• Laura Saula

    Sovint els periodistes no només són els autors dels documentals, sinó que també en formen part activa davant la pantalla, ja sigui com a protagonistes o bé, d’alguna manera, mostrant les llums i les ombres de la professió. En aquest article analitzem com es retrata l’ofici a través d’aquest gènere que en els darrers anys, gràcies sobretot a l’expansió de les plataformes de continguts, està en auge.

    Elisabet Carvajal

    “La vida és somni”, Calderón de la Barca, 1635. Quasi 400 anys després de la famosa metàfora que dona nom a l’obra de teatre barroca, i amb el mateix recurs literari, es podria dir que “la comunicació és metàfora“. I ho és amb amplitud i diversitat. Des de la comunicació relacional i interpersonal, passant per la pública i corporativa, fins a la periodística i
    social. És la figura retòrica més utilitzada en la comunicació humana, parlada i escrita, sense excepció. Està present tant en el periodisme com en moltes de les eines de la comunicació corporativa i del periodisme de fonts.

    Anna Pruna

    Es compleixen trenta anys del genocidi de Ruanda, un dels episodis més obscurs dels anys noranta. Unes matances que van acabar, en 100 dies, amb el 75% de la població tutsi d’un dels països més petits del continent africà. Una crueltat propiciada i encoratjada, en gran part, per un mitjà de comunicació que no va dubtar a plantar la llavor de la barbàrie: Radio Télévision Libre des Mille Collines, la ràdio de l’odi. El seu és un dels exemples més tristament cèlebres de com aprofitar el ressò mediàtic per ajudar a sembrar mort i destrucció.

    Josep Maria Picola Meix

    La transformació al voltant de la petita pantalla –per cert, cada cop menys petita, si ens atenem al volum dels aparells actuals– afecta els creadors de continguts, els propietaris dels canals, el mercat publicitari i els hàbits dels consumidors, que ara poden seleccionar entre la inacabable oferta de les plataformes sota demanda. Aquests són alguns dels temes que tracta l’obra ¿Nueva televisión? Nueva comunicación. El impacto de los cambios del consumo audiovisual en las formas de comunicar, de Josep Maria Picola Meix (Editorial uoc, 2024). En aquestes pàgines reproduïm alguns extractes d’aquest llibre, en què l’autor analitza les tendències de futur de la televisió.

    Carme Escales

    Actualment, l’Arxiu Nacional de Catalunya garanteix la preservació d’una seixantena de fons personals de periodistes o reporters gràfics, tres dels quals hi han arribat a través del conveni signat l’any 2014 amb el Col·legi de Periodistes, que tenia com a objectiu poder preservar llegats que són bocins importants de la història del periodisme a casa nostra. Perquè l’ofici, més enllà del dia a dia en l’àmbit informatiu, també s’entén consultant els arxius dels professionals que el porten a terme.

    Jordi Pacheco

    Actualment, a Catalunya s’hi professen catorze confessions religioses diferents, una mostra de la seva diversitat, però en l’àmbit del periodisme la que dona feina a gran part dels professionals és el catolicisme, la majoritària, amb quasi sis mil centres de culte dels poc més de set mil que hi ha a casa nostra. En aquest sentit, la professionalització de la comunicació social de l’Església catòlica ha provocat que en els darrers anys un nodrit grup de joves hagin trobat en mitjans impulsats per entitats del món eclesial un espai per desenvolupar-se laboralment. Desafiant prejudicis i etiquetes, els seus testimonis palesen una experiència enriquidora i plena de significat, amb oportunitats per créixer i influir positivament en la societat a la qual informen.

     Refugiats sirians arriben a l’illa grega de Lesbos davant la mirada d’un membre de l’ONG IsraAid. Foto:  Lior Sperandeo /  IsraAid
    La crisi dels refugiats ha sacsejat consciències d'Europa i ha provocat una important cobertura mediàtica. Aquesta, però, no ha estat exempta de crítiques, problemes i, fins i tot, prejudicis.
    Estudiants de la Blanquerna a la Biblioteca. (Foto:Dani Codina)
    Els plans d'estudi de les facultats de Periodisme catalanes no sempre s'adapten a un mercat laboral focalitzat en la comunicació corporativa i amb un nombre creixent de freelance.
    L'equip de Stopfake no ha deixat de créixer en els darrers dos anys. (Foto: StopFake)
    El portal ucraïnès Stopfake.org detecta les notícies falses emeses pels mitjans russos sobre el conflicte amb aquest país. És una iniciativa promoguda per periodistes independents de l’Escola de Kyiv-Mohyla de Kiev. Avui ja compten amb una vintena de persones i verifiquen a diferents països.
    Montserrat Roig en una fotografia presa als anys 80. (Foto: Pepe Encinas)
    La professió recorda les dues periodistes quan encara queda molt camí per recórrer en la igualtat de gènere. On és la visió de gènere en el periodisme avui? Aquesta és la pregunta que va congregar a Barcelona, del 15 al 17 d'abril, 157 periodistes de 27 països i 4 continents.
    María Luz Morales rep el premi Godó del 1973 de la mà de Carlos Godó  Valls, segon comte de Godó. Foto: Pérez de  Rozas /  Arxiu  La Vanguardia
    Es compleixen vuitanta anys del nomenament de María Luz Morales com a primera directora d'un diari a Espanya. Va assumir la direcció de La Vanguardia a l'inici de la Guerra Civil. Vuitanta anys després, segueix sent l'única dona que ha estat al capdavant del rotatiu barceloní.
    El camí de les dones en el periodisme català no ha estat gens fàcil. Cal esperar a la Segona República per trobar-hi una presència continuada. El franquisme frenaria aquesta progressió i no seria fins a la Transició que la igualtat a les redaccions començaria a convertir-se en quelcom habitual.
    La periodista Maribel Álvarez, retransmetent un acte en directe, l'any 1971.
    Després de dècades en un segon pla, finalment les professionals de la informació, aconsegueixen un lloc a la ràdio.
    r odoreda, en una imatge de joventut. Foto:  a rxiu de la Fundació Mercè  r odoreda  de l’ i nstitut d’Estudis Catalans
    La recopilació dels articles de joventut mostren una faceta diferent de l'escriptora. Mercè Rodoreda, la novel·lista més important de la literatura catalana, va utilitzar el periodisme per sortir de casa seva i entrar en uns ambients culturals que no sempre la van rebre amb els braços oberts.
    Els mitjans comencen a introduir restriccions als comentaris. (Foto: Dani Codina)
    En els darrers mesos, diferents mitjans anglosaxons han optat per elimitar o limitar els comentaris dels lectors. L'enorme violència verbal que es dóna en alguns fòrums està provocant aquests canvis. The Guardian, tot un referent en participació, ja ha començat a restringir comentaris.
    Diferents models de la Ricoh Theta, una càmera de baix cost que permet gravar en 360 graus.
    Els darrers avenços tecnològics permeten millores en la professió, impensables anys enrere, que afectaran les formes de consum de continguts. La velocitat de les dades millorarà la transmissió dels mitjans.
    Article de Rafa Gimena, president de la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
    Un grup de periodistes de TV3 durant una jornada de treball (Foto: Vicente Pruna)
    Un grup interdisciplinari format pel Col·legi de Periodistes i investigadors d'universitats catalanes prepara un diagnòstic sobre l'estat dels mitjans públics a Europa.