El mes de juliol de 2021, el fundador de Facebook, ara Meta, Mark Zuckerberg, feia un anunci que tindria un impacte mundial extraordinari: “En el pròxim capítol de la nostra empresa, passarem (...) a ser una empresa de metavers.” L’anunci va generar un tsunami d’informació en els mitjans de comunicació i en els entorns digitals. I va despertar un interès econòmic i empresarial sense precedents, entorn d’una idea encara incipient, imprecisa i amb un escenari temporal que es mesura en dècades: el metavers.
L’èxit del llançament de Zuckerberg encara resulta més excepcional i insòlit si es té en compte que molts competidors havien fet comunicacions similars anteriorment. És el cas de Microsoft que al maig d’aquell mateix any feia públic el seu “metavers empresarial”.
Ara bé, va ser Zuckerberg el que va provocar una consciència a escala planetària sobre el metavers. Un fenomen que no deixa indiferent, amb tants detractors com seguidors. Aquests últims, convençuts que aquest món alternatiu, en construcció, no té marxa enrere. La magnitud d’una transformació que també s’explica perquè les empreses s’estan reposicionant, tot i que l’arribada sigui llunyana i les conseqüències poc clares. Un món paral·lel que es planteja com una revolució tecnològica, socioeconòmica i global que assegura que transformarà pràcticament totes les àrees de l’activitat humana: indústria, serveis, finances, oci i entreteniment, ensenyament, atenció mèdica i comunicació, en un sentit ampli.
Amb tot, el cert és que a hores d’ara, encara és difícil d’oferir una definició clara, completa i veraç del metavers. I mentre el concepte es filtra inexorablement per tot el planeta, hi ha moltes incògnites sobre la possibilitat de superar els grans reptes tecnològics que calen per a dur a terme aquesta revolució. Entre aquests, el desenvolupament de la tecnologia 3D de renderitzat en temps real i el repte de les experiències amb usuaris simultanis.
Antoni Esteve, president de Lavínia i professor de la Universitat Pompeu Fabra, admet que no li agrada parlar de metavers. “Cadascú entén una cosa diferent, sovint s’associa als videojocs. Crec que el que passa ara és que s’estan posant les bases de la tercera generació d’Internet, el Web 3. Als anys 1994 i 1995, es va produir la primera generació d’Internet; l’any 2007, es va produir la segona generació amb la presentació que va fer Steve Jobs, el 9 de gener, de l’iPhone amb accés a Internet. I ara, es posen els fonaments del que anomeno l’Internet presencial, algú li pot dir metavers. És una evolució de la realitat virtual, de la realitat augmentada, de la realitat mixta, i de la intel·ligència artificial”, afirma. “Un sistema –afegeix– que comptarà, a més, amb un ‘notari’ que permetrà verificar el que passa en aquest entorn: el blockchain. Aquest tipus d’encriptació permetrà també tenir la traçabilitat d’allò que es veu, s’escolta o es llegeix, acreditant unes fonts reconegudes. A nivell d’informació, el blockchain serà una eina eficaç de verificació per a les fonts a les quals s’atorga credibilitat. Aquest fet serà molt transcendent en el món de la comunicació.”
Segons Esteve, “Zuckerberg vol aconseguir que el sistema operatiu del nou Internet passi per Meta. Ara mateix ell és molt dependent de les decisions d’Apple i de l’Android de Google, i en aquesta nova etapa vol créixer amb autonomia. És la lluita pel control de les dades. El que intenta Meta és gestionar el sistema operatiu dels entorns de realitat virtual i de realitat augmentada. El metavers es planteja com la nova “conquesta de l’oest”. Independentment del que representa la tecnologia de l’Internet de tercera generació, suposa una evolució cap a un Internet més immersiu, del blockchain i l’encriptació. Ara ens trobem en una primera fase lligada a les ulleres de Meta, que permeten coses molt interessants en l’àmbit professional”.
Per altra banda, Enrique San Juan, expert en entorn digital i director de Community Internet, apunta que “Zuckerberg ja avançava en l’anunci de Meta que per a desenvolupar el metavers caldria la confluència de moltes empreses i de molts desenvolupadors. Va dir: ‘això no ho podré fer sol’. I és el que està passant”. En aquest sentit, San Juan fa referència a la recent aliança, anunciada a l’octubre, entre Microsoft i Meta. Un acord entre els dos gegants pel qual els productes de realitat virtual i de realitat augmentada de Microsoft estaran disponibles i integrats a les ulleres Quest. També seran operatives amb les ulleres de realitat virtual de la plataforma Meta, les versions de Windows i les seves eines d’ofimàtica, i s’integrarà el servei de videojocs de Microsoft, Xbox.
Per a alguns experts, el fet que Meta limiti l’entrada al seu món virtual, Horizon Worlds, als usuaris que disposin de les ulleres de la seva companyia, palesa el desig de Zuckerberg que el seu format sigui el dominant en el futur del metavers, en la línia que defensa Antoni Esteve. En aquests moments, la majoria dels mons virtuals, com Decentraland o Roblox, no el tenen incorporat.
