que sí que fa és interactuar amb la gent”.
Mentre el debat està candent, als timelines de Facebook, els usuaris veuen de tot, perquè molts mitjans proven i, de vegades, s’equivoquen i reorienten. Per a l’editor en cap del New York Times, Dean Baquet, els errors són el preu de la innovació. Els experts i els professionals a casa nostra també fan autocrítica, assenyalen com a errors freqüents no contextualitzar bé, no cuidar la qualitat del so o fer directes curts. “Hem après que, quan fas un directe, necessites un conductor de directe. Potser al principi ens pensàvem que no calia tant”, reconeix De Vilar.
Els experts també assenyalen alguns usos fraudulents de l’eina: alguns mitjans emeten en directe vídeos editats o abusen de les retransmissions en temps real. Bernal creu que si el directe s’empra “com a reclam” i no per criteris de rellevància, s’està devaluant. Des de la CCMA, assenyalen que “fer esment al que diu l’audiència i a l’usuari en concret genera una sensació de proximitat altíssima i provoca la fidelització que estem buscant”.
L’eina de Mark Zuckerberg ha sabut guanyar-se la complicitat de l’audiència i dels mitjans, molt per sobre de Periscope que, si bé va servir a molts periodistes per experimentar, ara la descarten perquè tenen més massa crítica a Facebook, perquè en aquesta plataforma el vídeo es conserva després i també per raons tècniques.Els mitjans, doncs, seguiran experimentant amb peus de plom i resolent debats professionals per a l’ús d’una plataforma que, potser en un temps, serà destronada per una altra innovació.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari