El país que mira cap al veí

AITOR ÁLVAREZ

L’únic país veí de Portugal és Espanya. Per als lusitans, el seus veïns no són només una referència econòmica, sinó també social i mediàtica. Per als espanyols, en canvi, Portugal passa molt més desapercebut. En els últims anys, dos fets molt significatius han fet que l’interès mediàtic hagi augmentat. En primer lloc, la crisi econòmica, que és compartida. Portugal ha patit un rescat del Banc Central Europeu (BCE) i la consegüent presència de la troica a les institucions públiques. En segon lloc, la corrupció. En els darrers temps, a Portugal hi han esclatat molts casos. El més recent, el de l’exprimer ministre, José Sócrates, que és a la presó des del novembre, acusat de frau fiscal, blanqueig de capitals i corrupció.

Davant aquest panorama, Filipe Vasconcelos, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Lisboa, que ha centrat la investigació acadèmica en els nacionalismes català i basc, assegura que els casos de corrupció del seu país han fet que “els portuguesos mirin cap a Espanya com un dels diversos països que s’enfronten a problemes similars”. Opina el mateix Ricardo Alexandre, periodista de la ràdio pública Antena 1 RTP, qui considera que els portuguesos coneixen bé la realitat de la corrupció a Espanya “gràcies a l’esforç de la cobertura periodística feta per alguns mitjans de comunicació, com la Radio Televisió Portuguesa (pública), Público, Expresso i Visão”.

“Portugal compta menys per a Espanya del que compta Espanya per a Portugal? Naturalment, perquè són països amb dimensions diferents”, assegura Alexandre. El periodista Hugo Matias, redactor de la televisió portuguesa TVI, controlada per PRISA, també creu que Portugal manté una especial atenció cap a Espanya. “Aquí són notícia les eleccions espanyoles, el creixement de Podem, una victòria del Reial Madrid o les manifestacions contra l’austeritat”, assegura. Tot i això, remarca que troba a faltar una “visió més ibèrica” de les notícies sobre Espanya. Per a Matias, falta un seguiment de les notícies, per entendre-les millor, quelcom que també considera important en sentit contrari, d’Espanya cap a Portugal. “La informació sortiria beneficiada si tots dos costats de la frontera tinguessin un punt en comú i un interès manifestament extranacional”, assegura.

Un altre gran element que ha fomentat aquesta atenció mediàtica de Portugal cap a Espanya és el fet que grans figures del futbol lusità hagin jugat a la Lliga espanyola. Segons Vasconcelos, tot va començar amb Luis Figo i l’altre gran fenomen és Cristiano Ronaldo. El futbolista del Madrid ha provocat, en paraules de Vasconcelos, que “l’interès dels portuguesos pel futbol espanyol sigui un veritable fenomen de masses”. També hi va tenir a veure el fet que José Mourinho fitxes com a entrenador dels blancs.

A tot això s’hi afegeix, segons el periodista Alexandre, el fet que la Premier League anglesa “passés a estar només disponible per als abonats a una determinada plataforma de televisió de pagament”, mentre que a l’espanyola és més fàcil accedir-hi. Els partits del Barça i el Madrid són retransmesos pel principal canal esportiu, Sport tv, sempre que no coincideixin amb el partit del Porto, el Benfica o l’Sporting de Lisboa. Aleshores, van al segon canal.

Relació amb Catalunya

Portugal és un país que sempre ha tingut una forta relació amb Catalunya. En un acte sobre el dret a decidir celebrat a Lisboa el desembre, l’expresident de la República, Mário Soares, socialista de noranta anys, va assegurar que Portugal “deu la seva independència a Catalunya”, en relació al fet que les tropes de Felip IV es van centrar en el nostre país i van “deixar en pau Portugal”.

A més dels fets històrics que recordava Soares, Catalunya és la comunitat autònoma espanyola que manté unes relacions comercials i econòmiques més intenses amb el país lusità, fins i tot per davant de les frontereres Galícia i Extremadura. No és casualitat que, juntament amb el Marroc, Portugal sigui un país de visita institucional obligatòria per als presidents de la Generalitat quan arriben a Palau. A més, els mitjans portuguesos estan molt pendents del procés català. El 9-N les principals ràdios, televisions i diaris del país van enviar periodistes a Barcelona.

El diari de referència a Portugal, Público, va obrir l’edició impresa del 10 de novembre amb una gran fotografia de persones exercint el dret a vot en un dels espais habilitats per la Generalitat. Ho van tractar com a “tema del dia” i van omplir quatre pàgines d’informació. Al novembre, Soares va escriure-hi un article en què deia que “Catalunya ha estat maltractada per Rajoy, cosa que ha agreujat les manifestacions que els catalans han fet, sigui dit, sempre pacíficament”. També va reconèixer Artur Mas com una “figura respectada no només a Catalunya, sinó també a la resta d’Espanya i a Portugal”.

En aquest sentit, Vasconcelos assegura que “els ciutadans portuguesos s’adonen que una part dels ciutadans de Catalunya comencen a pensar que podrien viure millor si Catalunya redefinís la relació amb Espanya i, eventualment, declarés la independència”. En un debat celebrat una setmana abans del 9-N a la Universitat Autònoma de Lisboa, titulat “El desafiament català”, una de les aules es va omplir d’estudiants que volien entendre què estava passant a Catalunya. El debat es va retransmetre en diferit per la ràdio pública portuguesa, Antena 1. En opinió d’Hugo Matías, “els desafiaments autonòmics espanyols són coneguts a Portugal i molt tractats pels mitjans”, principalment en època d’eleccions o en grans manifestacions com les dels últims anys a Catalunya.