Segons dades de l’OJD presentades per la revista Noticias de Comunicación, els quatre principals diaris esportius a Espanya (Marca, As, Sport i Mundo Deportivo) es troben entre els deu mitjans amb major caiguda de difusió el 2016. Com a conseqüència, també han minvat els ingressos de manera important, tant per venda com per subscripció i publicitat al paper.
Alfredo Relaño, director d’As, explica les raons que l’han portat a obrir redaccions a diversos països de l’Amèrica Llatina. Per un costat, pel fet que els costos logístics són reduïts al ser As un mitjà de Prisa, fet que comporta poder utilitzar locals i redacció de la mateixa companyia a l’Amèrica Llatina. I, per un altre costat, perquè un 40% del trànsit web del diari que dirigeix prové de països llatinoamericans.
De la mateixa opinió és Juan Ignacio Gallardo, director de Marca, qui dibuixa una estratègia molt semblant. “Vam firmar no fa gaire una col·laboració amb Carlos Slim –empresari mexicà i sisè home més ric del món– per posicionar-nos a Mèxic”. Segons les dades del propi mitjà, en dos mesos s’han triplicat els resultats econòmics en aquell país.
Malgrat tot, el director de Marca no renuncia a mantenir el paper amb vida el màxim de temps possible per frenar la caiguda d’ingressos i, al mateix temps, avalat pel fet de ser el diari més llegit a Espanya. Com ja s’ha comentat, des de Marca defensen també l’ús del pescaclics. “Quan, al vendre espais publicitaris, t’avaluen per números freds, renunciar a aquest recurs no és una estratègia empresarial òptima”, justifica.
La caiguda dels ingressos en aquests diaris, com ha passat en molts altres mitjans, ha provocat un ajustament de despeses que, en molts casos, ha comportat una reducció de plantilla. Sport, As i Marca reconeixen haver patit expedients de regulació d’ocupació (ERO) en els últims anys –la darrera notícia, és l’ERO al diari del Grupo Zeta, que inclou 35 acomiadaments, més d’un 40% de la plantilla.
Des de Marca, Juan Ignacio Gallardo relaciona les retallades en personal amb una visió avançada “del que venia”. Fa quatre anys, l’empresa va fer un parell d’ERO per “acoblar l’estructura empresarial” al nou context. “Crec que vam fer els deures a temps”, es felicita Gallardo, qui afirma que, des d’aleshores, s’ha implantat al diari una “política de contenció de despesa” perquè, segons explica, “l’última idea és reduir plantilla”.
Els ajustos laborals comporten també una reducció de despesa pel fet, com assenyala el director adjunt del diari Sport Lluís Mascaró, que els joves que entren a la redacció cobren menys que aquells veterans que, per diferents motius, l’abandonen. “Les estructures dels grans diaris són insostenibles. Una de les solucions és el relleu generacional perquè aquestes estructures s’adeqüin als ingressos esperats”, argumenta Mascaró.
Mentre els diaris analitzen l’efectivitat de les estratègies per maximitzar audiència, els directors d’As, Marca, Sport i Mundo Deportivo es miren, literalment, els uns als altres esperant que algú sigui el primer a posar en pràctica un model de negoci basat, completament o parcialment, en els ingressos per subscripció. Tal com alguns d’aquests directors confirmen, es reuneixen trimestralment per debatre sobre diferents temes, i la incertesa sobre què vindrà és sobre la taula.
Per Alfonso Vara, expert en empresa informativa, aquesta tasca no serà gaire fàcil. “Si volem que algú pagui pel nostre contingut, hem d’oferir alguna cosa diferent”, adverteix. Un fet complicat, segons l’expert, en l’actual periodisme esportiu espanyol, que qualifica com “molt de hooligan”. Vara considera que “el lector espera una cosa molt concreta” i posa l’exemple de Marca, que creu que ha d’intentar sempre “emocionar els aficionats del Real Madrid”.
Santi Nolla, director de Mundo Deportivo, també parla de model de subscripció, tot i veure-ho a molta distància i amb pessimisme. “És difícil fer pagar algú per una cosa que fins ara tenia de franc”, argumenta. En aquest sentit,també apunta Lluís Mascaró, crític per com es van fer les coses a les redaccions a l’inici del fenomen del periodisme digital: “Els mitjans de comunicació ens vam suïcidar quan va arribar Internet. Vam considerar que allò era una cosa folklòrica i vam donar-ho tot gratuïtament”, assegura el director adjunt de l’Sport.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari