Aquesta reflexió sorgeix arran d'una queixa presentada al Consell per una notícia publicada a la secció "El Caso" del diari digital ElNacional.cat. En aquesta es relatava un robatori amb agressió, i s'hi incloïa un vídeo gravat per una càmera de seguretat. La denunciant, advocada de la víctima, considera que la publicació d'aquest vídeo, sense autorització, vulnera els criteris 4, 6 i 9 del Codi Deontològic dels periodistes.
La notícia es va publicar dos dies després de l'incident, explicant els detalls del robatori, informació sobre l'agressor i dades sobre la criminalitat a la ciutat. No obstant això, també incloïa detalls personals de la víctima, com el carrer on es va produir l'agressió, el seu estat laboral, i un vídeo on es podia escoltar el seu nom i es veien la seva parella, una veïna i la seva mascota.
La denunciant afirma que ningú del mitjà es va posar en contacte amb ella prèviament, i que es va assabentar de la notícia i el vídeo per sorpresa. Immediatament es va posar en contacte amb el diari, que va retirar el vídeo i certes dades personals. A més, va sol·licitar explicacions sobre el seu origen, ja que es tractava d'una gravació d'un espai privat.
Tot i que el contingut va ser retirat, tal com reconeix el tercer criteri del Codi Deontològic, la denunciant assegura que el vídeo ja s'havia difós per les xarxes socials (amb la marca d'aigua del mitjà) fent-la fàcilment identificable, uns fets que volia "mantenir en la intimitat" i que tot i haver-li demanat permís s'hi hauria negat. A més, la difusió del vídeo va fer que altres periodistes contactessin amb ella, inclòs redactors del programa TardeAR d'Ana Rosa, que es van presentar al seu lloc de feina, i una trucada d'un periodista de TVE.
Tot i admetre que els fets tenen rellevància suficient per ser divulgats, la denunciant considera que el vídeo no aporta cap dada rellevant addicional, sinó que, al contrari, ha provocat que hagi de reviure l'escena i veure com es propagava per les xarxes socials.
El Consell va posar-se en contacte amb el mitjà i va ser el director i editor José Antich qui va respondre a la sol·licitud. Des del diari digital, consideren que la informació és noticiable i d'interès públic. Pel que fa al vídeo – que descriuen de baixa qualitat – afirmen que no permetia identificar la víctima. Sobre la font, asseguren que el vídeo prové del canal de Telegram Bcn Legends amb 67.000 seguidors. En la seva defensa, el director menciona diferents articles del RGPD, així com l'article 20 de la Constitució on figuren els drets a la informació, entre altres, i conclou que el mitjà i el periodista han respectat les normes deontològiques.
Després d'atendre ambdues parts, el CIC duu a terme la seva valoració sobre la possible vulneració del Codi Deontològic. És conscient que tant la legislació com el Codi Deontològic obren la porta a excepcions, i que el dret a la informació sovint col·lideix amb els drets individuals de les persones, però la tasca del Consell "no és entrar en el terreny legal", sinó en la valoració ètica i en quin dels dos drets és preeminent.
Pel que fa al criteri quatre, que aborda els mètodes adequats per obtenir informació, el Consell considera que, tot i que el vídeo circulava pel canal de Telegram, això "no justifica la seva reproducció en un mitjà periodístic" i no troba explicacions clares per a la difusió del vídeo sense el consentiment necessari.
El criteri també permet excepcions com poden ser les situacions relacionades amb fets o esdeveniments d'inequívoc interès públic "i quan no hi hagi cap altra opció per donar compliment adequat al dret a la informació". En aquest cas, el CIC reconeix que la notícia té un clar interès públic, i es podria adduir a informació rellevant sobre el modus operandi d'un robatori, però argumenta que el vídeo no aporta informació insubstituïble respecte al que ja s'explica al text. Per tant, la seva difusió vulnera el quart criteri del Codi Deontològic.
En relació amb el criteri sis, que tracta sobre la conciliació dels drets individuals amb el dret a la informació, el Consell conclou que no és aplicable a aquest cas. Finalment, sobre el novè criteri, que parla de la necessitat de respectar el dret a la privacitat, "cal evitar les intromissions innecessàries" i "danyar de forma injustificada la dignitat dels individus de paraula o amb imatges", el CIC exposa que malgrat que la qualitat del vídeo no sigui bona, les persones implicades són reconeixibles i és una intromissió innecessària que atempta contra la intimitat de la persona, vulnerant així el novè criteri.
A causa d'altres temes que sorgeixen en aquesta queixa, el CIC creu convenient dur a terme algunes reflexions addicionals. En la notícia, es constata un èmfasi a assenyalar la procedència de l'agressor i recorda l'Annex F del Codi sobre la cita de nacionalitats i ètnies per evitar "les generalitzacions i l'etiquetatge de les persones per trets diferencials, siguin ètnics, religiosos, econòmics o socials".
Afageix que és important valorar amb responsabilitat si publicar vídeos violents i amb víctimes reconeixibles és necessari, o si només contribueixen al "morbo" i al "sensacionalisme" i, en qualsevol cas, cal assegurar-se que la identitat de la víctima es preserva adequadament.
Finalment, el CIC mostra preocupació davant del fet que un mitjà utilitzi un compte de Telegram com una font d'informació. Precisament, en una entrevista a El Diario.es el propietari de Bcn Legends va afirmar: "Jo no soc un mitjà de comunicació ni ho vull ser, no soc periodista, no en tinc ni idea i no contrastaré. Penjo les coses que et podria enviar el teu cosí, el teu oncle o un amic per WhatsApp, les coses que m'interessen i em motiven, ja està". Unes declaracions que corroboren clarament que no es tracta d'una font fiable.
Si creus que un mitjà de comunicació o periodista ha vulnerat algun dels principis del Codi Deontològic de la professió periodística, presenta la teva queixa al Consell de la Informació de Catalunya.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari