Recerca a la baixa

QUIM MARQUÉS

“El pressupost per a investigació en la universitat cau un 38% en quatre anys”. Aquest era el títol d’una notícia que va difondre l’agència efe al començament de l’estiu. La informació reflectia les dades d’una enquesta feta per la Conferència de Rectors de las Universitats Espanyoles (CRUE). El sector de la comunicació és un dels afectats com constata, bienni a bienni, l’Informe de la Comunicació que realitza l’Observatori de Polítiques de Comunicació (InCom) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Marta Civil, coautora de l’informe, constata com els investigadors catalans han patit canvis normatius, una ampliació d’exigències burocràtiques i la reducció de les quanties econòmiques.

Encara que, en els darrers anys, a Catalunya hi ha una recerca en comunicació estable, Carme Farré, una altra investigadora de l’InCom-UAB, assenyala que s’han pres decisions polítiques que han afectat de manera important el sector, com, per exemple, “la supressió del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, la reducció del pressupost del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) o les disminucions de finançament de grups consolidats que han afectat la recerca”. Aquesta greu situació ha obligat molts dels investigadors en comunicació a replantejar-se el model de recerca.

Reorientar prioritats
A casa nostra, la investigació en comunicació s’ha focalitzat, des de fa anys, al voltant de les facultats i departaments de Comunicació de les universitats catalanes, a diferència d’altres ciències que han aconseguit desenvolupar potents centres de recerca amb reconeixement a l’exterior, on els investigadors només es concentren en aquesta activitat. Hi ha unes poques entitats que, sense fer pròpiament recerca, hi donen suport d’una manera destacada. Així, la Societat Catalana de Comunicació (SCC) – sota l’òrbita de l’IEC – edita llibres i publicacions, a més de realitzar reunions sobre la matèria.

Un altre organisme que aposta per la recerca en comunicació com a una de les seves actuacions és el CAC. El seu vicepresident, Salvador Alsius, apunta: “Al CAC, intentarem orientar molt la recerca i els monogràfics a aspectes molt concrets”, afirma. Així doncs, tot apunta que s’apostarà per una recerca molt aplicada.

Treball col·lectiu
Tot plegat, la gran part de les persones que es dediquen a la recerca sobre comunicació a Catalunya són professors universitaris que compaginen la tasca docent, i de vegades de gestió, amb el seu focus investigador. És molt habitual que la recerca es faci de manera col·lectiva. Així, els investigadors amb línies de recerca comunes s’uneixen en grups, per afinitats temàtiques, sota el paraigua d’un departament de comunicació o d’una universitat.

A més, des de les administracions públiques es potencia aquest format aportant reconeixements oficials i ajuts econòmics als grups de recerca. En aquests sentit, el setembre de 2014, la Generalitat va reconèixer les activitats de 23 grups en dues categories: vuit d’emergents (GRE) i 15 consolidats (GRC), que focalitzen les recerques en el periodisme, la comunicació audiovisual i la publicitat. Avui dia, la Universitat Autònoma de Barcelona concentra la meitat dels grups (dos emergents i nou consolidats), mentre que la Ramon Llull i la Pompeu Fabra, amb quatre cadascuna, la segueixen. La resta es reparteix entre la UVIC, la UOC i la URV amb un grup reconegut cadascuna. N’hi ha alguns més, si bé amplien el camp d’acció a altres disciplines com la sociologia, etc.

L’obtenció del reconeixement com a grup de recerca per part de la Generalitat comporta en alguns casos un certa dotació econòmica. Tot i així, hi ha molts més grups que, tot i no tenir aquest reconeixement, fan una tasca investigadora. Aquest és el cas del grup de recerca en comunicació social i institucional de la Universitat de Girona, liderat pel professor Lluís Costa, que és actiu des de fa molts anys. Malgrat no ser un grup reconegut, han publicat llibres i recerques, han organitzat trobades, han participat en projectes...Això no vol dir que la resta d’universitats catalanes que imparteixen Comunicació no facin recerca. Simplement no s’estructuren dins d’aquest marc.

Reducció de la inversió
El suport financer per treure endavant els projectes és vital. I encara que hi ha molt esforç altruista, es necessiten recursos per aconseguir fer realitat molts dels projectes plantejats. Jordi Farré, investigador principal del grup de recerca Asterisc, de la Universitat Rovira i Virgili, considera que “encara que la recerca forma part de les funcions d’un professor universitari, és fonamental tenir recursos per fer funcionar un grup”. Asterisc, des de 2001, aposta per la recerca sobre comunicació en la societat del risc, sent un grup consolidat de recerca des de 2009. “El nostre propòsit és sortir-nos-en de la millor manera, canviant les vies d’obtenció de recursos. Hem intentat trobar activitats que ens permetessin continuar avançant”, assegura Farré.

Els recursos escassegen. Segons els Informes de la Comunicació, la recerca a Catalunya ha estat condicionada per unes mesures que han reduït la inversió pública. Actuacions que provenen tant de l’administració de l’Estat com de la catalana. En el cas de la Generalitat, entre el 2010 i el 2012, es va reduir el pressupost de la Direcció General de Recerca quasi un 12%. D’altra banda, el govern central va canviar les línies estratègiques de suport a la recerca i els projectes competitius a principi de 2013. Així, el Ministeri d’Economia no va concedir cap ajut, dins del programa Projectes I+D 2014, a cap grup català en l’àmbit de la comunicació.

L’aposta per trobar vies privades de finançament és una constant en els últims anys. Un exemple és el grup Asterisc-URV, amb Repsol. La conseqüència és la necessitat de confluir amb els interessos del patrocinador. Per a Berrio, “s’està apostant molt per la recerca aplicada, encara que si abandonem la fonamental, l’aplicada morirà perquè s’adreça cap al futur. L’aplicada no va més enllà d’unes tècniques, però si hi ha una nova visió de la realitat social la recerca aplicada no la contempla o li costa molt”.