Quina sèrie esteu mirant? La pregunta és cada vegada més habitual a les converses i xerrades entre amics o familiars. El més important és retenir el títol que acabem d’escoltar. I el nom de la plataforma. Perquè tothom té plataformes contractades. Tothom mira la televisió a la carta. I qui mira els informatius? Qui seu davant del sofà per consumir un producte lineal i no pas a la carta? I qui els mirarà, a mig o llarg termini?
Aquestes preguntes obliguen els responsables dels espais informatius televisius a explorar noves estratègies. El producte no pot ser el de sempre. I menys amb un consum que no para de baixar. “Les cadenes tenen motius per estar preocupades. Per això la BBC, per exemple, analitza constantment aquesta apagada total del senyal lineal i la digitalització absoluta. No és nom és un canvi de format, és un canvi del consum”. Aquesta és l’anàlisi qualitativa d’Alexis Apablaza-Campos, doctor en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i professor de la Universitat UNIACC (Xile), qui afegeix la part quantitativa del canvi de paradigma. “La gent no ha deixat d’informar-se. Amb tot, actualment, un 60% dels menors de 45 anys consumeix notícies bàsicament a través de les xarxes socials. Per això, segons dades de l’Institut Reuters de la Universitat d’Oxford, el consum televisiu a Espanya, el 2014, era d’un 84% i, el 2022, és d’un 59%”, assegura l’ expert en cibermitjans i xarxes socials.
“És evident que el consum televisiu tradicional ha caigut i les xifres de tots els informatius han baixat, com a part del nou ecosistema dominat per les plataformes. S’ha diversificat molt el consum i la població ja no mira les notícies només asseguda a l’hora tradicional dels informatius. El programa España Directo, per exemple, va arribar a fer dades d’un 25% o d’un 30% d’audiència, xifres ara només a l’abast d’un partit de futbol”, assegura Desirée García-Escribano, exdirectora adjunta dels informatius de Canal Sur.
Qui afegeix més dades que certifiquen un consum lineal en caiguda és Rafa Lara, director d’Informatius de RTVE a Catalunya. “Estem parlant de les xifres més baixes des de 1993. I, en canvi, cada vegada tenim més persones que entren al web, a les xarxes o a la nostra plataforma per seguir les notícies. L’informatiu del vespre que va ser conduït per Carlos Franganillo des d’Ucraïna, l’octubre de 2022, ja té més d’1,5 milions de visualitzacions a YouTube”, assegura el periodista de Badalona i màxim responsable de les notícies dels estudis de Sant Cugat.
Davant d’aquesta realitat, ha arribat el consum de notícies a la carta? Els informatius televisius, s’acabaran consumint exclusivament a través de plataformes? “Els mitjans tradicionals hem d’entrar als nous canals, en aquests nous aparadors. I adaptar-ne els formats, el llenguatge o la durada de les notícies. Els usuaris digitals no visionaran un informatiu sencer. I volen escollir. És un consum més atomitzat i tematitzat. Per això oferim els nostres continguts per clips separats”, explica Lara. De fet, un d’aquests continguts “convertits” de cara a aquesta audiència tan diferent i amb més èxit per part de RTVE és “El resum del dia”. Dura deu minuts. El resum informatiu que puja Ángel Martín a les seves xarxes, en clau d’humor, arriba als tres minuts. El “BBC minut”, 60 segons. Consum informatiu, sí. Però consum curt. Al gra. No hi ha temps a perdre.
“Jo em considero purista i no acabo de veure fórmules d’informatius massa contaminades per l’estil TikTok”, admet García-Escribano. “Hem de portar els informatius als més joves, als que fan servir TikTok, sí. Els hem de fer arribar el senyal dels informatius a les xarxes que més utilitzin en cada moment, perquè s’enganxin, però no crec que la sortida al baix consum sigui fer informatius ad hoc per a cada xarxa que vagi apareixent”, afegeix la periodista nascuda a Córdoba.
Per als responsables de RTVE, es tracta d’adaptar el contingut de l’informatiu “massa mare”’ a cada plataforma de distribució. “Per exemple, a Twitter et centres més en l’última hora, a TikTok en prescriptors, a Facebook en contingut de consum i salut, i a Instagram en els titulars del dia”, explica Lara.
De fet, hi ha experts que aposten per, senzillament, facilitar al nou espectador el poder consumir les notícies. I que, a més, tingui més informació complementària disponible que segurament li interessa. Les plataformes digitals permeten registrar els gustos dels espectadors com ho fa Internet quan naveguem. I així els coneixen més per tal d’oferir-los continguts que els interessin. Les noves audiències saben com arribar als espais informatius, volen interactuar i expressen què els agrada i què no. I els responsables dels informatius poden dissenyar un perfil ajustat. Emissor i receptor, sembla ser, viuen una relació sabent molt més de l’altre que en èpoques passades.
