Estat Islàmic: informació o propaganda?

JORDI ROVIRA

Milions de persones de tot el món han vist, horroritzades, el vídeo de l’assassinat de James Foley, de quaranta anys, que va morir degollat el passat agost a mans del grup jihadista Estat Islàmic (EI). La brutalitat de vídeos com aquest ha obert un debat en els mitjans de comunicació de tot el món. Han d’emetre’ls? Tindrien la mateixa força les accions d’aquests grups sense la difusió de la premsa? Són els mitjans una part indispensable de l’engranatge de captació de nous màrtirs? Tenen aquests vídeos un interès informatiu o són pura propaganda d’Estat Islàmic i del seu objectiu del califat universal?

És habitual que la premsa acabi sent una plataforma propagandística de les activitats d’aquests grups. El 1978, Marshall McLuhan ja deia que “sense comunicació no hi hauria terrorisme” i, el 2004, a l’estudi Prensa, poder y terrorismo, Luis Veres –professor de la Teoria del Llenguatge i Crítica Literària de la Universitat Cardenal Herrera-ceu de València– advertia que “el terrorisme sempre té la necessitat que el resultat de les seves accions aparegui a la primera pàgina del diari, en primera línia de la informació”.

Els mitjans de comunicació consultats per Capçalera admeten que en els darrers mesos s’ha parlat sobre la necessitat o no d’emetre els vídeos de l’Estat Islàmic. Aquest seguit de debats a les redaccions han suposat preses de decisions. A El Periódico, per exemple, han optat per no posar cap dels vídeos –al web– ni fotografies de les execucions dels ostatges de l’Estat Islàmic i informar de l’existència dels vídeos, il·lustrant-ho, però, amb imatges de la víctima en l’exercici de la seva professió, la causa per la qual foren segrestats i assassinats.

Canvis editorials

“Considerem que la difusió del vídeo no aporta cap informació addicional i que la publicació és fer-li el joc als terroristes, que és el que persegueixen. Es tracta de vídeos propagandístics”, afirma Marta López, redactora en cap de la secció d'Internacional d' El Periódico de Catalunya. López basa la decisió en la suposada pregunta que es farien ells mateixos si estiguessin segrestats. “Si jo fos aquest periodista o cooperant segrestat i executat, aquesta és l’última imatge que m’agradaria que es difongués de mi? Possiblement no. Seria el triomf dels terroristes”, indica López.

A La Vanguardia també han decidit no mostrar les imatges cruels i escabroses, a més d’apostar per altres en què es parli del factor humà dels ostatges. “Hem optat per no publicar vídeos on es vegin decapitacions i sí, en canvi, on es vegin els segrestats”, assegura Enric Sierra, subdirector de Lavanguardia.es.

Un altre mitjà que ha variat la línia editorial ha estat Catalunya Ràdio on, des de fa uns mesos, ja no donen veu a cap comunitat de l’Estat Islàmic. “En podem fer referències, encara que sense reproduir el text exacte, ni amb fragments d’àudio. Tampoc emetem els missatges gravats dels ostatges o víctimes”, explica Cèlia Cernadas, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio. De moment, aquesta manera de treballar de la ràdio pública catalana s’ha pres només en el cas de l’Estat Islàmic”

D’altra banda, Joan Roura, periodista de la secció d'Internacional de TV3, afirma que a la televisió pública catalana han consensuat bellugar-se “en una fina línia de mostrar al màxim les conseqüències de les accions i el patiment que causen sense arribar a esplaiar-nos-hi, evitant l’excessiva durada de les imatges, dels sons i, sobretot, defugint els primers plans de les víctimes i les repeticions”.

Efectes indesitjables

“Som conscients que els grups terroristes -explica Cernadas-, sobretot els que han crescut gràcies a la globalització, Internet i les xarxes, compten amb el poder amplificador dels mitjans per incrementar el clima de terror a nivell mundial. I no sóc partidària de seguir-los el joc. Algú considerarà que això atempta contra la llibertat d’expressió, i és cert que la línia és molt fina, tot i així, hem considerat que la llibertat d’expressió no garanteix que qualsevol pugui utilitzar els mitjans per difondre el que vulgui”.

“S’ha de pensar bé com es tracten aquests temes per evitar efectes secundaris indesitjats”, diu Sierra, que explica com la decisió que han pres a La Vanguardia està relacionada amb les informacions que els traslladen els investigadors d’aquests grups terroristes, “que detecten noves adhesions cada vegada que els mitjans es fan ressò d’aquests vídeos salvatges”.

“El que a nosaltres ens horroritza, a altres els estimula”, resumeix Eduardo Martín de Pozuelo, responsable de la secció d’Investigació de La Vanguardia i expert en terrorisme islàmic, que recorda que s’ha comprovat que les fotos de matances i tortures atrauen els jihadistes. “Per molt que en parlis en la premsa, no generes més antipatia entre els conversos. Ja els va bé que parlis d’això, perquè et veuen com un infidel que no entén res de res”, explica.

El terrorisme islàmic, tant present en l’última dècada, és considerat un autèntic perill per les forces de seguretat catalanes i espanyoles. Eduardo Martín de Pozuelo ha informat sobre les quasi quatre-centes investigacions sobre islamisme que actualment hi ha a Espanya, la major part a Catalunya. Queda clar, doncs, que és un problema ben real però, tenint en compte la rellevància del tema, s’està informant adequadament sobre aquest fenomen? En aquest punt, les opinions divergeixen. Així, mentre López opina que la cobertura mediàtica és correcta, Roura i Martín de Pozuelo pensen el contrari. “Els periodistes espanyols estem simplificant massa el tema i no som conscients del perill real del jihadisme,”, critica el periodista de La Vanguardia.