“Hi ha futbolistes homosexuals?”, “Tens mal de cap després de la migdiada? Amb aquest truc no et tornarà a passar”, “Florentino ja ha decidit el futur d’Arda Güler”, “Cinc restaurants ideals a la Barceloneta per a amants del peix i els arrossos”, “Les set coses que no sabies sobre Rosalía”... Si alguna cosa tenen en comú tots aquests titulars apareguts darrerament en mitjans digitals és que, en lloc de facilitar alguna informació rellevant, formulen alguna pregunta o especulen sobre alguna qüestió perquè l’usuari faci clic.
La informació digital viu del titular pescaclics. Si bé els titulars sempre han estat esquers per pescar l’interès del lector i, en conseqüència, és imprescindible que siguin cridaners i atractius, l’entorn digital ha canviat la manera d’escriure la informació i algunes de les estratègies més utilitzades condueixen directament a l’error, l’especulació o la desinformació, fet que debilita la confiança dels lectors en els mitjans, en particular, i en la democràcia, en general.
Això és així perquè les fonts de finançament tradicionals van a la baixa i les subscripcions digitals no arriben a consolidar-se com a principal font de finançament, de manera que els mitjans digitals senten la urgència de monetitzar els seus continguts a través de la publicitat, que ve determinada per l’audiència (nombre de clics o visites). Aquest fet provoca que molts mitjans prioritzin la creació de continguts que puguin generar prou interès en l’audiència per accedir-hi, independentment de quina sigui la seva rellevància informativa.
Aquesta pràctica es remunta a vint-i-cinc anys enrere, el 1999, quan es va parlar per primer cop del clickbait (que anys després es coneixeria, en català, com a pescaclics), tot i que el terme no es popularitzaria fins a mitjans de la dècada del 2010. Des de llavors, aquesta tàctica per aconseguir visites als mitjans digitals ha guanyat terreny i ha implicat canvis tant en la redacció de les notícies com en el model de negoci de les empreses periodístiques. I tot plegat ha provocat un gran nombre de crítiques i de detractors.
Això explica que el passat octubre, el Col·legi de Periodistes, el Consell de la Informació i totes les universitats catalanes amb estudis de periodisme s’unissin per denunciar l’ús abusiu del pescaclics, perquè consideren que vulnera els principis ètics de la professió. Però les coses podrien estar canviant, ja que la implementació dels models de subscripció a la majoria de mitjans digitals i la irrupció de la intel·ligència artificial amenacen el negoci del clic.
Sovint es confonen els titulars SEO amb els titulars pescaclics. SEO és l’acrònim de Search Engine Optimization (optimització per a motors de cerca) i fa referència a totes les tècniques emprades en l’entorn digital per millorar la visibilitat d’una pàgina web en un cercador, generalment Google, que a Espanya fan servir més d’un 95% dels usuaris, segons dades recollides per Statista.
Hi ha dos tipus de SEO: el tècnic i el de continguts. El SEO tècnic se centra en aspectes com la velocitat de càrrega d’una pàgina web, l’optimització del contingut per a les diferents pantalles, l’estructura de les url, el mapa de continguts i la seguretat del lloc web. Pel que fa al SEO de continguts, Google estableix una determinada durada per als articles, les paraules clau, l’estructura dels enllaços, les negretes, la fragmentació del text, les imatges i els vídeos, i els titulars, entre d’altres paràmetres.
Situar-se a les primeres posicions de la primera pàgina de resultats d’un motor de cerca o, més recentment, aconseguir que el contingut d’un determinat lloc web aparegui a Google Discover (els articles suggerits pel cercador que apareixen quan s’obre el navegador en un mòbil Android i el navegador Chrome en un dispositiu IOS) són algunes de les tasques dels responsables de SEO dels mitjans.
“Hi ha articles que aporten volum i altres que fan producte. Hi ha continguts més quantitatius i d’altres que són qualitatius. Uns ens ajuden a pagar les nòmines i els altres fan marca”, explica Clara Soteras, responsable de SEO i Producte d’El Nacional. “Un titular que t’enganya, que et promet unes coses que després no compleix, és un mal titular, però titular els articles de manera atractiva i enginyosa hauria de ser part de la nostra feina periodística”, rebla.
“Hi ha diferents tipus de titulars pescaclics: els que no reflecteixen el criteri de cerca, els que són tan oberts que et porten a la confusió i els que directament desinformen”, assenyala Álvaro Mazariegos, director d’Audiències i SEO d’El Español, líder d’audiència en l’entorn digital estatal segons el mesurador de referència GfK. “Però, perquè funcioni un departament de SEO, el que cal és detectar ràpid les tendències i oferir contingut local, divulgatiu i d’entreteniment”, afegeix.
En l’entorn digital, la majoria d’empreses periodístiques produeixen continguts que es regeixen per criteris tant quantitatius, per tal d’aconseguir el màxim d’audiència o clics, com qualitatius, amb els quals busquen oferir una informació rellevant, rigorosa i d’interès públic. Fins ara, els titulars pescaclics han estat en tendència perquè la majoria de mitjans oferien els continguts en obert i atreien els usuaris a través de les xarxes socials. Però les coses podrien estar canviant en els darrers anys arran de la implantació dels models de subscripció en els mitjans digitals i la caiguda de les xarxes socials com a fonts de trànsit rellevants.
“Hi ha una relació molt estreta entre la producció dels continguts i el model de negoci. Ara hi ha un element de percepció de la qualitat que els mitjans encara han de potenciar més. La gent paga per allò que aporta valor, de manera que el producte ha de ser de qualitat perquè la gent s’hi subscrigui. Els mitjans han de tenir més cura que mai amb el producte si volen aconseguir sumar subscriptors”, explica el consultor Ismael Nafría.
Tot i això, encara hi ha un llarg camí per recórrer per invertir aquesta tendència dominant. “Només entre el 10 i el 15% dels ingressos totals provenen de les subscripcions, de manera que cal seguir apostant pel mercat de les cerques. Aquests titulars continuen sent fonamentals per a empreses periodístiques sense mur de pagament i són freqüents als digitals esportius i locals”, afegeix Mazariegos.
A més, la importància de Google com a font de trànsit ha augmentat els últims anys en un context d’esfondrament d’altres canals, entre els quals destaquen Facebook i X (abans coneguda com a Twitter). L’article “El negoci del clic està en perill, i això potser no és cap bona notícia”, publicat al darrer Anuari dels Silencis Mediàtics de Mèdia.cat, citava un gràfic d’Axios, digital especialitzat en informació política i econòmica, on es constatava la dimensió de la caiguda: dels gairebé 120 milions de referències del 2020 als 22,6 milions al juliol del 2023, en el cas de Facebook, mentre que dels gairebé 80 milions d’X al gener del 2021 s’ha passat als 21,4 milions de l’estiu de l’any passat.
D’altra banda, l’ascens de Chatgpt i d’altres sistemes d’intel·ligència artificial generativa podrien transformar el negoci de les cerques digitals, fet que afectaria els titulars SEO i el pescaclics. Si bé Google continua sent el motor de cerca dominant al món, els usuaris més joves han començat a qüestionar-ne la credibilitat, saturats pel contingut patrocinat i els llocs web de poca qualitat enfocats només al posicionament web. Davant d’això, les noves generacions comencen a recórrer a diferents plataformes en funció de les seves necessitats: TikTok per a recomanacions visuals de restaurants i plans locals, Instagram per mantenir actualitzades les tendències, Vinted per detectar-les i Google Maps per llegir recomanacions abans d’entrar a un local de restauració o una botiga de roba. A mesura que les aplicacions digitals s’especialitzen, els usuaris fragmenten les cerques en funció dels seus interessos.
Els xatbots d’intel·ligència artificial generativa els resulten més atractius perquè els permeten preguntar a una màquina, en lloc d’introduir paraules clau en un cercador, i els ofereixen resultats més personalitzats i precisos. Google ha introduït la intel·ligència artificial generativa en les seves pàgines de resultats, de manera que, davant de qualsevol pregunta, ara ja no cal entrar en un lloc web per llegir la resposta, sinó que la trobem directament al cercador, així com un seguit de preguntes relacionades.
“La quota de mercat dels models d’IA generativa és encara molt petita a Espanya. Aquí l’ús de Chrome, en general, i de Discover, en particular, funciona molt bé, de manera que en els propers dos o tres anys no hi ha una amenaça real al mercat de les cerques per part de la ia generativa, el que cal fer és integrar-la per alliberar els fluxos de treball dels redactors”, assenyala Mazariegos. “Google no desapareixerà mai. El SEO l’han volgut matar moltes vegades, però el SEO ni està mort ni morirà. Això sí, la meva feina canvia i seguirà canviant. Cal estar molt atents a les tendències per adaptar la informació de la millor manera a l’entorn digital”, conclou Soteras.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari