Algoritme, redactor en cap

ADRIAN CABALLERO

En els darrers anys, les noves tecnologies han irromput a les redaccions amb força. El canvi de les màquines d’escriure per ordinadors, l’arribada d’Internet, les xarxes socials, el big data... Fins al punt que es comença a parlar dels robots com a futurs redactors de notícies. Ara bé, la innovació en els mitjans no acaba aquí. Les màquines s’han convertit, també, en editors i poden seleccionar, fins i tot, quins són els temes que més interessen cada lector. L’informe Digital News Report d’enguany explica que un 56% dels lectors a Internet prefereixen les notícies que els recomana un algoritme en funció de les informacions consumides prèviament, xifra per sobre del 30% que segueixen confiant principalment en l’edició dels periodistes, mentre que la resta d’enquestats no va mostrar preferència per cap opció.

Quan parlem d’un algoritme fem referència a una eina informàtica que analitza els nostres hàbits, quines pàgines visitem i quin tipus d’articles llegim –gràcies a les conegudes galetes i a les xarxes socials– i, d’acord amb aquesta informació, ens recomana el contingut que creu que més ens agradarà visitar. Aquestes recomanacions es fan especialment visibles als agregadors de continguts, les xarxes socials i les aplicacions mòbils que utilitzem per informar-nos i guardar articles interessants.

Els webs de notícies també incorporen espais dedicats a recomanar nous articles. Algunes empreses es dediquen a oferir aquest servei als mitjans de comunicació, que monetitzen aquests espais com si es tractés de publicitat. Els articles que hi apareixen recomanats, pels quals el mitjà que els publica n’ha pagat la promoció, implica que bona part dels principals diaris paguin perquè certs articles siguin promocionats en altres mitjans acompanyant contingut recomanat a l’usuari. La idea és pagar per fer arribar algú al nostre web, visitant un contingut del seu interès i, a partir d’aquí, fer que es quedi el màxim de temps possible i visiti altres continguts del nostre diari.

D’aquesta manera, explica Àlex Poderoso, enginyer informàtic especialitzat en mitjans digitals, els mitjans guanyen visites i l’usuari passa més temps al seu web i fa incrementar les mètriques que després aquests diaris convertiran en ingressos amb anuncis. Actualment, apunta Poderoso, “ els mitjans més grans tenen algoritme propi”, cosa que els permet conèixer perfectament els lectors. Aquest big data els serveix per treballar el contingut en funció d’allò que més els interessa i oferir-lo en el format que més agrada a l’usuari. I tot sense que el criteri periodístic de jerarquia informativa hi intervingui.

En funció del lector

A la pràctica, la gent confia cada cop més en aquests algoritmes. Un exemple és el conegut web de contingut viral BuzzFeed, que segons el seu CEO, Jonah Peretti, rep un 21% de les visites gràcies a Discover, l’espai personalitzat que recomana a cada lector contingut en funció de les preferències i les lectures realitzades amb anterioritat sense la intervenció de cap redactor en la selecció. “Les notícies que reps depenen cada cop més de qui ets”, analitza Rasmus Kleis Nielsen, director d’Investigació del Reuters Institute. “Cada cop rebem menys visites de la portada i més d’enllaços a xarxes socials”, explica Ignacio Escolar, director d’ Eldiario.es.

Els algoritmes també estan darrere les xarxes socials. Per exemple, quan obrim Twitter i ens mostra quatre o cinc piulades sota el títol de “mentre no estaves”, realment ha seleccionat quines, dels centenars de piulades que ens hem perdut, ens poden interessar més.

El rol humà

El fet de llegir per recomanacions basades en les nostres preferències –o, fins i tot, les dels nostres amics– suposa que la gent pugui estar rebent només contingut d’uns temes determinats i amb un biaix concret i es perden, potser, informació molt important del dia a dia i altres punts de vista. Al mateix temps que la gent confia en aquests algoritmes, un 70% dels espanyols enquestats al Digital News Report reconeix estar preocupats per perdre’s informació important i un 67% admet també preocupació per ignorar punts de vista diferents respecte dels temes que els interessen.

En aquest sentit, un dels principals reptes és, per a Kleis Nielsen, “oferir a la gent contingut relacionat amb els seus interessos particulars i, al mateix temps, connectar-los amb un món més ampli”. I tot, continua Nielsen, “mentre es demostra al lector el valor d’obtenir aquest contingut des de mitjans de comunicació en lloc dels intermediaris digitals”, com les grans empreses tecnològiques i els agregadors. No sembla tasca fàcil el que proposa Nielsen, i encara menys “en un món on, si bé hi ha gent que té reserves sobre els algoritmes, encara més gent té reserves sobre el periodisme”, tal com expressa el director d’investigació del Reuters Institute.

Malgrat que Kleis Nielsen cregui que “molts periodistes se senten incòmodes amb el fet que les recomanacions d’un algoritme determinin el que una persona llegeix”, el treball dels professionals canvia a les redaccions i suposa un repte per a les capçaleres mateixes, si bé segueix sent-ne el més important i sent responsabilitat dels professionals treballar les informacions i oferir al lector un contingut propi i amb un segell personal.

El que també confirmen les dades del darrer Digital News Report és que el futur dels periodistes ha d’anar de la mà de l’acceptació del nou paper que tenen el big data i els algoritmes informàtics. “Es perd el poder de triar però això no és dolent”, assegura Poderoso. Els editors, recomana, “han de treballar els continguts com a peces que puguin posicionar-se i tenir un recorregut viral per la Xarxa per captar lectors”. Actualment, els algoritmes i la informació emmagatzemada amb les galetes i les xarxes socials, faciliten conèixer encara millor el nostre lector i oferir-li contingut més adient.