• Francesc Ponsa

    Els mitjans de comunicació cada cop utilitzen més TikTok, la xarxa preferida dels joves.

    Adrián Caballero

    Emprendre no és fàcil. Encara menys en un sector, el del periodisme i la comunicació, en què des de fa anys les estadístiques parlen de crisis, retallades i tancaments. Tot i això, l’auge del consum digital ha animat molts periodistes a aventurar-se amb el seu propi mitjà digital, canals i pòdcasts o, fins i tot, amb una agència de comunicació. Aquí presentem tota una sèrie de consells pràctics recollits en forma de guia d’aquells que s’han arriscat i que, a hores d’ara, ja són experts en emprenedoria.

    Jordi Rovira

    Molts catalans van seguir les eleccions nord-americanes amb Lídia Heredia, la corresponsal a Washington de Televisió de Catalunya. De jove, aquesta badalonina no somiava pas ser periodista, tot i que ara, convertida en una respectada professional, ja acumula tres dècades i mitja d’experiència en l’ofici. En aquestes pàgines repassem amb ella la seva trajectòria i analitzem l’evolució d’un periodisme que li ha permès viure tot d’experiències i conèixer molta gent.

    Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Els dibuixants que van participar a la trobada. Foto: Dani Codina
    Quaranta-dos anys després que Jaume Perich donés el tret de sortida a l’edat d’or de l’humor gràfic amb Autopista, l’obra del dibuixant ja desaparegut serveix d’excusa perquè una desena de professionals reunits per CAPÇALERA reflexionin sobre un sector que no se’n salva de la crisi.
    Grans multinacionals llancen els seus propis mitjans digitals, en què presenten informació neutra i de qualitat produïda per periodistes de prestigi, un fenomen que els permet apropar-se al consumidor i establir-hi un vincle, si bé ofereix dubtes en termes d’independència.
    Els documentals interactius, un fenomen a l'alça. Foto: Vicente Pruna
    Quan l’art d’explicar històries es fusiona amb les noves tecnologies apareixen fenòmens tan seductors com el Digital Documentary Storytelling, documentals pensats per ser visualitzats al web, on l’espectador pot interactuar amb les múltiples versions dels fets d’una mateixa història.
    Ferran Monegal. Foto: Sergio Ruiz
    Ha treballat a ràdio i premsa escrita, però s’ha fet popular amb Telemonegal, l’únic programa de tot l’Estat dedicat estrictament a la crítica televisiva. Després de deu anys, Ferran Monegal ha tancat un cicle, encara que adverteix que potser aviat el tornarem a veure a la petita pantalla.
    La precarietat laboral afecta la selecció de temes, la veracitat, la privacitat i l’ús de les fonts dels periodistes freelance. Un estudi que analitza com la crisi influeix en l’exercici de la professió conclou que les urgències econòmiques deixen la deontologia en un segon pla.

    M’han demanat un article sobre el meu marit, l’Oriol Maspons, i se’m fa molt i molt difícil. És el primer cop que ho faig i, a més, sóc una escriptora negada, tot i així, som-hi.

    Elsa Peretti al Tifanny's el 1966. Foto: Oriol Maspons
    El 12 d’agost ens deixava Oriol Maspons. L’enfant terrible de la fotografia va immortalitzar des de la Gauche Divine al Somorrostro, entre molts altres aspectes de la seva època, a més de convertir-se en un puntal de la modernització del documentalisme gràfic.
    Alguns errors de verificació evidencien com la precarietat i les presses minven la qualitat periodística. En uns temps en què contrastar és més difícil i tanmateix més necessari, les habilitats digitals i la comunitat poden ajudar a estirar el fil dels rumors per veure si hi ha o no notícia.

    Si el periodisme encara és un ofici, se suposa que hem de cuidar especialment els artesans i, en la seva absència, l’obra publicada. No es tracta pas de renegar sempre de la cultura de la instantaneïtat ni de la transformació que viu el negoci, per més ràbia que ens faci, n’hi ha prou a fer-ho de tant en tant. El que no hem de deixar de fer en aquests temps de trasbals és perseverar en la recuperació de la memòria i evocar el mestratge d’aquella gent que, precisament, o bé va ser revolucionària en un moment donat o que encara és capaç de liderar una redacció com a taller de formació.

    L’acte d’entrega dels premis Vázquez Montalbán es converteixen cada any en una reivindicació del periodisme de qualitat. Enguany, no ha estat l’excepció i els guardonats ‒Jordi Évole i Nick Hornby‒, no van deixar passar l’ocasió per recordar la importància de les veus crítiques en la professió.

    Supervivents

    http://ow.ly/l3dpC

    La fotògrafa noruega Andrea Gjestvang va guanyar el Sony Award 2013 per un ampli treball, “One Day in History”, publicat per diferents mitjans, sobre els supervivents de la matança de l’illa d’Utoya, on a l’estiu del 2011 l’ultradretà Anders Behring Breivik va assassinar seixanta-nou persones i en va ferir més de dues-centes.

    Pulitzer de fotografia

    http://manubrabo.com/

    Espanya: 2020

    http://ow.ly/hUv1u

    Dins dels “Matins ESADE”, la firma Anuntis diu que els diaris de paper desapareixeran a Espanya l’any 2020. Són quatre anys abans de la data proposada pel “Newspaper Extinction Timeline” esmentat en l’article central.

    Newsweek, només en digital

    http://ow.ly/i8kxs

    http://ow.ly/i8kFj