• Precaritzats i poc reconeguts

    Eudald Coll
    -
    8 setembre, 2023

    El Col·legi de Periodistes volia actualitzar la informació al voltant de la professió i per això va impulsar una enquesta entre els col·legiats. El resultats aconseguits mostren un periodisme heterogeni, amb diferents combinacions laborals, però també amb un alt component de precarització i d’inestabilitat, problemes que s’arrosseguen des de fa dècades. Amb els resultats de l’enquesta, la Junta de Govern disposa d’una informació actual i representativa que ha estat molt útil a l’hora d’elaborar el pla estratègic que ha de marcar les línies mestres de l’actuació del Col·legi del futur.

    Retrat de les instal·lacions de la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya
    Autor:
    José Luis Gómez Galarzo

    El Col·legi de Periodistes ha pres el pols als associats. Una enquesta –que portava per títol “Participa en el futur del teu col·legi”–, realitzada entre el 15 i el 31 de novembre, va permetre conèixer les preocupacions i les valoracions dels membres de l’entitat.

    Fins a 291 persones van respondre l’enquesta. Amb els resultats obtinguts, la Junta de Govern té una gran quantitat d’informació que permet elaborar el pla estratègic que es presentarà al llarg del primer trimestre del 2023 i que ha de delimitar les línies mestres del futur, a curt i mig termini, del Col·legi. Aquests són alguns dels resultats de l’enquesta:

    La meitat, assalariats

    A grans trets, tal com mostren els resultats, podem dir que, ni que sigui per molt poc marge, la majoria dels col·legiats està contractada, ja que més de la meitat dels que han respost l’enquesta (51%) admeten estar assalariats mentre que un 21% són autònoms. D’altra banda, un 14% està jubilat o prejubilat, un 4% és a l’atur, mentre que les altres opcions representen un 7%. També hi ha un 3% que combina el fet d’estar assalariat amb el de ser autònom. A partir d’aquí, les dades mostren tota una sèrie de variables.

    Així, els àmbits professionals més freqüents són la comunicació corporativa (28%) i la premsa (25%). Tot seguit, hi ha un 17% que treballa a la ràdio, un 13% a la televisió i un 7% en la docència, que és un àmbit molt poc habitual. Un 11% exerceix en altres camps professionals.

    L’enquesta també mostra que aquestes dedicacions no sempre són exclusives, sinó que és habitual que els professionals del periodisme en combinin més d’una. En aquest sentit, un 23% treballa exclusivament en la comunicació corporativa, mentre que en un 19% dels casos es combinen dos àmbits. Els que treballen en premsa i ràdio de manera exclusiva representen un 16 i 11%, respectivament, mentre que un 9% dels enquestats combinen fins a tres àmbits diferents. Finalment, la televisió i la docència en exclusiva suposen un 7 i un 2% de la mostra, respectivament, i un 11% exerceix en altres àmbits. Cal destacar que hi ha una minoria, un 4%, que combina fins a quatre o més àmbits professionals.

    Sous baixos

    Segons els enquestats, els sous baixos (62%) i la manca d’estabilitat i de seguretat laboral (53%) són els principals problemes de les condicions de treball identificades. En tercer lloc, hi ha els convenis de mínims i els contractes abusius que representen un problema molt important per a un 49% dels enquestats. D’altra banda, la manca d’ofertes de feina (42%), la multitasca (35%) i l’intrusisme (30%) són el que, segons els periodistes consultats, segueixen en aquest rànquing de problemes laborals. Cal destacar que hi ha un percentatge rellevant (50%) que dubta si l’intrusisme és un problema principal o no, mentre que un 20% no ho considera gens important. També és remarcable que la multitasca és vista com un problema més per les dones que pels homes.

    Formació poc problemàtica

    Respecte a l’àmbit de la formació, en termes generals, els professionals del periodisme no ho identifiquen com una àrea problemàtica en el Col·legi. La manca d’oferta adequada a les necessitats reals (61%), la manca de formació contínua (61%) així com el fet que no tingui un preu assequible (55%) genera dubtes importants sobre si són problemes principals de la formació. Cal destacar que, en aquest tema, les dones identifiquen més que els homes que el preu de la formació pot ser poc assequible, mentre que les persones aturades consideren que ho és la manca de formació contínua.

    Reconeixement i mentides

    S’identifiquen la manca de prestigi i/o de reconeixement de la feina periodística (54%) i les fake news (51%) com els principals problemes del sector. En tercer lloc, s’hi troba la manca de rigor a l’hora de treballar, que acumula un 44% de les respostes mentre que, en quart lloc, se situen els incompliments ètics –és a dir, la vulneració del Codi deontològic– amb un 41%. L’autocensura, amb un 39%, es troba en cinquè lloc, mentre que el sisè problema principal del sector, segons l’enquesta, és la falta de llibertat d’expressió, xifrada en un 28%. Cal destacar que la falta de llibertat d’expressió genera dubtes importants –en un 55% dels enquestats– sobre si és o no un problema principal. Finalment, un 18% enumera altres problemes, dels quals els més freqüents són la precarietat laboral, la mala qualitat de la formació i la falta d’independència dels poders fàctics.

    Serveis ben valorats

    En relació amb la valoració de l’oferta de serveis col·legials actuals, hi ha massa variabilitat de respostes, cosa que dificulta identificar unes tendències clares. En general, però, tots els serveis estan ben valorats i no n’hi ha cap que suspengui. Sobre els nombrosos comentaris rebuts respecte a les millores o canvis a fer, aquests fan referència als actes i activitats del Col·legi, als beneficis de col·legiar-se, a l’espai físic del col·legi, a la formació, al funcionament del Col·legi i a les seves funcions. Els temes més freqüents entre els comentaris són millorar les condicions laborals (en general), prestigiar la professió, que el Col·legi sigui més visible/fort/amb actuacions més contundents, i també que sigui més actiu en la lluita de les condicions laborals.

    Bona valoració global

    Un aspecte que es valora positivament és que la gran majoria dels enquestats (91%) recomanaria col·legiar-se a companys periodistes. En aquest sentit, ho farien més els homes que les dones així com el col·lectiu de prejubilats i autònoms més que els aturats. L’argument predominant a l’hora de fer-ho és la funció del Col·legi com a òrgan de representació del col·lectiu, el fet de poder disposar d’un espai que fomenti la sensació de col·lectiu professional i que millori el sentiment de pertinença i solidaritat entre professionals.

    En general, els enquestats fan una bona valoració global de les accions del Col·legi sent el manteniment i la defensa del Codi deontològic i l’oferiment de premis i reconeixements les més valorades. El 93% veuen el Col·legi com un actor legítim per representar el col·lectiu. I les raons principals tenen a veure amb el fet que és representatiu del col·lectiu de professionals i que fa d’aglutinador de gent i que crea, així, massa crítica. 

    Aquest article es va publicar el febrer de 2023 a la revista Capçalera número 192.

     

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari