La fatiga informativa i l’abandonament del consum de notícies empenyen els mitjans de comunicació a buscar noves fórmules per atraure la ciutadania. Els darrers anys, una de les tendències que ha agafat més força és el periodisme constructiu, que proposa informacions que explorin amb rigor solucions de futur amb l’objectiu d’enfortir la relació amb les audiències i generar oportunitats de negoci. Els que s’hi dediquen destaquen, entre els principals avantatges, el paper de la professió com a motor de transformació social. D’altra banda, als detractors els preocupa que focalitzar-se en les notícies positives narcotitzi la societat i que el periodisme acabi convertint-se només en un exercici d’activisme enfocat al màrqueting de bones causes.
El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.
La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.
El 2017, Ismael Nafría, periodista, escriptor, professor i conferenciant, relatava a La reinvención de “The NewYorkTimes” com el diari més icònic de tots s’havia transformat en el mitjà amb més subscriptors digitals del món. Ara Nafría publica “Clarín”, actualizado. El relato de la transformación digital del diario “Clarín” (Galaxia Gutenberg, 2023), on explica que, en menys de sis anys, aquest diari argentí s’ha convertit en el mitjà en espanyol amb més abonats del planeta. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre on s’analitza el fenomen de les notes decisives, que és com en aquest rotatiu anomenen els continguts que permeten augmentar el nombre de subscriptors.
Enguany celebrem els 100 anys de l’arribada de la ràdio a casa nostra, però quan es parla dels orígens d’aquest mitjà de comunicació no és fàcil conèixer els detalls del que succeïa a les redaccions i els estudis dels anys vint i trenta del segle passat. Una de les principals fonts d’informació són les revistes radiofòniques que editaven les mateixes emissores. Publicacions com Radio Barcelona, de la cadena del mateix nom, o Catalunya Ràdio, de Ràdio Associació de Catalunya, ens permeten introduir-nos en la ràdio d’una època tan diferent com convulsa i llunyana.
La ràdio nocturna va gaudir de la seva màxima esplendor als anys setanta, vuitanta i noranta. Dècades, sobretot les dues primeres, en què la veu femenina pren protagonisme en aquesta franja horària. A finals dels noranta, ja amb Catalunya Ràdio en funcionament, destaca La nit dels ignorants i, a Ràdio Barcelona, Parlar per parlar. En aquella dècada, i de manera preeminent, triomfa la ràdio nocturna esportiva, on aquí, com a la resta de l’Estat, arrasen Jose María García amb Supergarcía i Ramón de la Morena amb El larguero, però també la programació d’emissores catalanes. En termes d’audiència, de fet, la ràdio esportiva nocturna és, encara avui, la de més èxit. Parlem del present i el passat de la ràdio de nit amb alguns dels seus protagonistes.
Hi ha llibres que ens parlen dels orígens de la ràdio, dels seus pioners, i n’hi ha d’altres que també es refereixen a aspectes com el paper fonamental, però invisible, de la dona, de les emissores que van marcar el ritme de la història, del vessant clandestí i insurgent de la ràdio, de la propaganda a les ones, de la necessària reinvenció d’un mitjà tantes vegades bandejat o dels professionals de referència. En aquestes pàgines us oferim un recull de llibres que parlen de la veu, el so i la paraula i que podreu trobar al Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes.
Les imatges sovint parlen per si soles. I les que parlen de la ràdio a Catalunya, que enguany compleix un segle d’existència, serveixen per adonar-nos de l’evolució d’un país, dels canvis esdevinguts en els àmbits social, polític, econòmic i, sobretot, també en el tecnològic. En aquestes pàgines oferim un recull d’imatges que en alguns casos són curioses però que, en d’altres, ens permeten explicar gràficament moments importants, punts d’inflexió de la crònica dels 100 anys d’aquest mitjà de comunicació a Catalunya.
Fidel Castro, Grace Kelly, Casius Clay, Dalai Lama, Nelson Mandela, Orson Welles, Gabriel Garcia Márquez o Josep Pla són alguns dels milers de personatges a qui va entrevistar Joan Armengol, veterà periodista que el pròxim 17 d’agost farà 90 anys. Ens rep en cadira de rodes en una residència geriàtrica, on fa uns anys que s’està, a tocar de l’Hospital de Sant Pau. Té la veu cansada per l’edat, però manté intactes els records d’una trajectòria que exemplifica, millor que ningú, la història de la ràdio, un mitjà que a casa nostra compleix un segle i al qual Armengol va dedicar bona part de la seva vida.
L’auge de les plataformes d’estríming musical va posar en crisi el format de la radiofórmula. Tot i que inicialment van perdre oients, sobretot entre els més joves, les ràdios musicals estan resistint l’envit de Spotify, YouTube, iVoox i companyia gràcies a la fidelització del públic adult, a la funció de prescripció i al suport a la música en directe. Però, darrerament, han aparegut noves amenaces basades en la intel·ligència artificial que tornen a fer-ne perillar la solvència.
2 de març
Marc Marginedas, alliberat.
El periodista d’El Periódico de Catalunya Marc Marginedas, segrestat durant sis mesos a Síria, arriba al voltant de les set de la tarda en un avió de la Força Aèria Espanyola a l’aeroport del Prat de Barcelona, després de ser alliberat. Marginedas va ser segrestat per militants jihadistes, el 4 de setembre, en un control de carretera als voltants de la ciutat de Hama, a l’oest de Síria.
4 de març
Mazcuñán, president de la nova Demarcació col·legial.
1 d’abril
Martí, Biarnés i Marroyo, Creu de Sant Jordi.
La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a Josep Maria Martí, fins fa poc degà del Col·legi de Periodistes. Martí és doctor en Ciències de la Informació, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i exdirector de la cadena ser a Catalunya. A part de Martí, també es concedeix el guardó a dos fotoperiodistes com Joana Biarnés i Ignasi Marroyo.
Premi Internacional de Periodisme per a corresponsals segrestats.
2 de febrer
Nova etapa a La Mañana .
El diari degà de Lleida, La Mañana, enceta una nova etapa amb la nova empresa editora Holder Solutions SL que s’estrena en l’àmbit del grup amb un nou equip directiu del diari. Josep Ramon Ribé és el nou director del rotatiu, mentre que Ignasi Calvo n'és el nou gerent.
3 de febrer
La plantilla de TV3 torna a la vaga.
1 de juliol
La Generalitat aprova l’impost audiovisual.
3 de juny
Lluís Foix, premi Quim Regàs.
El periodista Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) rep al Parlament el Premi Quim Regàs de Periodisme. El jurat ha guardonat una trajectòria dilatada en què hi destaquen els vuit anys que va ser corresponsal de La Vanguardia a Londres i tres anys a Washington. Ha estat director, director adjunt i subdirector de La Vanguardia.
Pedro J. Ramírez presenta llibre a Lleida.
1 de maig
Esther Tapia, directora de Revistes de Zeta .
El Consell d’Administració del Grupo Zeta nomena la periodista Esther Tapia Sanz nova directora general de l’Àrea de Revistes per competir en el mercat de les noves tecnologies i incentivar les empreses. Tapia és enginyera de Telecomunicació per la Universitat de Saragossa. En disset anys d’experiència, ha treballat a Telefónica, Hachette Filipacchi i a la xarxa social financera Unience.
2 de maig
Lectura ràpida
Arriben a Internet i als ginys els sistemes digitals de lectura ràpida. Spritz, per exemple, col·loca les paraules del text l’una darrere de l’altra, a gran velocitat, en un espai predeterminat de la pantalla i això elimina la cerca de paraules que fem amb els ulls (un 80% de l’esforç en llegir). Speed Reader, Speed Read inspired by Spritz i A Faster Reader són aplicacions que també ofereixen lectura ràpida.
Model iTunes
Komoroid, la presentadora del futur?
www.miraikan.jst.go.jp/en/press/docs/20140609_E.pdf
Al Japó, agraden molt els androides (robots amb aparença humana) i treballen en el seu desenvolupament des de fa anys. A Tòquio, el Miraikan (National Museum of Emerging Science and Innovation) ha incorporat ara a Komoroid un prototip de presentadora televisiva robòtica controlada informàticament. Komoroid es mou, gesticula i llegeix notícies en diferents idiomes.
