Molts catalans van seguir les eleccions nord-americanes amb Lídia Heredia, la corresponsal a Washington de Televisió de Catalunya. De jove, aquesta badalonina no somiava pas ser periodista, tot i que ara, convertida en una respectada professional, ja acumula tres dècades i mitja d’experiència en l’ofici. En aquestes pàgines repassem amb ella la seva trajectòria i analitzem l’evolució d’un periodisme que li ha permès viure tot d’experiències i conèixer molta gent.
El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.
Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?
La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.
Tot i que des d’un punt de vista històric la Bíblia és considerada el primer fenomen de narrativa transmèdia, va ser Henri Jenkins, l’estudiós nord-americà de la comunicació, qui encunyava per primera vegada aquest terme l’any 2006. Aquest bateig es produïa, de manera força premonitòria, abans de l’explosió de les xarxes socials i del fenomen multipantalla, que han suposat una transformació sense precedents dels comportaments de les audiències i de la creació de continguts. Actualment les tècniques transmèdia i multiplataforma, nascudes en l’entorn publicitari i de la ficció, també es configuren com a eines clau per a la nova comunicació corporativa del segle XXI, l’objectiu de la qual és implicar i moure les audiències.
El passat octubre, el Col·legi de Periodistes, el Consell de la Informació i totes les universitats catalanes amb estudis de periodisme van unir-se per denunciar l’ús abusiu del pescaclics, pràctica emprada pels mitjans digitals que busca clics fàcils amb titulars cridaners i sovint enganyosos i que fa molt de temps que ha arrelat en nombroses redaccions. Cal anar fins al 1999 per trobar la primera referència al clickbait, terme amb el qual es coneixia el pescaclics als inicis. A poc a poc es va anar popularitzant aquesta pràctica que ha acumulat tant usuaris que piquen l’esquer com detractors que, des de la professió, adverteixen de com ha pervertit el periodisme.
Als anys trenta, Rosa Maria Arquimbau va incomodar la societat de l'època amb el seu periodisme incisiu i provocador.
Article de l'assessor de comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí sobre Donald Trump i el seu èxit mediàtic.
Els mitjans de comunicació han tingut un paper clau en la creació de Donald Trump com a fenòmen mediàtic. Malgrat que va prometre que carregaria contra tota la premsa que l'ha criticat, els mitjans han cobert abastament les seves declaracions incendiàries i han contribuït al seu triomf.
Les retallades a les redaccions han afectat la qualitat periodística. En alguns casos, l'externalització ha baixat per la crisi. En d'altres, ha augmentat per unes plantilles massa reduïdes.
El paradigma digital provoca canvis en les redaccions i les allunya de la divisió per seccions. Aquestes transformacions ja han arribat a El País i aviat ho faran a El Mundo o El Periódico.
Les recomanacions dels robots passen per davant de l'edició periodística realitzada per humans. Cada cop més usuaris de mitjans digitals admeten que fan cas de les recomanacions d'articles que els fan els algoritmes automàtics i els agregadors.
Josep Carles Rius critica l'empobriment i la submissió de molts mitjans al llibre "Periodismo en reconstrucción. De la crisis de la prensa al reto de un oficio más independiente y libre" (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016). Reproduïm un extracte sobre els canvis a les redaccions.
El consum televisiu tradicional cau entre els joves, que consumeixen l'audiovisual a la tauleta o al telèfon mòbil. No volen imposicions de la graella ni tampoc acordar el que miren amb els progenitors. Internet, en canvi, els proporciona més llibertat.
Vins i cellers, projectes de construcció, artesanies, motor i música clàssica són els ancoratges de cinc gabinets de comunicació que han sabut trobar en l'àmbit de la informació uns carrils ben precisos per circular. Cada cop més, s'afermen projectes molt especialitzats.
David Fernández, periodista i exdiputat de la CUP, reflexiona sobre la relació entre els mitjans i els moviments socials.
Cada vegada més, els periodistes i fotògrafs són objecte d'atacs i insults del moviment antisistema. Els amenacen i agredeixen. Alguns d'ells expliquen les seves experiències a Capçalera.
Es compleixen noranta anys de la creació de l'Hoja del lunes, una capçalera històrica que es pot consultar en línia. Durant més de mig segle, va cobrir la manca de diaris d'aquell dia de la setmana.
