Les campanyes polítiques contra Catalunya han comptat amb un fort suport mediàtic i en els darrers mesos han centrat nombrosos debats. Si, anys enrere, s’assegurava que el castellà estava perseguit a casa nostra, darrerament, l’objectiu incessant dels atacs són els mitjans de comunicació públics i l’escola catalana. Segons els impulsors d’aquestes teories, ambdós estarien adoctrinant la ciutadania en l’ideari independentista.
En el cas del suposat adoctrinament de TV3 i Catalunya Ràdio només cal donar una ullada a l’anàlisi del CAC que va demostrar que TV3 i el 3/24 són els canals més plurals mentre que TVE, Telecinco o Antena 3 brillen per la manca de pluralitat. Cal destacar l’excepció de TVE a Catalunya que dona veu a les diferents opcions ideològiques.
“Generar paranoia és clau per aconseguir el consens necessari per a la repressió. L’estat en general, i el neofranquisme del PP i el neofalangisme de Ciutadans en particular, mai no ha acceptat de bon grau l’oficialitat del català. Per aconseguir-ho han d’atacar les dues potes sobre les quals s’aguanta la transmissió de la llengua: la televisió pública i l’escola” explica Joan Ramon Resina, catedràtic de Literatura Comparada de la Universitat de Stanford.
Però, aquestes campanyes afecten l’opinió pública espanyola? “De manera taxativa, la resposta és que aquestes campanyes afecten molt poc o gens l’opinió pública”, assegura Juan Toharia, catedràtic de Sociologia. Sobre el teòric adoctrinament a les escoles, afirma que “és un dels tòpics que més utilitza la premsa conservadora”, si bé a l’espanyol mitjà “li costa molt de creure’s que l’escola catalana adoctrini”.
Prova d’això és que les dades del CEO mostren que els partidaris de la independència són molt més freqüents entre aquells que tenen tres o quatre avis catalans que no pas entre els que en tenen dos, un o cap. És a dir, no és la immersió lingüística el que fa que una persona es faci independentista, sinó que té més a veure amb l’entorn familiar”, afirma. Per tot això, Toharia conclou que aquest tipus de campanyes “només influeixen en els que ja estan influïts”.
Malgrat això, és innegable que en alguns sectors més radicalitzats sí que hi penetren aquest tipus de missatges. Prova d’això són els atacs que unes desenes d’ultres espanyolistes van realitzar el passat 27 d’octubre. Primer, van anar a un col·legi de batxillerat a la Via Augusta brandant banderes espanyoles i agredint alguns professors. A continuació, es van dirigir cap a Catalunya Ràdio, on van colpejar i trencar els vidres de l’entrada de l’emissora.
I fins a quin punt aquestes campanyes politicomediàtiques desvien l’atenció i provoquen que els ciutadans espanyols no estiguin prou informats de l’autèntica natura del conflicte actual? Resina no creu que una cosa tregui l’altra. “Els espanyols no s’enganyen respecte del Procés. La secessió l’entomen d’una manera visceral, o sigui irracional i no pas democràtica”.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari