Les periodistes del micròfon

ELVIRA ALTÉS

Amb la República, arriba la popularització de la ràdio, un mitjà que contribueix a modernitzar la societat urbana al mateix temps que es revela com un dispositiu de promoció femenina. El 1930, es crea a Unión Radio, La palabra, el programa informatiu que posa les bases del periodisme radiofònic a Espanya. En aquest moment, en què la informació radiofònica havia de tenir un paper determinant al permetre escoltar les veus i els sons de l’actualitat, entra a formar part d’aquest diari parlat a Barcelona, la redactora Maria Carme Nicolau, una periodista que, el 1932, ja feia més d’un lustre que escrivia per a la revista La Dona Catalana. Posteriorment, Nicolau crea i integra a l’informatiu l’espai Radio fémina que presenta ella mateixa. Després de la guerra, però, els vencedors imposen les condicions en l’àmbit de la comunicació. En aquests primers anys, molt poques dones accedeixen al mitjà radiofònic.

Diferents iniciatives

Com és lògic, en una etapa tan llarga com la dictadura franquista, la situació es va anar modificant respecte a la presència femenina en el mitjà radiofònic, ja que la tasca periodística en general s’exercia a la xarxa de mitjans del Movimiento, a la qual tenien accés només els afectes al Règim. En aquest panorama, molt poques veus de dones obtenien relleu suficient per ser reconegudes pel públic.

Amb la Llei Fraga (1966), teòricament, es va abolir la censura prèvia i van poder sorgir algunes iniciatives, tant a les emissores del Règim com a la ràdio privada. Per exemple, Juan Castelló Rovira va crear el primer magazín amb notícies a EAJ1, que més tard donarà peu a Hora 25, el popular informatiu nocturn de la ràdio comercial que encara està en antena. D’altra banda, el 1971, RNE convoca per primera vegada un examen-oposició per a periodistes, per destinar-los a informatius. Van opositar un centenar d’homes i tretze dones i, després de quatre dies d’exàmens, hi van entrar tretze dones i vint homes.

Un cop superades les reticències del Règim, el 1972, a la SER nomenen director Manuel Martin Ferrand, com a responsable d’ Hora 25, a Madrid. Mentrestant, a Radio Barcelona, apareixen altres programes informatius, com Dietari, Minuto a minuto o Directo. La primera redacció periodística de Radio Barcelona va estar dirigida, des de 1974, per Mari Cruz Hernández. Una altra iniciativa és l’estació-escola de Radio Juventud de Barcelona, que es va crear amb l’objectiu d’integrar la gent jove al mitjà radiofònic. Malgrat ser una emissora del Movimiento, va aconseguir a través dels cursos de Programes de Promoción Obrera engrescar noies i nois cap al mitjà radiofònic. Aquí és on va començar Núria Ribó. “De petita, a casa teníem sempre la ràdio posada, no hi havia televisió i jo em sabia tots els anuncis, els programes, la sintonia, i vaig anar a fer aquests cursos perquè m’agradava molt la ràdio”, recorda.

Feminisme a la ràdio

Una de les persones que va exercir a Radio Juventud va ser Maribel Álvarez, que havia treballat des de molt jove a Radio Oviedo i que en traslladar-se a Barcelona va entrar, el 1964, en aquesta emissora. Allà va engegar un dels programes pioners dedicats a les dones des d’una perspectiva feminista, Punto y aparte. El programa s’emetia els caps de setmana en horari matinal i es va mantenir en antena de 1974 a 1977. En els dos darrers anys, va comptar amb la col·laboració de Vindicación Feminista, una revista fundada per Lidia Falcón i Carmen Alcalde, i es van abordar temes com la violació, l’avortament, etc.

El 3 de octubre de 1977, un reial decret va autoritzar la llibertat d’informació a les emissores, que s’havien de nodrir de periodistes. Les ràdios es van obrir a la informació i al periodisme en sentit ampli, deixant sentir la veu del carrer, molt convulsa en els anys de la Transició. Les dones que havien estudiat Periodisme o que ja estaven en les emissores com a locutores es van obrir pas. Locutores i periodistes van quedar definides professionalment, tot i que amb el temps es van anar imposant els magazins informatius, en els quals van acabar treballant moltes dones.

Núria Ribó va començar, l’any 1977, com a periodista a Ràdio Barcelona. “Jo estava estudiant Periodisme a l’Autònoma i en Pepe Navarro, que feia El retrovisor, em va avisar que quedava una vacant i m’hi vaig presentar”. Tot i que Ribó encara estava estudiant, quan el cap d’Informatius, Fermin Bocos, li va proposar entrevistar Heribert Barrera, no es va acovardir. “Va ser la prova, vaig fer-li l’entrevista i vaig passar”, recorda. Així va començar a treballar per a l’informatiu Notícies a dos quarts, en català. En aquells moments, també Anna Comas torna a Barcelona, a la recent creada emissora en català Ràdio 4. Al cap d’uns anys, el 1984, Comas es va convertir en la primera dona a Ràdio 4 que era cap d’Informatius.

La situació actual

Durant molts anys, les periodistes han compartit les tasques informatives de la redacció en igualtat amb els companys, però no han aconseguit els mateixos índexs de promoció professional ni espais de decisió des d’on aportar una altra mirada a les notícies. Per a Comas, “encara existeix, sobretot a les ràdios petites, una explotació de les joves periodistes”. Considera que se les fa treballar molt per molt poca retribució: “Me n’he trobat alguna plorant en una roda de premsa per l’explotació a què se les sotmet”. També creu que no aconsegueixen ocupar llocs de direcció i sovint no són prou diligents a l’hora d’exigir millors condicions. “Les dones es conformen més”, assegura.

Ribó és optimista i afirma que s’està donant un canvi molt important: “Si repasses el que està passant, veuràs que Hora 25, un informatiu que sempre han dirigit homes, ara el porta Àngels Barceló. O que Pepa Bueno és als matins”. També caldria afegir que Mònica Terribas s’encarrega del magazín matinal a Catalunya Ràdio i Neus Bonet de l’informatiu del migdia.

Es pot concloure, doncs, que les periodistes són encara a la base de la piràmide de la professió, i tenen dificultats per arribar a un estatus similar al masculí, tant en prestigi com en retribució econòmica. No obstant això, en aquests últims anys en què els magazins radiofònics dediquen una bona part del temps a la informació, les dones periodistes s’hi han fet un espai propi i han aconseguit alts índexs d’audiència, credibilitat i estima del públic.