La fatiga informativa i l’abandonament del consum de notícies empenyen els mitjans de comunicació a buscar noves fórmules per atraure la ciutadania. Els darrers anys, una de les tendències que ha agafat més força és el periodisme constructiu, que proposa informacions que explorin amb rigor solucions de futur amb l’objectiu d’enfortir la relació amb les audiències i generar oportunitats de negoci. Els que s’hi dediquen destaquen, entre els principals avantatges, el paper de la professió com a motor de transformació social. D’altra banda, als detractors els preocupa que focalitzar-se en les notícies positives narcotitzi la societat i que el periodisme acabi convertint-se només en un exercici d’activisme enfocat al màrqueting de bones causes.
El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.
Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?
La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.
Tot i que des d’un punt de vista històric la Bíblia és considerada el primer fenomen de narrativa transmèdia, va ser Henri Jenkins, l’estudiós nord-americà de la comunicació, qui encunyava per primera vegada aquest terme l’any 2006. Aquest bateig es produïa, de manera força premonitòria, abans de l’explosió de les xarxes socials i del fenomen multipantalla, que han suposat una transformació sense precedents dels comportaments de les audiències i de la creació de continguts. Actualment les tècniques transmèdia i multiplataforma, nascudes en l’entorn publicitari i de la ficció, també es configuren com a eines clau per a la nova comunicació corporativa del segle XXI, l’objectiu de la qual és implicar i moure les audiències.
La infografia s'ha enquistat a les redaccions i es prepara per expandir-se més enllà de l'àmbit pròpiament periodístic
El fotògraf i videògraf Ricard Garcia Vilanova fa anys que cobreix conflictes bèl·lics, sobretot a l'Orient Mitjà.
Sàpiens Publicacions ha editat la col·lecció "Història del periodisme de Catalunya. En aquest espai, reproduïm extractes d'un dels capítols, concretament el dedicat a les revistes (Les revistes. Diversitat i especialització). Escrit per Núria Simelio, professora de la UAB i doctora en Periodisme i Ciències de la Comunicació, s'hi repassa la trajectòria de diferents publicacions.
Els verificadors de dades, un perfil a les redaccions tan important en alguns països com inexistent i desconegut a casa nostra. Internet ha tornat a posar sobre la taula la professió que va viure l'època daurada als anys cinquanta, de la mà de revistes com The New Yorker o Der Spiegel.
La taula sobre els estudis universitaris va evidenciar la necessària actualització a què s'ha de sotmetre l'educació superior. Les facultats que formen els periodistes del futur han de reinvertar-se.
Els directors dels diaris reflexionen sobre els problemes i els avantatges de la societat digital. En una taula del Congrés de Periodistes, van debatre sobre la crisi econòmica i el futur dels rotatius.
Luis Collado, directiu de Google, va analitzar durant el sisè congrés de periodistes com la multinacional i els editors han canviat l'enfrontament per la col·laboració.
Hi ha una manera de fer periodisme que aposta pels temes treballats a fons, amb mitjans que, econòmicament, depenen dels lectors, que eviten tota dependència política o econòmica i que han sorgit gràcies a fundacions, micromecenatges o cooperatives.
Louis-Marie Horeau, redactor en cap de Le Canard Enchaîné, sorprèn els assistents amb el peculiar model del setmanari satíric francès.
Andreu Buenafuente i Mònica Terribas conversen i reflexionen sobre la professió en el sisè congrés de Periodistes. Van comentar, amb humor i seriositat, aspectes que preocupen a la professió com les pressions polítiques o les noves tecnologies.
El periodista i expert en mitjans digitals Dan Gillmor va obrir el sisè congrés de Periodistes i va fer una crítica dura als mitjans nord-americans per la cobertura de la campanya electoral de Donald Trump.
El sisè congrés de Periodistes va abordar els reptes actuals de la professió i va presentar l'actualització del Codi Deontològic. Va ser un dia intens, amb quatre-cents inscrits, quaranta ponents i quasi dotze hores de feina i reflexió.
