• Susana Pérez-Soler

    La fatiga informativa i l’abandonament del consum de notícies empenyen els mitjans de comunicació a buscar noves fórmules per atraure la ciutadania. Els darrers anys, una de les tendències que ha agafat més força és el periodisme constructiu, que proposa informacions que explorin amb rigor solucions de futur amb l’objectiu d’enfortir la relació amb les audiències i generar oportunitats de negoci. Els que s’hi dediquen destaquen, entre els principals avantatges, el paper de la professió com a motor de transformació social. D’altra banda, als detractors els preocupa que focalitzar-se en les notícies positives narcotitzi la societat i que el periodisme acabi convertint-se només en un exercici d’activisme enfocat al màrqueting de bones causes.

    Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Carme Escales

    Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?

    Francesc Ponsa

    La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.

    Elisabet Carvajal

    Tot i que des d’un punt de vista històric la Bíblia és considerada el primer fenomen de narrativa transmèdia, va ser Henri Jenkins, l’estudiós nord-americà de la comunicació, qui encunyava per primera vegada aquest terme l’any 2006. Aquest bateig es produïa, de manera força premonitòria, abans de l’explosió de les xarxes socials i del fenomen multipantalla, que han suposat una transformació sense precedents dels comportaments de les audiències i de la creació de continguts. Actualment les tècniques transmèdia i multiplataforma, nascudes en l’entorn publicitari i de la ficció, també es configuren com a eines clau per a la nova comunicació corporativa del segle XXI, l’objectiu de la qual és implicar i moure les audiències.

    L'abundància d'informació en l'entorn digital, la competència amb altres empreses no purament periodístiques i la voluntat d'atraure nous lectors han portat algunes capçaleres de referència a ludificar les notícies.
    Arran de la revolució digital, els mitjans busquen diferents maneres d'atraure cada cop més lectors. Això implica que apostin pels nous formats digitals i l'anàlisi detallada de l'analítica web, però també l'ús de pràctiques virals que no tenen a veure amb la línia editorial del mitjà.
    El sector observa com gent externa a la professió està ocupant, poc a poc, tasques que abans estaven destinades als periodistes. És l'intrús el periodista que cerca dades a les xarxes o és l'intrús el farcidor de blocs i webs que en mesuren l'expertesa amb la de qualsevol mitjà tradicional?
    El periodisme viu enmig d'una revolució digital i un dels llocs on més s'està experimentant és a la redacció del Washington Post. Cory Haik, editora de les informacions en línia d'aquest prestigiós mitjà, va assistir al juny al Congrés Mundial d'Editors (GEN Summit) i en parla per a Capçalera
    Els wearables (dispositius incorporats al que duem posat) estan picant a la porta del periodisme. Parlem de les Google glasses, els rellotges intel·ligents, la realitat virtual, els dorns... Els mitjans han de decidir si s'obren a aquestes innovacions o fan veure que això no va amb ells
    Els mitjans de comunicació portuguesos mostren l'admiració que desperta Espanya ja que, entre altres coses, creuen compartir-hi molts problemes, com la crisi i els casos de corrupció.
    Àlex Barnet proposa un recull de webs per aprendre sobre el periodisme punk, d'ullada i sobre tecnologia.
    La transició política i la informàtica han marcat els dos grans punts d'inflexió en les feines dels arxius dels mitjans de comunicació. En el primer, el documentalista pren relleu com a font d'informació periodística. En el segon, esdevé un gestor de dades i filtres.
    Carlos M. Ruiz, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna analitza a "La digitalització de l'altre" (Pagès Editors) el que hi ha darrere d'aquest fenomen. Reproduïm extractes del llibre, guardonat amb el Premi d'Assaig Josep Vallverdú.
    Quan Twitter va engegar, el 2006, la xarxa de l'ocellet preguntava als usuaris què estaven fent i es veia com un servei de microblog. Però quatre anys després, el 2010, va preguntar què està succeint. I mitjans de comunicació i periodistes s'hi van abocar
    Pioners i acadèmics reflexionen sobre els encerts i els errors dels vint anys de periodisme català a la Xarxa.
    El web 2.0 ha transformat el tradicional esquema de comunicació i permet una relació horitzontal, multidireccional, simultània i sense filtres. Malgrat les àmplies possibilitats, però, la bidireccionalitat és encara una utopia.