A Lleida, es va veure que el món acadèmic i el professional han de treballar plegats a l'hora d'afrontar els problemes que arrosseguen els mitjans públics a casa nostra. Per això, el Grup de Treball Mitjans Públics del Col·legi de Periodistes ha creat un Grup de Treball Interdisciplinari amb investigadors de temes de la comunicació a les universitats catalanes. El periodista Carles Prats, responsable del Grup de Treball Mitjans Públics, va explicar al Simposi de Lleida la feina que, des del Col·legi, s'ha fet fins ara en aquest àmbit i va explicar el perquè d'aquesta nova iniciativa que va començar a gestar-se el passat mes de març.
Avui dia, el Grup Interdisciplinari compta amb una dotzena de persones -entre investigadors i membres del Grup de Treball Mitjans Públics- i, fins ara, les universitats implicades són la UAB, la UPF i la UdL, tot i que esperen sumar investigadors d'altres universitats catalanes.
L'objectiu d'aquest grup és realitzar una fotografia actualitzada de la situació dels mitjans públics a Europa per saber les lliçons que se'n poden treure. Abans de l'estiu, s'espera disposar d'un document base per recollir, de manera sistemàtica, la informació -tant de professionals com d'acadèmics- de diferents països europeus. Aquesta informació permetrà realitzar un diagnòstic acurat per, posteriorment, elaborar un document de bones pràctiques per desgovernamentilitzar els mitjans públics a Europa -es preveu tenir-lo enllestit a la tardor- amb reflexions fonamentades i propostes que puguin aplicar-se a casa nostra.
La intenció, doncs, és elaborar un document sòlid per contribuir, en positiu, al debat dins el procés de canvi legislatiu actual tant a nivell català com espanyol. Cal recordar, per exemple, que el Parlament de Catalunya va aprovar, el 17 de març, la moció 13/XI/2016, en què es constata la necessitat de prendre les iniciatives legislatives per reformar la llei 11/2007 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Mecanismes de control
Durant la seva intervenció a Lleida, Carles Prats va explicar la importància d'aquest canvi legislatiu ja que, va assegurar, hi ha una dependència en els nomenaments dels òrgans directius respecte dels governs, a banda de l'escassa capacitat d'intervenció dels mecanismes de control parlamentari. També va advertir del risc de reformes anteriors que han canviat el control governamental pel dels partits. Assistim, doncs, a una deriva intervencionista. Montse Melià, membre del Consell d'Informatius de RTVE, havia posat alguns exemples en la taula rodona. Una deriva que afecta greument el pluralisme i, com a conseqüència, la democràcia, va assegurar Prats. Davant d'això, què cal fer? Entre altres mesures, va apuntar la necessitat de dotar de mecanismes de participació dels professionals en els òrgans rectors dels mitjans. I garantir un finançament estable i suficient per als mitjans, alliberant-los de la dependència dels governs de torn. La proposta passa per una autoritat audiovisual realment independent i òrgans de gestió dels mitjans escollits de manera transparent i amb criteris estrictament professionals. En definitiva, una redefinició profunda i inajornable del model actual.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari