Segons l’últim estudi del Digital News Report, que ha estat elaborat pel Reuters Institute i presentat el passat mes de juny, s’ha arribat a la conclusió que la missatgeria instantània cada vegada guanya més terreny com a plataforma per a enviar i rebre notícies. Concretament, l’increment de l’ús de WhatsApp o Facebook Messenger per trobar, llegir, veure, compartir o comentar notícies ha estat d’un 26% a un 32% d’usuaris des de l’estudi anterior.
Per començar, la missatgeria mòbil està demostrant ser molt efectiva pel que fa a la difusió de les crides ciutadanes. “Amb el procés independentista es veu clarament com el WhatsApp és una eina de comunicació salvatge. Tothom sap quan i on ha d’anar a una manifestació només mirant el mòbil”, explica Sílvia Llombart, periodista especialitzada en Internet. Tot i això, sempre recomanen l’ús d’altres plataformes com Telegram o Signal, que disposen de sistemes d’encriptació de missatges.
La plataforma Telegram presumeix de tenir més de cent milions d’usuaris arreu del món. Part del gran èxit és el sistema d’encriptació de missatges, que permet tenir petits espais de llibertat a països on la censura és evident. Turquia o l’Iran són dos indrets on l’ús del Telegram està molt estès i dóna l’oportunitat a la població de trobar canals privats on poder conversar tranquil·lament sobre idees polítiques o compartir articles contraris al règim.
Més enllà de la censura, canals de missatgeria com Telegram tenen una funció orientada a informar el públic massiu a qui es dirigeixen. Per això, ha resultat ser una eina ideal per als departaments de comunicació d’empreses, grups polítics o per als mitjans de comunicació. Es tracta de canals oberts on els bots, robots informàtics, publiquen informació d’interès per a l’usuari en exclusiva, sense que hagi de rebre els comentaris dels altres membres del canal.
Però no tot s’hi val. “S’ha de tenir en compte que el que s’enviï als usuaris tingui un valor afegit per a ells”, remarca Llombart. Així doncs, la publicitat a través de plataformes com WhatsApp té, de moment, poca sortida. “Seria considerada automàticament com a correu brossa o spam”, afegeix.
El que és cert és que, deixant de banda la informació que prové de fonts o mitjans de comunicació oficials, cada dia rebem notícies a través de missatgeria mòbil de dubtosa procedència. Inevitablement, l’èxit de WhatsApp ens ha dut, també, a la proliferació massiva de notícies falses. “El principal perill és creure’ns que aquests canals són suficients per estar ben informats”, explica Ferran Lalueza, professor de Comunicació i Social media de la UOC.
També sol passar que l’usuari rep un missatge que, tot i que intueix que no és cert, com que li agradaria que ho fos, el comparteix igualment. “A més, es juga amb la carta de voler ser el primer a enviar la informació als contactes i convertir-se en un efímer líder de difusió”, afegeix. Davant d’aquesta situació, Lalueza creu que els professionals del periodisme haurien de jugar amb la carta del rigor, de la veracitat i del criteri professional per rebatre aquestes informacions que circulen.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari