A Europa també retallen

LINA MARIA AGUIRRE-JARAMILLO

El 7 d'octubre, Dia Mundial del Treball Digne, Beth Costa, secretària general de la Federació Internacional de Periodistes, va alertar de les condicions de treball a les redaccions i de la tendència "als salaris baixos, als contractes pobres i a la inseguretat". I és que les retallades que pateixen el periodisme català i espanyol també es donen en molts altres països, sobretot a Europa. L’informe de l’European Federation of Journalists (EFJ) Confronting Austerity: Financial and Employment Models in Journalism –finançat per la Comissió Europea– en dóna fe. L'autor de l'estudi, l’economista, periodista i escriptor Andreas K. Bittner, assegura, però, que la situació ha canviat respecte el 2011: "Hi ha menys pessimisme i més disposició per actuar”.

Tot i que els problemes i les solucions en el camp laboral periodístic poden diferir entre països degut a les diferents circumstàncies sociopolítiques i antecedents culturals i legals, l’estudi suggereix que, actualment, aquestes diferències no són necessàriament tan marcades, en part perquè el món digital ha trencat barreres i ha desestabilitzat per igual els mitjans tradicionals. D’acord amb 38 de les 42 respostes rebudes de les associacions nacionals (en el cas d’Espanya va fer-ho la Federación de Asociaciones de Periodistas, fape), en el primer lloc dels problemes als quals s’enfronten hi ha les retallades i la pèrdua de feina. Espanya, Grècia i Portugal acusen els índexs més alts d’atur. En segon lloc, hi ha el desenvolupament i l’abast de les negociacions col·lectives; en tercer lloc, les dificultats financeres institucionals; en quart lloc, les relacions laborals problemàtiques amb i per als periodistes autònoms.

Emprenedors
Un dels assumptes més analitzats de l’estudi és la situació dels autònoms o freelance. “ Els freelance són la força darrere de nous models de negoci que poden crear noves feines i una major flexibilitat”, afirma Bittner, que adverteix que la situació laboral d’aquest col·lectiu no està sent suficientment tinguda en compte. A propòsit d’això, el passat 25 de juny la Federació de la premsa italiana (FNSI) va renovar l’acord col·lectiu amb editors de premsa i, per primer cop, aquest cobrirà tant periodistes freelance com aquells que treballen per a mitjans en línia, establint les condiciones mínimes de pagament per article.

Aquesta situació contrasta amb la dels periodistes de Sèrbia. En mitjans petits, locals i regionals, sovint es troben que els professionals de les redaccions “no tenen un contracte firmat, se’ls demana que ells mateixos es paguin l’assegurança mèdica, que portin el seu propi equip a l’oficina i molts no cobren durant mesos”, va explicar Dragana Cabarakapa, presidenta de l'organització professional Sinos. Mentrestant, a Finlàndia, on els mitjans acostumen a gaudir d’una bona salut i de recursos per investigar i treballar sense problemes, la companyia pública de ràdio i televisió va anunciar, el passat 3 de novembre, un pla imminent per eliminar, com a mínim, 185 llocs de feina.

Replantejament sindical
Per afrontar al millor possible situacions com aquestes, el 6 i 7 d’octubre, va tenir lloc a Skopje (Macedònia) una trobada amb organitzacions de l’Europa oriental per treballar en la formació de sindicats de periodistes que defensin adequadament els seus drets. “Lluites col·lectives per a qui?”, es pregunta Bittner, assenyalant les diferències entre els sectors representants. Més d’un 70% dels acords col·lectius laborals beneficien persones que treballen per a la premsa escrita i ràdio, i tan sols un 16% als que treballen per a mitjans digitals. La definició de professional digital no és clara i es donen casos en els quals els que treballen en plataformes de nova creació “són vistos com de segona classe”.

A Alemanya, un 60% dels periodistes dels sindicats ja són freelance, el segon percentatge més alt a Europa després de Polònia (un 70%). Això demostra una capacitat per respondre a les noves necessitats dels que ingressen en l’ofici. L’EFJ insisteix en la urgència que els diferents col·lectius es converteixen en “agents de canvi” disposats al servei, més enllà de defensar les “causes tradicionals sindicals”. Això suposaria accions com l’avaluació dels serveis oferts i l’adaptació de la cultura d’organització col·lectiva. “Diversitat, pluralisme intern i inclusió haurien de ser la norma en les associacions de periodistes”, en línia amb la solidaritat que propugnen, recalca Bittner, que també afegeix la importància de generar un intercanvi transnacional més fluid d’experiències i bones pràctiques.