La crisi, des de dalt

La conclusió del Libro Blanco de la prensa diaria de 2014, que l’ Asociación de Editores de Diarios Españoles (aede) va presentar a Madrid, el 2 de desembre de 2013 ve a ser que, tot i que la crisi ha estat molt forta (entre 2007 i 2012, la inversió publicitària s’ha reduït a quasi la meitat i 18.000 marques s’han deixat d’anunciar als mitjans de comunicació), el sector de la premsa pot començar a sortir del pou després de les significatives retallades realitzades durant el pedregós camí dels darrers anys.

Amb tot, enmig d’aquest magma de xifres, no apareix ni una sola esmena més o menys explícita, o com a mínim detallada, sobre les retallades salarials que han patit els periodistes, principal actiu dels diaris. Ara bé, si les empreses acumulen reduccions d’ingressos i retallades de tot tipus, per què els propietaris dels mitjans no en parlen obertament? “El Llibre blanc … –es defensa José Gabriel González Arias, director general d’aede– parla dels ingressos i de les estratègies de negoci. Potser s’hauria pogut parlar més de les despeses de personal perquè són importants, però el que preteníem no era mostrar la situació dels recursos humans, sinó les variables que afecten els diaris i els respectius projectes de futur”.

Últim recurs

González Arias –directiu amb més de vint-i-cinc anys d’experiència en gestió i direcció d’empreses que va ser conseller delegat de La Voz de Galicia, director general de Diario de León i subdirector general d’ El País– reconeix que les despeses de personal han anat a la baixa als darrers deu anys, si bé remarca que el darrer lloc on s’ha fet retallades ha estat a la redacció. “Primer, van donar-se en la distribució, després, en els centres d’impressió i així successivament, fins que ja no hi havia més d’on tallar i, amb dolor, van haver de fer-ho a la redacció. I és lògic que fos així, de la mateixa manera que imagino que, si les coses tornen a anar bé, serà el primer lloc on els editors començaran a invertir perquè és el punt fort del negoci”. “Molts cops –afegeix– es veu a l’empresari com un avar que pren una sèrie de decisions injustes i no es vol veure que sovint no li queda cap més opció i que les retallades són una qüestió de supervivència”.

Molt més crítica és l’opinió d’un alt càrrec de la redacció d’un diari barceloní –que prefereix mantenir l’anonimat per així parlar lliurement– quan assegura que, per causa de la baixada d’ingressos publicitaris i de vendes, “les empreses han retallat els costos laborals, encara que mantenen el repartiment dels dividends al consell d’administració”. “La situació laboral dels periodistes –prossegueix– preocupa relativament poc als editors. Consideren que, abans, els seus treballadors eren uns privilegiats i que, ara, la situació s’ha normalitzat”. “Privilegiats? No crec”, respon González Arias. “Els editors són molt conscients que tots estem fastiguejats. La situació ha empitjorat, però per a tothom”, aclareix.

La qualitat, sí però no

La teoria i la lògica diuen que les retallades salarials afecten el producte resultant. Però els directius i responsables de les redaccions creuen que, a l’hora de la veritat, la qualitat del producte periodístic no sempre se n’ha ressentit. “Els periodistes segueixen treballant igual de bé perquè és una feina vocacional”, afirma González Arias. Aquesta opinió és compartida per l’alt directiu barceloní: “La majoria de la gent manté la qualitat perquè els periodistes fan més esforç que no pas els que els paguen. Els diaris es mantenen per la professionalitat i ganes dels que hi treballen”. I, en aquest sentit, també apunta Jordi Molet, director general d’ El9Nou –rotatiu on han fet rebaixes salarials a la redacció– quan afirma “la gent fa la feina de la mateixa manera. Els periodistes segueixen igual de compromesos. No per cobrar menys treballen menys o pitjor”.

Precarietat freelance

A les redaccions, doncs, treballen igual i, a més, sense alçar la veu. “La gent no es queixa perquè veuen com està l’economia i que a fora fa molt fred. Assumeixen les retallades”, admet el directiu barceloní. Això no vol dir que els responsables dels diaris no estiguin preocupats. “La majoria dels responsables amb càrrecs de les redaccions d’altres diaris de Catalunya amb els que he tractat es lamenten de la situació laboral dels seus periodistes”, assegura aquesta font.

Ara bé, tot i les retallades, des dels despatxos dels gestors no acaben de veure que els professionals de la informació estiguin tan malament. “Hi ha gent que està en precari, però és difícil de generalitzar perquè també n’hi ha que treballen en bones condicions”, afirma Molet. “En general, no crec que els periodistes estiguin mal pagats”, conclou. González Arias també relativitza les queixes. “Tothom pensa que està mal pagat i vol guanyar més, i no per això vol dir que hi hagi algú molt mal pagat. Algun cas hi haurà, però no és un problema general”.

Una altra cosa és quan el debat se centra en els freelance. “Els freelance sí que estan mal pagats. Són els més perjudicats dels darrers anys, ja que han vist reduïda la feina o tenen problemes per cobrar”, admet Molet. “Primer es retalla als de fora perquè és menys traumàtic”, admet González Arias, que desconeix l’existència d’ofertes abusives en el sector. “No ens consten, però tampoc sé el que fa cada diari”, afirma.

Treball més dur

Així, els periodistes cobren menys, no es queixen i fan la feina igual de bé. Però, resulta que, a més, amb la digitalització de la informació els toca treballar més. “Ara les condiciones de treball són molt més exigents. Quasi han d’estar vint-i-quatre hores atents a la informació. Ha augmentat l’exigència i cobrant menys. I els editors no són conscients de les actuals condicions laborals”, critica l’alt càrrec del diari barceloní.

“Sí que en són conscients”, replica González Arias. “Saben que estan fent un esforç excepcional i que quasi no tenen descans, tot i així, els editors també fan el mateix esforç perquè treuen unes versions digitals que perden diners i que s’estan pagant amb els ingressos del paper”, afirma el director general d’aede.

Llum al final del túnel

Després de tot això, es pot concloure que la realitat laboral a les redaccions no és per tirar coets, tot i que les previsions econòmiques poden fer pensar que el sector comenci a veure aviat la llum al final del túnel. “Els ingressos per publicitat han deixat de caure, fins i tot han crescut una mica. Veurem si, el 2015, es nota un cert creixement i ja no haurem de fer més retallades. Crec que ja hem tocat fons. El 2013, el sector de la premsa va perdre 127 milions d’euros, en canvi, el 2014, podríem acabar amb xifres positives, gràcies a la reducció de despeses”, conclou José Gabriel González Arias.

“Nosaltres hem passat aquest any sense pèrdues –afegeix Jordi Molet– i, tot i haver perdut publicitat estem recuperant-nos i creixent per sobre del normal. Sóc optimista. El problema és saber si aquest creixement serà sostingut, perquè les informacions econòmiques parlen d’una nova recessió.”.