La periodista Núria Solé és actualment l’editora del Telenotícies Comarques de TV3, un espai que connecta cada dia amb 460.000 espectadors. Són dades de 2022, una mica inferiors que l’any passat (490.000), tenint en compte, però, un descens de 7% en el consum de televisió global. Ella sap quin és el repte, davant d’unes xifres que van a la baixa a totes les cadenes igual: “Els joves. La majoria de la nostra audiència està per sobre de 45 anys. I més que una aposta ho considero ja la dinàmica actual. Com mirar notícies al mòbil, en streaming o a través d’aplicacions. Les noves generacions saben que tenen més recursos que la pantalla gran del menjador per veure una sèrie. I haurem de canviar, encara més, les nostres dinàmiques de treball en els pròxims anys”, assegura Solé.
Solé, de llarga carrera als platós de TV3, explica que cada matí els continguts s’avancen a l’audiència en l’entorn digital. Com a esquer. “Treballem plegats per portar espectadors d’un lloc a l’altre. De les finestres digitals als telenotícies i dels telenotícies a les finestres digitals. No podem oblidar que els joves són a les xarxes. Una estratègia digital potent ens permet captar nous espectadors”, assegura. El web 324.cat va tancar el 2021 amb més de 2,3 milions d’usuaris únics de mitjana mensual.
D’una altra banda, Canal Sur ha incorporat un codi QR a la pantalla que es veu durant els informatius i que porta directament a la plataforma “Canal Sur Más”. En aquesta OTT l’espectador pot trobar tots els programes informatius sencers, més l’arxiu històric de la cadena i peces curtes i temàtiques que s’ajusten al nou consum.
Tots els experts consultats coincideixen en el fet que els espectadors joves miren les notícies lluny del sofà i del món lineal. I que cal adaptar-s’hi. Ara bé, també destaquen que, quan arriben dies de grans esdeveniments, el prestigi i la solidesa dels canals fa que les audiències “tradicionals” es disparin. És, amb xifres a la mà, el que ha passat amb les manifestacions en els anys més àlgids del procés independentista. Amb les compareixences dels dirigents durant el confinament, anunciant mesures que afectaven la ciutadania. O més recentment amb la mort d’Isabel II i el seu funeral. Retransmissions llargues, fetes amb senyal en directe quasi ininterromput i amb corresponsals o analistes de pes que atrauen un espectador que, per a aquestes ocasions, prefereix el periodisme televisiu més autèntic. Una audiència que també és més exigent que habitualment.
Per últim, Rafa Lara també reconeix que una part de l’audiència perduda es deu al cansament de tanta notícia… i de tanta notícia negativa. “L’oferta aclapara. Satura, de vegades. Els periodistes hem de fer una reflexió sobre com conjugar el deure d’informar amb el risc de desconnectar-nos de la societat. I és que els successos, les desgràcies humanes com la guerra d’Ucraïna, concentren una atenció especial, encara que es perd l’interès amb més pressa que abans. Consum intens, emocional, però curt. Com les sèries i el terreny que han conquerit per davant les pel·lícules. Quan vam trigar a oblidar el volcà de la Palma?”, es pregunta el director d’Informatius de RTVE a Catalunya.
En aquest sentit, Núria Solé destaca que “el feedback majoritari dels espectadors és que els agrada que posem l’ull en iniciatives positives, en històries humanes particulars i col·lectives d’èxit. Explicar el més destacat que ha passat en les darreres hores també inclou males notícies, com la pobresa o les conseqüències nefastes de grans temporals. Amb tot, al costat d’aquesta realitat hi afegim l’actualitat més amable que l’espectador també reclama i necessita”.
Els televisors, a les llars, continuaran ocupant un lloc preferencial. Ara fins i tot amb un estil perquè semblin obres d’art per penjar a la paret. I els números de les polzades dels més venuts ja maregen. Grans aparells i grans aparadors per gaudir del futbol o de les sèries més actuals. O per “tastar” les notícies, en safata, també. Sobretot aquells dies en què la ciutadania sent que està passant alguna cosa. I que ho ha de veure en aquell precís moment. Amb el mòbil, aquesta vegada sí, derrotat. Per la televisió de sempre. Pel periodisme de sempre.
Aquest article es va publicar el febrer de 2023 a la revista Capçalera número 192.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari