Atrapats a la teranyina

CARLOS M. RUIZ

Des que el 1989 Tim Berners-Lee començà a teixir el que ell mateix va batejar com la teranyina global −World Wide Web− és cada vegada més gran el nombre de persones que passen a l’altre costat de la pantalla per relacionar-se socialment, comprar, entretenir-se, buscar informació o treballar. Nicholas Carr opina que Internet és «un ecosistema de tecnologies de la interrupció», una «cacofonia d’estímuls» que dificulta extraordinàriament la nostra atenció. La característica multifunció d’Internet permet operar amb diversos programes oberts a la vegada, així com amb la presència de tot un sistema d’alertes que ens avisen contínuament si rebem un correu electrònic o si algú s’ha connectat amb nosaltres a través de les xarxes socials.

En obrir els nostres ordinadors o els sofisticats dispositius mòbils que tenim, hem d’estar disposats a establir dos combats per l’atenció. El de la mateixa tecnologia que utilitzem i el dels continguts dels mitjans digitals o dels usuaris que ens busquen per seduir-nos i per formar part del seu mercat. Així, el pensament lineal es veu sacsejat per una informació que arriba amb «bombardejos curts, descoordinats i, sovint, solapats». Internet produeix, segons Carr, una desorientació per sobrecàrrega cognitiva. Amb cada canvi d’atenció, obliguem el nostre cervell a reorientar-se, fet que sobrecarrega encara més els nostres recursos mentals. Aquesta sobrecàrrega cognitiva pot alterar la lectura i la comprensió.

L’autor nord-americà explica, en un estudi realitzat el 2008 per l’empresa israeliana ClickTale, que subministra software per a l’anàlisi de la utilització de les pàgines web empresarials. L’empresa recollí dades del comportament d’un milió de visitants de les pàgines dels seus clients. Segons l’estudi, a la majoria dels països la gent passa una mitjana de 19 a 27 segons mirant una mateixa pàgina abans d’abandonar-la. També esmenta l’estudi realitzat per Jakob Nielsen el 2006 sobre els moviments oculars dels usuaris a la Xarxa. L’interessava la lectura en línia. Instal·là en 232 voluntaris una petita càmera que registrava aquests moviments mentre llegien les pàgines web. La gran majoria s’allunyava del patró de lectura metòdica, línia per línia, com es llegeix un llibre imprès. De fet, el que feien molts era un cop d’ull ràpid al text, tot seguint un patró que s’assemblava a la lletra F. Després d’investigar la lectura en línia, i davant la pregunta de com llegeixen els usuaris a la Xarxa, la resposta de Nielsen fou breu i contundent: «No llegeixen». Per aquest motiu, Carr considera que el coneixement que obtenim a la Xarxa és superficial, i ho expressa amb precisió utilitzant les paraules que Sèneca va fer servir, fa gairebé dos mil anys, a les seves Cartes d’un estoic: «Ser a tots els llocs és com no ser enlloc».

Un altre valor que hem de considerar és el culte al present. Convé tenir en compte algunes reflexions del sociòleg Zygmunt Bauman. Ens parla d’Elzbieta Tarkowska i del seu concepte d’ «humans sincrònics», que només viuen el present, menyspreant l’experiència del passat i les conseqüències futures dels seus actes, i que donen molta importància a la velocitat i a l’eficàcia en detriment de la paciència i la perseverança. La comunicació instantània trenca la relació entre l’experiència del moment i qualsevol cosa que es trobi abans o després.

La velocitat de l’instantani «impossibilita que la capacitat humana pugui dominar i assimilar les innovacions» perquè l’oferta sobrepassa exponencialment la capacitat de la demanda. La sobreabundància d’informacions torna a confondre una altra frontera: la que separa el missatge vàlid del soroll de fons. En aquest sentit, Bauman es mostra d’acord amb les idees de Thomas Eriksen, que considera que quan una enorme quantitat de dades es distribueix a una velocitat trepidant, cada vegada és més difícil crear narracions, conjunts, seqüències amb un desenvolupament concret.

Poder simbòlic

Els estudiosos de la comunicació sabien teòricament que la tecnologia, tard o d’hora, ens portaria a la terra promesa de la bidireccionalitat comunicativa. Des de fa pocs anys, el paradigma de Laswell mira atònit el sorgiment del web 2.0 i la irrupció de les audiències actives. Internet ha despertat l’antic receptor de la seva letargia i ha fet possible el concepte de les audiències participatives. Els continguts generats pels usuaris flueixen avui amb total naturalitat pels diversos canals establerts al ciberespai. Aquest nou convidat, encara que potser no en sigui conscient del tot, disposa d’un enorme poder que, fins ara, només pertanyia a les institucions mediàtiques convencionals.

El concepte d’ audiències participatives trenca amb el monopoli del poder simbòlic, aquella capacitat «d’intervenir en els esdeveniments, per influir en les accions dels altres i crear esdeveniments reals», tal com ho descriu John B. Thompson. Qualsevol individu, de fet, pot generar continguts que puguin tenir un impacte global, per a bé i per a mal. Prenem com a exemple el soldat Bradley Manning, acusat de ser la principal font de filtració a Wikileaks d’uns 150.000 documents secrets que han posat en evidència les actuacions de la diplomàcia d’Estats Units al món. Un sol individu és capaç de desballestar la seguretat de la primera potència mundial. Com afirma Bauman, aquest desplaçament del poder simbòlic obligarà a «canviar la manera de fer política» (...).

El desplaçament del poder simbòlic més enllà de les institucions mediàtiques complicarà extraordinàriament la funció de legitimació de l’acció de l’Estat i la mateixa legitimitat dels mitjans de comunicació, atès que són percebuts tal com exactament els denomina Thompson, com a «còmplices» sota sospita. L’evolució del ciberespai en els darrers anys ha anat acompanyada d’una crisi de legitimitat dels sistemes democràtics i de les veus informatives mediàtiques. L’emancipació tecnològica de l’individu qüestiona la democràcia representativa actual i fomenta en la literatura acadèmica una aroma de democràcia directa. Hem d’estar atents contra el que Evgeny Morozov denomina la Doctrina Google, «la fe entusiasta en el poder alliberador de la tecnologia, acompanyada per l’irresistible impuls d’allistar les noves empreses de Silicon Valley en la lluita global per la llibertat».

(Aquesta peça és un extracte del text publicat a l’edició paper en la revista Capçalera)