Conquerir la galàxia internet

MARIA HORNOS

L’html5 és el nou rei de l’univers digital. Es tracta de la darrera versió del codi base de programació de la web (html) que, entre altres novetats, integra elements interactius i multimèdia. De fet, el trobem més enllà de les produccions periodístiques: als mòbils, a les tauletes, als sistemes d’infoentreteniment dels cotxes, etc.

Publicar a Internet amb html5 és sinònim de tenir més opcions, de ser més expressius. Principalment, perquè aporta una característica cada cop més valorada pels cercadors en aquesta era de recerca semàntica: interpreta millor el contingut de les pàgines. Això es deu al fet que aquesta cinquena versió incorpora etiquetes i atributs amb un clar valor semàntic.

De fet, un article signat per Paul Ford i publicat el passat 20 de novembre al The New Yorker remarcava la importància d’aquest nou llenguatge: “l’html és, en essència, un grapat d’etiquetes. Però, amb l’html5 el llenguatge s’ha convertit en un teixit connector que manté unides una sèrie de tecnologies: àudio, vídeo, imatges, paraules, títols, cites, gràfics 3d, adreces de correu electrònic, etc. que permet fer palès que aquestes coses existeixen i, fins i tot, poden ser validades per l’usuari”.

Periodistes i codi

És evident que utilitzar el llenguatge html5 contribueix a la visibilitat del contingut que genera un mitjà però, és el periodista qui ha d’atresorar aquest coneixement o n’hi ha prou amb utilitzar un gestor de continguts (CMS) potent? És el programador qui ha de revisar el codi o asseure’s a la taula amb el periodista i treballar conjuntament? Cal un nou perfil professional per treure-li el màxim profit al web semàntic?

Lluís Codina, expert en web semàntic i professor del Departament de Comunicació de la UPF, explica que “el periodista ha de tenir un coneixement conceptual suficient per a no ser analfabet dels mitjans digitals, si bé els aspectes operatius de l’html5 van a càrrec dels professionals del tema”. En canvi, David Sancha Folgado, tutor del Màster en Periodisme Digital de la UOC, és més partidari d’una organització mixta en què periodista i programador treballin plegats, de manera col·laborativa. “No és necessari que els periodistes es posin a programar, però sí que entenguin les implicacions tècniques de la feina a la Xarxa”, afirma Sancha. Per la seva banda, Chus del Río, consultor d’Innovation Media Consulting i exdirector de continguts de Prisacom va més enllà quan assegura que “el periodista digital ha de fer tot el possible per tenir un coneixement tècnic”.

El perfil més adient

Anett Novak, consultora d’innovació per a mitjans de comunicació i editora de la publicació sueca Norran, va proposar mesos enrere la incorporació d’un nou perfil professional en les redaccions: el coding editor, que s’encarregaria de la revisió de l’estructura tecnològica de les peces informatives per Internet, és a dir, corregir els codi font. La nova figura operaria com els antics correctors ortogràfics, però amb la correcció dels elements de programació.

“Fer servir el codi no és difícil i, en canvi, aporta un gran valor als continguts que produïm, es manté l’estàndard de qualitat del mitjà i no frenarà el flux productiu, no cal recórrer, per tant, al coding editor”, assegura Carlos J. Campo, periodista amb una llarga trajectòria i fundador de la consultoria en periodisme de marca i continguts en línia, Estrategia del Contenido. De fet, Campo ha editat el llibre “ html5 para periodistas. Manual de uso práctico” en què facilita les claus per a una bona redacció semàntica per al web: “Cada element del codi té un significat propi i, si el fem servir malament, es podria estar comunicant ben bé el contrari del que es vol dir”.

María Bella Palomo coordinadora del Grau de Periodisme de la Universitat de Málaga, explica: “Els equips transversals són els que més estan innovant dins el periodisme, motiu pel qual hem de canviar el “xip” i, com a mínim, conèixer la base que sustenta el nostre producte, que avui és l’html5, per la versatilitat i les possibilitats interactives que permet”. A nivell pràctic, la majoria de les universitats, igual que la de Màlaga, s’han posat les piles i treballen per dotar els nous comunicadors d’unes habilitats tecnològiques àmplies. Per exemple, la UOC ofereix el Màster en Periodisme Digital i Direcció de Projectes de Comunicació en línia, des de fa quinze anys, que ara, a més, incorpora coneixements d’analítica, usabilitat, vídeo digital i tecnologia. La Universitat Pompeu Fabra també imparteix temes de publicació i seo en el Grau de Periodisme. Pel que fa a les redaccions digitals espanyoles, treballen amb gestors de continguts potents, com ara a El Periódico o La Vanguardia, però encara no han incorporat l’html5. A les redaccions encara no hi ha acord en qui ha d’assumir aquesta tasca que ben bé podria fer un periodista ampliant la formació. Però, en tot cas, sempre serà un avantatge per conquerir la galàxia Internet.