• Francesc Ponsa

    Els mitjans de comunicació cada cop utilitzen més TikTok, la xarxa preferida dels joves.

    Adrián Caballero

    Emprendre no és fàcil. Encara menys en un sector, el del periodisme i la comunicació, en què des de fa anys les estadístiques parlen de crisis, retallades i tancaments. Tot i això, l’auge del consum digital ha animat molts periodistes a aventurar-se amb el seu propi mitjà digital, canals i pòdcasts o, fins i tot, amb una agència de comunicació. Aquí presentem tota una sèrie de consells pràctics recollits en forma de guia d’aquells que s’han arriscat i que, a hores d’ara, ja són experts en emprenedoria.

    Jordi Rovira

    Molts catalans van seguir les eleccions nord-americanes amb Lídia Heredia, la corresponsal a Washington de Televisió de Catalunya. De jove, aquesta badalonina no somiava pas ser periodista, tot i que ara, convertida en una respectada professional, ja acumula tres dècades i mitja d’experiència en l’ofici. En aquestes pàgines repassem amb ella la seva trajectòria i analitzem l’evolució d’un periodisme que li ha permès viure tot d’experiències i conèixer molta gent.

    Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Joe Sacco o Dan Archer reinventen el reportatge amb historietes gràfiques que qüestionen el periodisme tradicional.

    Blocaire d’èxit

    http://dish.andrewsullivan.com

    Un cas per animar els emprenedors. A principi d’aquest any, el comentarista i escriptor Andrew Sullivan, nascut a Anglaterra, establert als Estat Units i amb una llarga experiència a diaris i revistes, va orientar el bloc The Daily cap a un sistema de pagament: 20 dòlars l’any. A final de juny, ja tenia més de 27.000 subscriptors. Al bloc treballen una desena de professionals que escriuen sobre política, societat i cultura.

    Entrevista a un pres recentment alliberat. Foto: Mònica Bernabé
    La catalana Mònica Bernabé és l’única periodista de l’estat espanyol que resideix –des del 2007– a l’Afganistan, on, tal com explica en aquest article, els problemes per informar no van finalitzar amb la caiguda dels talibans.

    En aquell temps, tots els estudiants de Periodisme volien ser corresponsals estrangers i, a més, tots volien ser Josep Maria Massip, el llegendari corresponsal del diari ABC a Washington. Era un professional d’un prestigi enorme.

    Massip al 1945
    De Macià i Companys a l’ABC franquista. Així es resumeix la trajectòria de Josep Maria Massip, un periodista que va viure la Segona República des de les files d’ERC, va ser diputat al Congrés i va exiliar-se per acabar com a corresponsal de prestigi als Estats Units.
    El periodista Guillem Carles al seu estudi.  Foto: Jordi Salinas
    Guillem Carles és l’impulsor de l’agència de notícies Sord Press, del punt de debat de l’espai Tribuna Oberta Sord Press i del Magazine de notícies en llenguatge de signes, una sèrie d’iniciatives exitoses que han acostat la informació als sords de manera entenedora.
    Una foto feta amb macro d'una papallona graèlsia. Foto: Albert Masó
    Fotografies, molts cops espectaculars, o imatges, a vegades animades, són recursos que els mitjans de comunicació tenen a l’abast per acompanyar veus i textos sovint difícils d’explicar. Infografies i il•lustracions, bàsiques a l’hora d’abordar aspectes abstractes.

    Si poséssim una darrera l’altra les espectaculars troballes científiques dels darrers trenta anys, de la astrofísica a la nanotecnologia, la llista excediria fàcilment la capacitat d’aquesta revista. Només en l’àmbit de la biologia i la medicina hi trobaríem una llarga llista d’avenços impensables anys abans.

    Sònia Armengou, cap de Premsa de l'Institut de Recerca Biomèdica amb Fernando Albericio, cap de grup de l'equip de recerca de Química combinatòria. Foto: Sergio Ruiz
    Els departaments de comunicació científics han estat sovint equilibristes sobre la corda fluixa. Caminant entre dos pols oposats, es mouen entre la indústria i els seus interessos econòmics, d’una banda, i el periodista i l’interès general, de l’altra.
    Una investigadora de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Foto: Sergio Ruiz
    El paradigma que ha provocat l’aparició i la consolidació d’Internet ha transformat la professió i el periodisme científic també se’n veu afectat de ple.
    El Sincrotró Alba de Cerdanyola del Vallès. Foto: Sergio Ruiz
    La informació científica i els periodistes especialitzats mai no han ocupat un lloc prioritari als mitjans de comunicació. Ara, la crisi amenaça amb reduir encara més el paper dels periodistes científics fins a convertir-los en una mena d’espècie en perill d’extinció.
    El periodisme científic afronta grans reptes. Foto: Sergio Ruiz
    Els periodistes científics informen de temes que poden tenir un impacte sobre la ciutadania però han de lluitar contra la pseudociència, les pressions de les empreses, han de discernir el noticiable dins una gran immensitat de fonts i fer llegible el complex llenguatge científic, entre altres coses.