El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.
La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.
Enguany celebrem els 100 anys de l’arribada de la ràdio a casa nostra, però quan es parla dels orígens d’aquest mitjà de comunicació no és fàcil conèixer els detalls del que succeïa a les redaccions i els estudis dels anys vint i trenta del segle passat. Una de les principals fonts d’informació són les revistes radiofòniques que editaven les mateixes emissores. Publicacions com Radio Barcelona, de la cadena del mateix nom, o Catalunya Ràdio, de Ràdio Associació de Catalunya, ens permeten introduir-nos en la ràdio d’una època tan diferent com convulsa i llunyana.
La ràdio nocturna va gaudir de la seva màxima esplendor als anys setanta, vuitanta i noranta. Dècades, sobretot les dues primeres, en què la veu femenina pren protagonisme en aquesta franja horària. A finals dels noranta, ja amb Catalunya Ràdio en funcionament, destaca La nit dels ignorants i, a Ràdio Barcelona, Parlar per parlar. En aquella dècada, i de manera preeminent, triomfa la ràdio nocturna esportiva, on aquí, com a la resta de l’Estat, arrasen Jose María García amb Supergarcía i Ramón de la Morena amb El larguero, però també la programació d’emissores catalanes. En termes d’audiència, de fet, la ràdio esportiva nocturna és, encara avui, la de més èxit. Parlem del present i el passat de la ràdio de nit amb alguns dels seus protagonistes.
Hi ha llibres que ens parlen dels orígens de la ràdio, dels seus pioners, i n’hi ha d’altres que també es refereixen a aspectes com el paper fonamental, però invisible, de la dona, de les emissores que van marcar el ritme de la història, del vessant clandestí i insurgent de la ràdio, de la propaganda a les ones, de la necessària reinvenció d’un mitjà tantes vegades bandejat o dels professionals de referència. En aquestes pàgines us oferim un recull de llibres que parlen de la veu, el so i la paraula i que podreu trobar al Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes.
Les imatges sovint parlen per si soles. I les que parlen de la ràdio a Catalunya, que enguany compleix un segle d’existència, serveixen per adonar-nos de l’evolució d’un país, dels canvis esdevinguts en els àmbits social, polític, econòmic i, sobretot, també en el tecnològic. En aquestes pàgines oferim un recull d’imatges que en alguns casos són curioses però que, en d’altres, ens permeten explicar gràficament moments importants, punts d’inflexió de la crònica dels 100 anys d’aquest mitjà de comunicació a Catalunya.
Fidel Castro, Grace Kelly, Casius Clay, Dalai Lama, Nelson Mandela, Orson Welles, Gabriel Garcia Márquez o Josep Pla són alguns dels milers de personatges a qui va entrevistar Joan Armengol, veterà periodista que el pròxim 17 d’agost farà 90 anys. Ens rep en cadira de rodes en una residència geriàtrica, on fa uns anys que s’està, a tocar de l’Hospital de Sant Pau. Té la veu cansada per l’edat, però manté intactes els records d’una trajectòria que exemplifica, millor que ningú, la història de la ràdio, un mitjà que a casa nostra compleix un segle i al qual Armengol va dedicar bona part de la seva vida.
L’auge de les plataformes d’estríming musical va posar en crisi el format de la radiofórmula. Tot i que inicialment van perdre oients, sobretot entre els més joves, les ràdios musicals estan resistint l’envit de Spotify, YouTube, iVoox i companyia gràcies a la fidelització del públic adult, a la funció de prescripció i al suport a la música en directe. Però, darrerament, han aparegut noves amenaces basades en la intel·ligència artificial que tornen a fer-ne perillar la solvència.
La taula sobre els estudis universitaris va evidenciar la necessària actualització a què s'ha de sotmetre l'educació superior. Les facultats que formen els periodistes del futur han de reinvertar-se.
Els directors dels diaris reflexionen sobre els problemes i els avantatges de la societat digital. En una taula del Congrés de Periodistes, van debatre sobre la crisi econòmica i el futur dels rotatius.
Luis Collado, directiu de Google, va analitzar durant el sisè congrés de periodistes com la multinacional i els editors han canviat l'enfrontament per la col·laboració.
Hi ha una manera de fer periodisme que aposta pels temes treballats a fons, amb mitjans que, econòmicament, depenen dels lectors, que eviten tota dependència política o econòmica i que han sorgit gràcies a fundacions, micromecenatges o cooperatives.
Louis-Marie Horeau, redactor en cap de Le Canard Enchaîné, sorprèn els assistents amb el peculiar model del setmanari satíric francès.
Andreu Buenafuente i Mònica Terribas conversen i reflexionen sobre la professió en el sisè congrés de Periodistes. Van comentar, amb humor i seriositat, aspectes que preocupen a la professió com les pressions polítiques o les noves tecnologies.
El periodista i expert en mitjans digitals Dan Gillmor va obrir el sisè congrés de Periodistes i va fer una crítica dura als mitjans nord-americans per la cobertura de la campanya electoral de Donald Trump.
El sisè congrés de Periodistes va abordar els reptes actuals de la professió i va presentar l'actualització del Codi Deontològic. Va ser un dia intens, amb quatre-cents inscrits, quaranta ponents i quasi dotze hores de feina i reflexió.
El Pla Nacional de Fotografia, que recull moltes demandes del sector i estava força aturat mesos enrere, sembla reactivar-se. Casos com el de l'arxiu Centelles o el del fotògraf Manel Armengol han evidenciat la necessitat d'una actuació.
Ha canviat allò substancial del periodisme davant l'allau de novetats que ha comportat el paradigma digital? Josep Lluís Micó, catedràtic de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, reflexiona al respecte en aquest article.
Mèxic és un dels països del món on és més perillós exercir el periodisme. La corrupció institucionalitzada i el narcotràfic són les principals amenaces a les quals s'han d'enfrontar els informadors.
Cinc anys després de la fi de la violència d'ETA, la premsa basca segueix enfrontada, ara per explicar el que van viure durant gairebé mig segle. La societat basca ha passat pàgina molt ràpid, però en els seus mitjans segueix havent-hi una forta batalla per establir el relat.
