• Sandra Balagué

    La ràdio nocturna va gaudir de la seva màxima esplendor als anys setanta, vuitanta i noranta. Dècades, sobretot les dues primeres, en què la veu femenina pren protagonisme en aquesta franja horària. A finals dels noranta, ja amb Catalunya Ràdio en funcionament, destaca La nit dels ignorants i, a Ràdio Barcelona, Parlar per parlar. En aquella dècada, i de manera preeminent, triomfa la ràdio nocturna esportiva, on aquí, com a la resta de l’Estat, arrasen Jose María García amb Supergarcía i Ramón de la Morena amb El larguero, però també la programació d’emissores catalanes. En termes d’audiència, de fet, la ràdio esportiva nocturna és, encara avui, la de més èxit. Parlem del present i el passat de la ràdio de nit amb alguns dels seus protagonistes.

    JOAN PALOMES

    Hi ha llibres que ens parlen dels orígens de la ràdio, dels seus pioners, i n’hi ha d’altres que també es refereixen a aspectes com el paper fonamental, però invisible, de la dona, de les emissores que van marcar el ritme de la història, del vessant clandestí i insurgent de la ràdio, de la propaganda a les ones, de la necessària reinvenció d’un mitjà tantes vegades bandejat o dels professionals de referència. En aquestes pàgines us oferim un recull de llibres que parlen de la veu, el so i la paraula i que podreu trobar al Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes.

    Eudald Coll

    Les imatges sovint parlen per si soles. I les que parlen de la ràdio a Catalunya, que enguany compleix un segle d’existència, serveixen per adonar-nos de l’evolució d’un país, dels canvis esdevinguts en els àmbits social, polític, econòmic i, sobretot, també en el tecnològic. En aquestes pàgines oferim un recull d’imatges que en alguns casos són curioses però que, en d’altres, ens permeten explicar gràficament moments importants, punts d’inflexió de la crònica dels 100 anys d’aquest mitjà de comunicació a Catalunya.

    Francesc Ponsa

    L’auge de les plataformes d’estríming musical va posar en crisi el format de la radiofórmula. Tot i que inicialment van perdre oients, sobretot entre els més joves, les ràdios musicals estan resistint l’envit de Spotify, YouTube, iVoox i companyia gràcies a la fidelització del públic adult, a la funció de prescripció i al suport a la música en directe. Però, darrerament, han aparegut noves amenaces basades en la intel·ligència artificial que tornen a fer-ne perillar la solvència.

    Victoria Hita

    Les ràdios de barri continuen sent un planter per a futurs professionals del periodisme? Com es mantenen econòmicament? Les noves tecnologies eviten els problemes de cobertura que en el passat periòdicament afectaven les ràdios lliures, pirates, de barri? I fins a quin punt cohesionen el teixit associatiu dels barris? Són moltes les preguntes que es poden fer sobre emissores com Ona Mar, Ona de Sants-Montjuïc, Ràdio Hostafrancs o Ràdio Maconda, un fenomen carregat d’il·lusió i de voluntarisme que va més enllà de les ràdios públiques i comercials.

    Carme Escales

    La llengua catalana està molt tocada. Fa temps que diferents estudis i enquestes ho deixen clar. Només cal sortir al carrer per adonar-se de la reculada. Però, com a la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix, hi ha un lloc on resisteix i de valent: la ràdio. Des de fa molts anys, les xifres dels EGM deixen clar el lideratge de les emissores en català, acumulant, això sí, com a mirall social, tots els mals d’un idioma contaminat, massa esquitxat d’anglicismes i de castellanismes, que va perdent cada cop més tot allò que el fa autèntic, la seva raó de ser.

    Els mitjans fan provatures en xarxes socials noves.
    Instagram, Periscope, Pinterest o Snapchat ofereixen als mitjans la possibilitat d'arribar a nous públics. Els perfils consolidats dels mitjans a Facebook, Twitter i Instagram, conviuen amb provatures amb aquestes altres eines.
    Alguns mitjans aposten per l'slow journalism. (Foto: Vicente Pruna)
    En els darrers anys, s'ha generat la demanda de continguts de qualitat i especialitzats davant la immediatesa, la vida efímera i la viralitat d'Internet.
    La capçalera va passar a ser mensual des del gener.
    La capçalera gironina Presència celebra cinquanta anys de vida després d'una agitada i combativa trajectòria. El 10 d'abril de 1965 sortia el primer número.
    Plàcid Garcia-Planas és reporter de guerra de La Vanguardia.
    El reporter de guerra de La Vanguardia Plàcid Garcia-Planas reflexiona per a Capçalera sobre la cobertura de conflictes per part dels professionals del periodisme.
    El Dart Center for Journalism & Trauma ajuda periodistes d'arreu del món. (Foto: Sergio Ruiz)
    El Dart Center for Journalism & Trauma, que ajuda els periodistes a gestionar situacions traumàtiques, compleix vint-i-cinc anys d'existència. Ajuda els periodistes a transmetre al públic les notícies de caràcter violent i a gestionar-les psicològicament.
    Us oferim una part de la selecció de web feta per Àlex Barnet i recomanada al número 170 de la revista Capçalera.
    Julia Cagé reflexiona sobre les audiències dels mitjans digitals al seu últim llibre. (Foto: Vicente Pruna)
    L'economista Julia Cagé analitza les empreses periodístiques amb una mirada crítica. Reproduïm la reflexió que fa sobre les audiències de les versions en línia dels diaris al llibre "Salvar los medios de comunicación" (Anagrama, 2015).
    Després de dues dècades al capdavant de VilaWeb -degà europeu de la premsa en línia- Vicent Partal segueix amb les mateixes ganes d'adaptar-se a les novetats en una professió en constant transformació. Viu els canvis com una oportunitat d'aprendre i passar-s'ho bé.
    La revista Camp de l'Arpa va desaparèixer després de deu anys d'existència.
    El primer número de la revista Camp de l'Arpa va sortir el 1972. La capçalera comptava amb plomes insignes com ara Jaime Gil de Biedma, Paco Candel o Manuel Vázquez Montalbán. Els problemes econòmics van fer que sucumbís després de deu anys d'existència i un centenar de números.

    En un context de monopoli informatiu i de problemes de comunicació, municipis rurals i indígenes d'Oaxaca posen en funcionament una xarxa de telefonia mòbil comunitària. La xarxa té entre 2.500 i 3.000 usuaris mensuals.

    Òscar Garcia

    Fins a on és vàlida la manipulació de les situacions per explicar una història amb imatges. La retirada del premi World Press Photo al fotògraf Giovanni Troilo per la sèrie sobre la ciutat de Charleroi torna a plantejar el debat sobre què és acceptable en fotoperiodisme.

    El sector editorial ofereix noves sortides als reportatges amplis i treballats que surten a la llum en forma de llibre. Tenen un públic fidel, però només en comptades ocasions viuen un èxit comercial.