Periodisme en positiu

Sabíeu que l’equip nacional d’esquaix del Pakistan ja ha guanyat el World Open fins a disset vegades? O que als voltants de Lahore s’està creant un petit Silicon Valley? El més probable és que totes les notícies que ens arribin d’aquest país asiàtic siguin negatives. Cansats de donar aquesta mala imatge al món, els periodistes pakistanesos s’han sumat al que es podria anomenar periodisme en positiu. És a dir, mitjans de comunicació que tan sols s’expliquen notícies optimistes. “És l’hora de donar la volta al que expliquem de la nostra realitat i difondre les bones notícies”, expliquen els creadors de Positivepakistan.com . En la mateixa línia, la iniciativa local Jalaibi.com, disponible en diferents plataformes, també ha apostat per canviar el to de l’actualitat pakistanesa.

És precisament en els països anglosaxons, bressol del vell principi del periodisme que diu Good News, No News, on es crearen les primeres plataformes d’aquest tipus de periodisme. Així, el 1993, es va fundar a Anglaterra Positivenews.org . Al nostre país, aquest corrent no va arribar fins al 2001 amb el ja desaparegut Solobuenasnoticias.com, creat pel jove periodista Alberto de Oliveira. Un any més tard Graham Forrest, un anglès instal·lat a Espanya, conscient de l’èxit que estava tenint la xarxa Positivenews.org a l’estranger, va fer-ne la versió espanyola.

És així com el 2002 es va fundar, sense ànim de lucre, l’Associació Notícies Positives. Al principi, editava un diari trimestral en format paper amb una tirada de fins a quaranta mil exemplars i comptaven amb una poc actualitzada pàgina web. El 2008, però, es va rellançar amb força el web Noticiaspositivas.net, que avui en dia ja compta amb una mitja de mil lectors al dia, segons explica Daniel Jiménez, un dels redactors de la plataforma. Des d’aleshores, el panorama digital del país s’ha ampliat amb mitjans definits com a ‘‘optimistes’’, com és el cas d’ Enpositivo.com , Sonbuenasnoticias.com, Quieroserpositivo.com o Noticiaspositivas.net , per citar-ne alguns exemples.

Mitjans optimistes
“Hi ha un nou rol transmissor i pedagògic per als mitjans que ja ha acollit nous termes com periodisme de solucions o periodisme constructiu”, explica Jorge Dobner, editor del web Enpositivo.com. Els creadors d’aquest portal sense ànim de lucre van iniciar el projecte el 2008 amb la idea que “hi ha una part de la realitat que no està essent explicada, o s’està transmetent de manera incorrecta”. “El fet és que ja no n’hi ha prou amb informar només dels successos i les males notícies”, remarca Dobner.

En la mateixa línia, Daniel Jiménez, redactor de Noticiaspositivas.net, es pregunta “ què és una notícia positiva?”. “Per als mitjans tradicionals, que baixi la prima de risc o que creixi l’economia és una notícia positiva, però per a nosaltres no”. “Per als redactors de la plataforma -explica Jiménez- el punt positiu és que hi hagi gent treballant per al canvi social”. Un tipus de notícia, afegeix, que “no interessa els propietaris dels mitjans generalistes ni els seus anunciants”. “En realitat -matisa Dobner- el nostre mitjà no és alternatiu ni contraposat als mitjans actuals, sinó complementari”.

A l’hora d’extreure la informació, aquestes plataformes es nodreixen de les notícies d’agència positives que passen desapercebudes per als mitjans tradicionals, així com de les notes que els hi arriben d’entitats, associacions, ONGs i empreses socials. Tot i que aquests portals són gestionats per periodistes, no tots els col·laboradors ho són, fet que a vegades pot posar en dubte la seva qualitat i credibilitat. “Ens financem gràcies a les aportacions dels lectors, amics i alguns anunciants avantguardistes que s’identifiquen amb nosaltres”, confessa Dobner.

La bona noticia diària
A mig camí dels portals de periodisme positiu hi ha una variant, que consisteix a dedicar un espai a les notícies positives en els mitjans generalistes. Així ho fan al web d’Antena 3 -amb el seu apartat ‘‘NoticiasPositivas’’-, el diari El Confidencial o el Huffington Post amb la secció ‘‘Así Sí’’. “Durant aquests últims anys, ha estat habitual escoltar la gent dir que ja no vol llegir el diari o escoltar la ràdio, perquè tot el que es diu és negatiu”, comenta Montserrat Domínguez, directora editorial de l’ Huffington Post. “Per això a l’Huffpost apostem per barrejar continguts, entre la informació ‘dura’, com la política, economia o social, i aquella més tova, que es pot compartir, és divertida i té un punt d’ironia”, explica.

“El clàssic axioma periodístic del Good News, No News només certifica que els abusos, les catàstrofes, les guerres i els conflictes de la convivència humana desperten un interès social infinitament més gran que els assumptes que funcionen de manera correcta, sense ensurts i amb la rutinària normalitat que s’espera d’ells”, explica Luis Mauri, cap de Societat d’ El Periódico. “Això no treu, però, que les bones notícies no puguin ser notícia, com un descobriment científic o una millora mèdica”, afegeix. De la mateixa manera, Ramon Iglesias, cap d’Informatius de Cadena SER afirma que el periodisme “és denúncia i fiscalització: denúncia de les injustícies o fiscalització dels governs i de la política”, sense descomptar, recorda, que “els informatius radiofònics tenen com a finalitat última captar l’interès de l’oient amb la informació”.

Un model de futur?
“La negativitat o positivitat d’una notícia no la marca tant el tema com el tractament que s’hi fa d’aquella notícia”, opina Jaume Peral, cap d’Informatius de TV3. Sobre el tractament que la cadena va fer sobre el suïcidi al reportatge Suïcidi, la mort evitable al programa 30 minuts, explica: “No ens vam quedar només a retratar la tragèdia que representa aquest fet; vam anar més enllà i vam explicar que el suïcidi pot ser una mort evitable amb un entorn favorable, uns professionals que lluiten contra aquesta xacra i ho vam posar sobre la taula amb honradesa professional i ètica periodística”. En última instància, Peral considera que “ les notícies negatives no s’han d’amagar, s’han de poder explicar amb la màxima seriositat i sensibilitat”.

Aquests tres periodistes afirmen no haver rebut mai cap queixa per part del públic per l’excés de notícies negatives. “Normalment, es queixen de si la notícia els afecta a ells, als seus interessos o a la seva ideologia”, remarca Iglesias. En l’àmbit televisiu, Peral afirma que la queixa prové més aviat “de la violència de les imatges”. “Hem d’evitar ensenyar imatges feridores i violentes que no aporten informació i poden ferir la sensibilitat dels espectadors”, admet. Però, un cop dit tot això, serà el periodisme en positiu un nou camí a explotar per als mitjans de comunicació? Ramon Iglesias ho té clar: les experiències de mitjans de notícies “amables” han tingut un recorregut més aviat efímer,“perquè entren en contradicció amb la condició humana, plena de comportaments clarobscurs”.