Televisions i productores en llengua catalana tenen el repte de crear i posicionar audiovisuals en plataformes, pròpies o externes, que són aparador de consum internacional. Qualitat, originalitat i innovació esdevenen, així, vehicle de projecció del català. Merlí i Polseres vermelles ja han demostrat el potencial que poden assolir produccions fetes en català. Ara, els responsables televisius es preparen per aprofitar les OTT (sigles d’Over-The-Top, que és com es coneixen les plataformes de sèries, pel·lícules i televisió en línia) com a grans superfícies del mercat audiovisual, i amb aquestes, normalitzar l’ús de la nostra llengua, en hores baixes.
Alcarràs n’és el paradigma. Una història local que es projecta en cinemes i festivals de tot el món, tot i ser en català. Part de la seva autenticitat és l’arrelament a la terra, al més propi i distintiu. Les històries passen on passen en la llengua del lloc on passen, i conservar-la en les produccions permet transmetre’n la veritat íntegra. En un món que es globalitza, l’autenticitat del més localitzat, singular, diferent i humà pot passar desapercebut, o pot ser el més cercat i enaltit. La globalització ens connecta, ens dona a conèixer i ens informa, però no hauria d’esborrar res.
Els qui més saben de particularitats locals i històries de proximitat en audiovisuals a Catalunya són els professionals de les televisions locals. Miquel Herrada, cap d’Operacions i responsable de l’àmbit digital i de les OTT de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) recorda que “la creació de ràdios i televisions locals és prèvia a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i, per tant, dels mitjans públics. I l’arrencada de la XAL està lligada al context social, a la represa democràtica i del català, i el component d’eina com a mitjans en català és molt important i està molt arrelat a l’origen. És inherent a la nostra feina, i per això mateix, el millor signe de normalització”.
“El català per si mateix no justifica que es miri més, sinó el contingut, de la mateixa manera que tenen èxit vídeos a TikTok en anglès o castellà. El contingut és l’atractiu”, argumenta Marc Melillas, conseller delegat de la XAL. “La XAL és un dels col·lectius de mitjans clau a l’hora de mantenir el català en l’àmbit audiovisual. Malgrat que les audiències de les televisions locals de manera individualitzada són molt més petites que les de TV3 i els altres canals de la corporació, la suma sí que contribueix a arribar a més gent no catalanoparlant a partir de fets que passen a prop”, declara Joan Sabaté, professor de Sociologia de la Comunicació de Blanquerna, Universitat Ramon Llull.
Sabaté és membre del grup de recerca stream de la mateixa universitat, autor de l’informe Evolució de les audiències de la televisió de proximitat: el cas de La Xarxa abans i després de la pandèmia, en què es constata que l’audiència confia en les televisions locals en moments de necessitat informativa extraordinària. Encara que en la programació normal aquesta audiència no sigui massa gran, en el moment en què es produeix un fet, com va ser el temporal Glòria, es dispara exponencialment. “És una de les funcions que fan molt bé les televisions i ràdios locals, el vincle amb el públic a través de la informació de proximitat fa que la gent s’hi adreci per trobar-hi la informació d’interès local, com les festes majors. Són un agent important d’integració ciutadana, en què l’interès passa per sobre de la llengua”.
Això també ho demostren èxits com els de Polseres vermelles o Merlí que, a través de plataformes com Netflix han traspassat fronteres. “A la facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, cada cop més estudiants vinguts de l’Amèrica llatina coneixen el català perquè han vist aquestes sèries. Penso que no acabem de valorar bé l’impacte de les plataformes”, diu Sabaté.
El moment actual és vist com una oportunitat. “La irrupció del digital és una gran notícia. Podem traslladar els continguts a les xarxes en plataformes que projecten el contingut que fem, que creiem de veritat que és interessant i útil. Són històries quotidianes que sovint costa de trobar i, al final, tots els mitjans persegueixen això, històries singulars úniques, i aquesta és la nostra matèria primera. El nostre territori natural és això”, exposa Miquel Herrada.
A la XAL, se senten ben enfocats per posicionar allò local en l’àmbit digital. “Ser en el món de les plataformes OTT és una manera de revitalitzar, no perdre la connexió amb el públic i que el català guanyi audiència”, precisa Herrada. Això sí, com a responsable de l’àmbit digital i de les OTT de la XAL, sap que la transició els obligarà “a definir i incloure-hi nous perfils professionals, per adreçar-nos a través de les xarxes socials. En les OTT, a més, la imatge és essencial, no és un repositori de contingut simplement a la carta. Cal seduir molt bé tenint cura dels continguts i treballar amb l’usuari. És un projecte a llarg termini que inicien ara i aniran construint”, precisa.
El 14 de febrer, tenen previst presentar, a l’Ideal Centre d’Arts Digitals de Barcelona, la plataforma OTT La Xarxa+ (laxarxames.cat), que incorpora més de trenta televisions locals de Catalunya, amb esdeveniments en directe. Avancen que serà gratuïta, però de subscripció, per tenir un coneixement dels continguts que interessen. I que una de les seves virtuts serà poder associar-se a canals i subscriure’s als continguts com ja es fa ara a la seva plataforma Xala.cat.
Creada fa quatre anys, els ha permès treballar la lògica del nínxol, creant comunitats com la dels seguidors dels castells –amb retransmissions de diades seguides des de 150 països i més de tres milions de vídeos reproduïts a TikTok– o de determinats esports minoritaris, com el rugbi o el patinatge artístic, amb un públic molt desatès audiovisualment. “Així podrem exportar el territori al conjunt del país i a tot el món. També la llengua. Ara bé, això passa per adquirir drets d’emissió, amb la qual cosa, la gestió de la propietat intel·lectual canvia i afecta no només a una comarca, a Catalunya, sinó també a Espanya, a Europa i a tot el món, i el catàleg varia el preu perquè estigui disponible i hi ha també uns rèdits per l’explotació del contingut. No és només una plataforma tècnica”, explica Melillas. “Serà una manera d’estimular la coproducció conjunta entre diverses televisions, i fins i tot ens plantegem la possibilitat d’enllaçar amb l’OTT de la CCMA i de poder incloure publicitat a la nova plataforma”, afegeix el conseller delegat de la xal, conscient del sostre pressupostari actual.
D’una altra banda, la CCMA ja fa mesos que treballa en una OTT pròpia, a l’estil de Netflix o hbo Max, però en català i d’accés universal. Així, el tv3alacarta, l’actual servei de vídeo sota demanda de Televisió de Catalunya, desapareixerà i l’OTT es convertirà en la nova plataforma de contingut com ja s’ha fet amb el nou SX3, on actualment s’ofereix tot el material audiovisual en català.
El passat 16 de desembre, durant una compareixença al Parlament, Rosa Romà, la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), va referir-se al nou pla estratègic, que ha de servir per transformar i adaptar l’ens quaranta anys després de la creació. “Volem ser allà on la ciutadania consumeix continguts. Adaptar-nos als seus hàbits, garantir el dret de la ciutadania a escollir continguts en català, ja que les plataformes no ho garanteixen. Els mitjans que tenim si no els transformem tenen data de caducitat.” Romà va reiterar la necessitat de la creació d’una nova OTT catalana que sigui d’accés universal capaç de competir amb altres plataformes i garantir l’accés de la ciutadania a continguts en català en l’entorn digital. “Volem ser el concentrador o hub dels continguts en català, amb una plataforma transmèdia i interactiva”, va dir.
Al pla estratègic de la nova CCMA es diu que “la protecció i difusió de la llengua i la cultura catalanes, assegurant l’accés universal a continguts en català” és un pilar fonamental. I reconnectar amb els joves, un dels grans reptes. Per a l’audiència infantil, ja han donat un pas important, recuperant un canal desaparegut. El nou Súper 3 es va posar en marxa el 10 d’octubre i la mitjana de la quota d’audiència respecte a la temporada passada gairebé s’ha doblat, segons explica Jordi Català, director d’Anàlisi i Explotació d’Audiències de la CCMA. Des de Plataforma per la Llengua, aplaudeixen l’arribada del 3XL, tot i que lamenten que “arribi tard”, i afegeixen- que “ara s’haurien d’abocar molts més esforços per al temps perdut, i pensar també a crear un canal sencer i no tan sols programes concrets per a joves, el col·lectiu amb una absència o un major descens de l’ús del català”.
Per a ells, Cristina Villà, directora d’Innovació, Recerca i Estratègia Digital de la CCMA, avança que “desenvolupar una estratègia de videojocs i gamificació de continguts serà una de les prioritats, a més de contribuir al coneixement de la llengua catalana. El fet de permetre jugar en català en l’àmbit digital és estratègic per a nosaltres, un espai on la presència del català té molt camí per recórrer. I hi volem ser perquè des del sector dels videojocs podem aportar valor en els camps audiovisual, cultural, lingüístic i tecnològic”.
També apunta que estan decidits “a participar en la publicació de videojocs a Playstation, Xbox, Nintendo, ordinadors, Android i IOS, de manera que puguin incorporar continguts propis adreçats a públics tant infantil com adult. I alhora promoure traduccions de videojocs al català”. I, afegeix, que també tenen “molt camí per recórrer ajudant a tenir major presència del català a plataformes externes com Spotify, Youtube i TikTok, no només oferint més contingut, sinó ajudant a crear referents que permetin fer créixer exponencialment la presència del català”. En aquest sentit, des de Plataforma per la llengua exposen que “el català té un mercat potencial molt més gran del que hi ha ara d’oferta, que ni de bon tros l’oferta està tocant el sostre de la demanda, i Eufòria n’és un exemple, així com totes les pel·lícules doblades o subtitulades en català que encara no circulen per les principals plataformes”.
Des de la CCMA, reconeixen que l’oferta en català és gairebé inexistent en les noves plataformes de consum audiovisual. Per això també presenten una nova OTT amb “vocació de ser aparador del contingut audiovisual en català de qualitat, tant el desenvolupat per la CCMA com pel sector audiovisual, cultural i social, alhora que dels creadors independents. És a dir, facilitar un espai de punt de trobada. Avui en dia, l’univers d’Internet és tan immens i les comunitats estan tan fragmentades que fa que sigui molt difícil descobrir tota l’oferta en català en l’àmbit digital. I volem ser aquest concentrador o hub de continguts que permeti la descoberta i la visibilització de l’oferta en català. És un moment clau en el sector audiovisual català i tenim l’oportunitat de reforçar el nostre paper com a agent important del sector i de la llengua”, conclou Villà.
Aquest article es va publicar el febrer de 2023 a la revista Capçalera número 192.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari