La pandèmia va donar ales a la contractació de plataformes de streaming a les llars. A l’Estat espanyol, l’accés a les plataformes es va incrementar un 108% el cap de setmana del 17 de març del 2020, el primer després del decret de l’estat d’alarma, en comparació amb el cap de setmana previ. Durant el confinament, les cinc plataformes més importants (Netflix, HBO, Prime Video, Movistar+ i Filmin) va experimentar un creixement d’un 210% de mitjana. A nivell mundial, Netflix va assolir 26 milions de noves subscripcions durant el primer semestre del 2020. Aquest creixement tan ràpid va posar en dubte l’hegemonia que fins aleshores havia tingut la televisió lineal.
Malgrat la nova realitat, la televisió tradicional no desapareixerà. “El broadcasting és difícil que desaparegui totalment. A tots ens agrada mirar un partit del Barça en directe! No obstant això, les plataformes ocupen, a poc a poc, un lloc cada vegada més important en la nostra dieta mediàtica. És per això que podríem parlar d’una convivència –sempre en tensió– entre els dos sistemes d’accés als continguts audiovisuals”, sosté Carlos Scolari, professor del departament de Comunicació de la UPF i autor de La guerra de las plataformas (Anagrama, 2022).
Per Judith Clares, professora dels estudis de Comunicació de la UOC, “cal que les televisions tradicionals s’adaptin a allò que l’espectador demana i, com ja s’està fent, posar a disposició de l’espectador el contingut també sota demanda”. I afegeix que cal poder consumir-la en lineal i també en diferit: “Finalment, el que cal és ajustar-s’hi i aprofitar allò que la tecnologia permet i allò que l’espectador vol i que ja pot integrar a les rutines amb normalitat”. I, en aquest context, consumir continguts de plataformes de streaming s’ha convertit en una pràctica habitual amb una tendència creixent fins a l’adveniment de la inflació.
Un informe realitzat als Estats Units per KPMG constata que un 20% dels enquestats ja ha cancel·lat almenys un dels serveis de streaming per culpa de l’alça de preus. I un 37% assegura que, si les coses no canvien, prescindiran d’una o de totes les subscripcions.
D’acord amb això, un informe europeu de pagament de consumidors elaborat per Intrum –empresa de gestió de crèdit i cobrament de deutes líder al món– conclou que un 32% dels espanyols ha cancel·lat subscripcions a aplicacions o a plataformes de streaming. Netflix és una de les companyies que està notant més els efectes de la inflació a casa nostra. El gegant de l’streaming va començar el 2022 reportant pèrdua de subscriptors, la primera xifra negativa en més de deu anys.
Un fet que els ha jugat en contra és l’anunci de voler acabar la pràctica dels comptes compartits. Segons un estudi de Time2Play publicat el juny passat, un 84% dels enquestats afirmen que no pagarien la subscripció a Netflix si no fos dividint la despesa. Els espanyols, de mitjana, comparteixen el compte de Netflix amb 2,9 persones, un nombre superior al d’altres països on s’han fet estudis similars. Per exemple, als Estats Units la xifra és de 2,3 persones, i de 2,7, a Itàlia.
Els usuaris han de fer front a més despeses mensuals amb els mateixos ingressos. Per això, Netflix, Amazon Prime, HBO i Movistar+ han perdut subscriptors. L’única plataforma que ha sumat nous clients a Espanya és Disney+.
El que queda clar és que el model d’adherir a diverses subscripcions simultàniament no és sostenible. Arribar a pagar cinquanta euros mensuals per Netflix, HBO, Amazon, Apple TV o els paquets de sèries de Movistar ja no és una despesa domèstica assumible i això ha provocat baixes que, alhora, han significat acomiadaments.
Aquesta situació ha tensat la competència entre les plataformes fins a fer esclatar l’anomenada Streaming war, l’ofensiva de les companyies d’entreteniment per captar subscriptors amb tota mena d’ofertes i d’estratègies comercials. Una d’aquestes és la modalitat de subscripció amb anuncis, que comporta una quota més barata a canvi d’acceptar publicitat. Aquesta opció ha estat vista amb recel per les televisions tradicionals que temen disminuir ingressos publicitaris.
Amb motiu del llançament de les primeres tarifes amb anuncis per part de les companyies de streaming, Atresmedia va instal·lar una lona publicitària al centre de Madrid amb el lema “Benvinguts a la tele”. El missatge anava dirigit “a tots els que asseguraven que mai emetrien publicitat”. El disseny de la pancarta va utilitzar els colors i la tipografia dels logos de Netflix, Amazon, HBO i Disney+. Un dard del grup mediàtic espanyol a les plataformes de streaming davant l’amenaça d’usurpar una porció del pastís publicitari.
La televisió tradicional té la capacitat d’arribar a grans audiències d’una sola tacada, però les plataformes poden segmentar la publicitat segons els usuaris de manera molt més precisa. Això representa un risc per a la televisió lineal, i les plataformes ho saben.
Per aquest motiu, existeix una lluita per les nostres dades personals. “Com més hores passem en una plataforma, més dades personals s’obtenen. Les plataformes són grans màquines extractores de dades. Això els permet ajustar tant la producció com l’oferta personalitzada de continguts. I no oblidem que les dades tenen un valor en el mercat i poden ser una important font d’ingressos per a les grans corporacions”, afirma Scolari.
La guerra entre les plataformes s’agreuja en un mercat amb una oferta creixent. Prop de 12,4 milions de llars espanyoles utilitzaven almenys un d’aquests serveis el tercer trimestre de l’any 2022, fet que suposa una penetració de 66%, per sobre del Regne Unit (56%) i d’Alemanya (53%), segons dades de la consultora Kantar. Els usuaris d’aquests continguts accedeixen a una mitjana de 3,3 plataformes i fins i tot hi ha un 11% que utilitza sis o més serveis diferents de vídeo sota demanda. A l’Estat espanyol, a més, la penetració entre els més grans de 65 anys és d’un 53%, davant d’un 24% d’Alemanya.
Segons Kantar, el creixement del mercat espanyol encara és molt exponencial i pot arribar a més d’un 80% de la població com ja passa als Estats Units, amb cinc plataformes contractades per llar. Això, en part, dependrà de l’evolució de la situació econòmica.
El que és innegable és la nova realitat derivada de la guerra entre plataformes: una audiència cada cop més fragmentada com a conseqüència de la proliferació de continguts en mans de grans conglomerats mediàtics que no volen compartir el catàleg. En definitiva, una televisió de consum accelerat amb un futur incert.
Aquest article es va publicar el febrer de 2023 a la revista Capçalera número 192.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari