Un referent de prestigi

En aquell temps, tots els estudiants de Periodisme volien ser corresponsals estrangers i, a més, tots volien ser Josep Maria Massip, el llegendari corresponsal del diari ABC a Washington. Era un professional d’un prestigi enorme.

El vaig conèixer a Washington, on me’l vaig trobar en la celebració del segon aniversari de Kennedy com a president. Era una època gloriosa per als periodistes que el seguien. Va tenir la gentilesa de convidar-me a casa seva i va ser, per a un periodista jove com jo, una trobada inoblidable. La seva figura produïa un gran respecte i tots solíem llegir-ne les cròniques i ens dèiem els uns als altres; ‘Què hi diu Massip?’. Després, vaig anar coincidint amb ell moltes vegades i sempre solia preguntar-li pels secrets de la política i la presidència nord-americanes.

El darrer cop que el vaig veure va ser en una data i ocasió memorables: el 16 de juliol de 1969. Ens trobàvem a Cabo Kennedy el matí del llançament de l’històric Apol·lo 11, que hauria de portar els primers homes a la lluna. Ell va tenir la bondat d’acostar-se a les tribunes de televisió des d’on jo havia d’emetre el llançament. Era allà per escriure la crònica per a l’ ABC. Em va semblar observar que, tot allò, tot aquell immens aparell informatiu, significava alguna cosa distinta per a ell, especialment l’aparició del nou periodisme electrònic i la presència massiva de la televisió.

Era com si tot allò tan espectacular representés una nova època per a ell. Va ser una senzilla impressió per part meva que probablement, vaig pensar, no era correcta. Però, pocs dies després, vaig llegir la seva crònica sobre el llançament de l’ Apol·lo 11 –per a mi llegir-lo era alguna cosa més que un costum– i vaig entendre que la meva impressió no era errònia. En l’article seu, publicat un o dos dies després, Massip reflectia el que el nou periodisme significava per a ell. En la crònica, crec recordar, tenia la bondat de citar-me com un element d’aquest nou periodisme televisiu descrivint-me amb una nota d’humor: un Hermida en camisa amb un micròfon a la mà enfront el coet que sortia cap a l’espai...

No ho cito per vanitat –a aquestes alçades la vanitat és un luxe superflu– sinó simplement per subratllar el que ell deia d’ell mateix: es definia com un cavaller de la ploma. I certament ho era.

Jesús Hermida

Periodista

(article d’opinió inclòs dins el reportatge sobre Josep Maria Massip)