“El concepte al qual ens dirigim és un metavers únic. Un món virtual i augmentat únic. Un món on tens la teva pròpia identitat, no et caldrà passar barreres i podràs creuar d’un món a l’altre. La idea final és un món únic en 3D. Som a uns deu anys d’aquest metavers. Ara som a l’inici amb diferents punts de desenvolupament i diferents mons virtuals no units. Som en la fase de construcció del metavers”, explica Enrique San Juan.
Des del punt de vista tecnològic, la interoperativitat a la qual es refereix San Juan és un dels trets definitoris del metavers, però aquest aspecte és lluny de ser resolt. “Es requereixen uns processos d’estandardització del 3D, un altre element essencial del metavers, entre els diferents mons virtuals”, declara Matthew Ball, col·laborador del The New York Times, The Economist, i Bloomberg. El fet que aquests processos es confirmin posteriorment a la creació dels mons virtuals, amb milions de dòlars en joc, és un dels punts crítics que ha de superar el metavers global. “Si això no acaba succeint, en el lloc del metavers hi haurà xarxes de mons virtuals competint entre si”, segons Ball.
“Com acostuma a passar en aquest tipus de desenvolupament, els mitjans van pel darrere”, explica Enrique San Juan. “No hi ha cap model que estigui explorant el metavers”. L’Informe de Tendències i prediccions per a 2022. Periodisme, Mitjans i Tecnologia, del Reuters Institut, preveia per a l’exercici 2022, quan l’anunci de Zuckerberg feia mesos que s’havia produït, pel que fa a innovació orientada a les audiències, que els esforços es destinarien als pòdcasts i altres tipus d’àudio digital (80% dels editors consultats) i també a la creació i la renovació de butlletins informatius (70%).
“En canvi, apareixen molt en segon pla les ‘novetats brillants’ que impliquen tecnologies no del tot madures encara, com el metavers (8%)”, indica l’informe. L’informe, doncs, reforça la visió de San Juan. Amb tot, és interessant tenir en compte que els mitjans segueixen apostant per la intel·ligència artificial per oferir experiències més personalitzades a l’audiència (85% dels editors consultats).
Fins ara, no hi ha massa experiències de mitjans de comunicació en el metavers. El desembre de 2021, Joanna Stern, reportera del Wall Street Journal, va passar 24 hores al món virtual de Meta. La periodista va anar a reunions de treball, va sortir amb nous amics avatars i va assistir a espectacles virtuals. Una altra experiència és la del diari espanyol El Economista que compta, des de fa uns mesos, amb un corresponsal al món virtual de Meta.
La paraula metavers va aparèixer per primera vegada en el llibre Snow Crash, de Neal Stephenson, l’any 1992, on es descriu un món virtual, en una realitat distòpica, que afecta quasi tots els aspectes de la vida. El que potser no és tan conegut és la gran influència de Snow Crash en la tecnologia moderna, ja que l’any 2000 va inspirar Jeff Bezos a fundar l’empresa de vols suborbitals Bleu Origin, un projecte en el qual Stephenson va treballar a temps parcial fins al 2006. La novel·la també va resultar inspiradora per a Google Earth, així com per a diversos projectes de criptomonedes i xarxes informàtiques descentralitzades. Nvidia, empresa tecnològica nord-americana dedicada a la investigació i el desenvolupament de processadors gràfics va ser fundada un any després de la publicació del llibre.
Arran de l’aparició del metavers a través dels videojocs, en una entrevista a Forbes l’any 2011, Stephenson afirmava: “És el que vaig trobar a faltar a la novel·la. Quan pensava en el metavers, intentava imaginar el mecanisme de mercat que fes possible tot aquest món. El que no vaig saber anticipar és que el que realment arribaria per reduir la despesa del hardware dels gràfics 3D serien els jocs. Així que la realitat virtual de la qual parlàvem i imaginàvem fa vint anys no es va produir tal com havíem previst. En lloc d’això, es va produir en forma de videojocs".
El passat desembre, es donava a conèixer el ChatGPT, un sistema de xat basat en el model de llenguatge per a Intel·ligència Artificial GPT-3, d’OpenAI. En ser preguntat sobre el metavers, ChatGPT va respondre això: “És un terme que s’utilitza per descriure un espai compartit virtual col·lectiu, creat per la convergència d’una realitat física millorada virtualment i un espai virtual físicament persistent, inclosa la suma de tots els mons virtuals, la realitat augmentada i Internet. En el Metavers, els usuaris poden interactuar entre si, però també amb objectes i entorns virtuals en temps real. El concepte de metavers existeix des de fa dècades, però ha guanyat més atenció en els darrers anys amb el desenvolupament de la tecnologia de realitat virtual i augmentada. Molta gent creu que el metavers es convertirà en una part important de la nostra vida quotidiana en el futur i oferirà noves formes perquè les persones es connectin, treballin, aprenguin i juguin”.
Aquest article es va publicar el febrer de 2023 a la revista Capçalera número 192.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari