Amb les eleccions alemanyes del passat 24 de setembre es tancava un cicle electoral clau a nivell global i europeu. En tots aquests comicis la lluita política a les plataformes digitals ha estat crucial. Com va ser en el cas alemany? Quines lliçons en podem extreure? Les federals alemanyes van tenir com a element diferencial una llei pionera que preveu sancionar les xarxes socials en cas de mala gestió de continguts que constitueixin delicte.
D’una banda, els crítics amb aquesta norma esmentaven el risc massa elevat que les xarxes socials acabessin eliminant qualsevol contingut denunciat. Argumentaven que és un text massa ambigu i que fa responsables les plataformes de jutjar fins a quin punt un comentari és ofensiu. Així la llei perjudicaria la llibertat d’expressió més que protegir-la.
D’altra banda, els defensors de la nova llei afirmaven que calia fer alguna cosa. A més, tot i reconèixer que el text no és perfecte, consideraven que tindria l’efecte positiu de forçar les empreses de Silicon Valley a prendre un rol més actiu. En aquest sentit, Facebook ja va anunciar que contractaria unes 500 persones a Alemanya per a reforçar el seu equip de moderació de comentaris i gestió de denúncies sobre continguts.
No obstant això, el fet més definitiu és que Facebook té la voluntat de desenvolupar un paper determinant en el nostre futur col·lectiu. Facebook vol crear la “infraestructura social” de tota una generació en un món que es percep cada cop més dividit. El passat mes de maig, Mark Zuckerberg s’expressava com un autèntic líder mundial en el discurs que va pronunciar a Harvard. Allà encoratjava l’audiència a canviar el món per a superar les injustícies, reivindicava el salari mínim universal i expressava preocupació per les amenaces que pateix el planeta.
D’una banda, la llei alemanya ha servit per a mostrar els punts forts i febles d’aquest tipus de normes i, de l’altra, que les ambicions de Facebook han mostrat la dimensió inabastable del fenomen que es pretén regular. Així, eliminar les faltes de respecte, la incitació a la violència o l’expressió de l’odi és condició necessària, encara que no suficient per a tenir un discurs públic realment democràtic. Les nostres societats no només necessiten llibertat d’expressió sinó també una ciutadania madura i ben informada que pugui exercir plenament aquest dret.
Així doncs, és lògic que es reclami a Facebook més integració en el sistema democràtic de les nostres societats. I això passa per ser més transparent. Els responsables del projecte de recerca sobre propaganda informàtica de la Universitat d’Oxford articulen aquesta petició així: publicar les dades que poden comprar els partits polítics per microsegmentar la seva audiència, oferir més col·laboració als governs a l’hora de detectar ingerències polítiques externes i mitigar les cambres d’eco polaritzades políticament.
Encara queda un llarg camí fins a assolir aquest objectiu. Però, com s’aconseguirà? Segons Timothy Garton Ash, acadèmic britànic especialitzat en llibertat d’expressió, el fet que s’arribi a aquest grau de transparència dependrà dels ciutadans. “Facebook no té por del govern nord-americà. Allò que el fa patir és perdre els seus usuaris. Així que qui de debò té el poder som nosaltres”, assegura.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari