• Susana Pérez-Soler

    La fatiga informativa i l’abandonament del consum de notícies empenyen els mitjans de comunicació a buscar noves fórmules per atraure la ciutadania. Els darrers anys, una de les tendències que ha agafat més força és el periodisme constructiu, que proposa informacions que explorin amb rigor solucions de futur amb l’objectiu d’enfortir la relació amb les audiències i generar oportunitats de negoci. Els que s’hi dediquen destaquen, entre els principals avantatges, el paper de la professió com a motor de transformació social. D’altra banda, als detractors els preocupa que focalitzar-se en les notícies positives narcotitzi la societat i que el periodisme acabi convertint-se només en un exercici d’activisme enfocat al màrqueting de bones causes.

    Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Carme Escales

    Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?

    Francesc Ponsa

    La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.

    Elisabet Carvajal

    Tot i que des d’un punt de vista històric la Bíblia és considerada el primer fenomen de narrativa transmèdia, va ser Henri Jenkins, l’estudiós nord-americà de la comunicació, qui encunyava per primera vegada aquest terme l’any 2006. Aquest bateig es produïa, de manera força premonitòria, abans de l’explosió de les xarxes socials i del fenomen multipantalla, que han suposat una transformació sense precedents dels comportaments de les audiències i de la creació de continguts. Actualment les tècniques transmèdia i multiplataforma, nascudes en l’entorn publicitari i de la ficció, també es configuren com a eines clau per a la nova comunicació corporativa del segle XXI, l’objectiu de la qual és implicar i moure les audiències.

    Andreu Missé repassa la seva trajectòria durant el lliurament del Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán. El guardó, atorgat pel Col·legi de Periodistes, arriba a l'onzena edició.
    Els continguts sensacionalistes de tipus sexista generen molt de trànsit als mitjans digitals. Els responsables admeten que aquestes notícies que donen una imatge frívola de les dones augmenten l'audiència i argumenten el perquè de la seva elecció.
    Montecarlo -storyteller i soci fundador de Química Visual, companyia dedicada a la creació de projectes transmèdia- ofereix un recull de les principals eines, treballs i referents entorn aquest fenomen.
    Robert Boynton, professor de Periodisme de Revistes a la Universitat de Nova York, va presentar el passat mes de juny al Col·legi de Periodistes la versió en castellà de The New New Journalism (Paperback, 2005). Reproduïm un extracte del pròleg a l'edició espanyola.
    El documental web aprofita les múltiples solucions narratives de l'entorn digital. Busca atreure l'atenció de l'audiència mitjançant una presentació dels fets interactiva. Eva Domínguez, experta en narratives digitals, analitza l'estat i evolució d'aquest sector.
    Un periodista transmèdia és un storyteller capaç de crear relats a través de diversos mitjans per arribar a diferents públics. Carlos Scolari, professor de la Universitat Pompeu Fabra, desgrana aquesta nova figura.
    El periodisme transmèdia informa amb tots els mitjans en la nova ecologia de la comunicació. El transmedia storytelling es pot veure a les agències de publicitat, les productores de televisió i les redaccions dels diaris. Carlos Scolari, professor de la Universitat Pompeu Fabra, ho explica.
    Es compleixen quaranta anys de la detenció i empresonament de Huertas Claveria, que va ser un símbol per a una professió assedegada de llibertat. El Col·legi prepara una exposició virtual sobre qui seria, anys més tard, degà de la institució.
    Des del 2013, quan Egipte va viure el cop d'estat que va derrocar el govern dels Germans Musulmans, els periodistes s'enfronten a empresonaments, censura i diferents tipus d'amenaces i pressions. Ricard González Samaranch explica en aquest article la seva experiència personal.
    Al Shaw i Elisabetta Tola expliquen les respectives experiències amb el periodisme de dades. Ho van fer en el marc del cicle de conferències i debats "#Futur", que organitza el Col·legi de Periodistes amb l'Obra Social de la Caixa.
    Diferents professionals i entitats ensenyen a llegir i a interpretar els mitjans de comunicació. Per això, impulsen tallers i xerrades, a més de reivindicar una major implicació de l'escola i l'administració. Treballen per una audiència instruïda i amb esperit crític.
    Els investigadors en comunicació han de fer mans i mànigues per tirar endavant els projectes. La reducció del finançament públic provoca que es busquin dines a Europa o bé en l'àmbit privat.