La catapulta digital

NEREIDA CARRILLO

Una amalgama de formats com els libres digitals, els blocs especialitzats, les noves narratives o els projectes transmèdia proporcionen als periodistes diferents nínxols per explicar històries. Cap opció és lucrativa. “Hi ha model, però no hi ha negoci”, sentencia Fernando García Mongay, editor d’ eCícero, una editorial de llibres electrònics breus de no-ficció. Els freelance, però, reconeixen que les plataformes digitals els ofereixen més oportunitats per treballar. El rèdit econòmic no suma un sou, encara que Internet els proporciona una comunitat de lectors, una marca personal sòlida, un segell d’innovació i moltes vegades una drecera a altres feines. Els periodistes Marc Serena, Angelo Attanasio, Jordi Pérez Colomé i Fernando García Mongay expliquen a Capçalera les seves experiències amb nínxols digitals. Com la Xarxa ha catapultat les seves històries i la seva veu.

Els freelance es reinventen

Amb el títol “ Enderrocant el mur digital”, l’italià Angelo Attanasio i l’uruguaià Jerónimo Giorgi van elaborar diverses peces sobre com tres països (l’Índia, l’Uruguai i Egipte) lluiten contra la fractura digital. La feina es va difondre en paper a El Periódico, però també al web, amb el format de l’ scrollytelling, que comporta combinar vídeos, àudios i text amb una aparença innovadora. El projecte es va publicar també a La Repubblica i a la revista belga MO*.

Per a Attanasio, les narratives multimèdia constitueixen noves oportunitats per als freelance. Opina que molts mitjans grans no inverteixen prou en periodisme digital perquè hi veuen riscos; en canvi, sí que són receptius a propostes innovadores de col·laboradors. El treball d’aquests dos professionals ha estat finançat per la fundació de Bill i Melinda Gates a través d’una beca de l’ European Journalism Centre. Attanasio explica que el viratge en la seva feina ha estat natural: “En comptes d’anar amb una gravadora, ara vaig amb una càmera de vídeo”.

Nou periodisme narratiu

El març de 2012, Fernando García Mongay va encetar un projecte que complau els periodistes frustrats per tot allò que han hagut de deixar al tinter. Es tracta d’eCícero, una editorial de llibres electrònics de no-ficció. García Mongay busca textos a mig camí entre la notícia tradicional i el llibre: cròniques llargues, entrevistes en profunditat i reportatges narratius. “Aquesta distància intermèdia és bona per al públic, perquè s’informa millor, i és bona per als periodistes perquè, com diu una frase del New York Times, els permet estirar les cames, ser més creatius”, explica.

L’editorial que comanda García Mongay ha publicat més d’una vintena de títols i en la seva nòmina d’autors compta amb professionals de renom com Leila Guerriero, Ander Izaguirre, Jordi Pérez Colomé, Jon Lee Anderson o Meyer Berger. Reportatges inèdits, cròniques ja publicades que s’amplien, un compendi de textos o traduccions al castellà de treballs en altres llengües es combinen al catàleg.“Ajuden a difondre un periodisme poc conegut com és el narratiu i donen a conèixer joves periodistes”, afirma García Mongay.

Web, APPs, llibres, xerrades...

El periodista Marc Serena i el fotògraf Edu Bayer conviden els seus lectors a acompanyar-los en un viatge pels micropobles de Catalunya, 328 municipis de menys de 500 habitants. De moment l’aventura s’articula a través del web Microcatalunya.cat, però l’horitzó és convertir el material en un llibre, una exposició, aplicacions de mòbil o xerrades; tota una experiència transmèdia que Serena ja havia experimentat abans amb altres projectes. “No sé res del poble on va néixer el meu pare –explica el periodista– i no ho puc trobar a Internet. Volia fer aquest projecte perquè vull entendre d’on vinc, com era i com és la vida en aquests municipis.”

A més d’explicar històries personals, Serena i Bayer posen a l’abast molta informació d’aquests municipis. Els usuaris també aporten dades i fotografies –n’han aconseguit més de 4.000 a través d’Instagram. “Volem que el web tingui una part de servei i una part d’autor”, explica Serena. El projecte, que segons aquest jove periodista intenta “comprendre la ruralitat catalana”, es finança a través de Verkami –han aconseguit 4.000 euros– i de les aportacions de l’Obra Social de La Caixa i l’Associació de Micropobles de Catalunya. Per a Serena, la iniciativa ocupa un “nínxol periodístic”, el que ha deixat una crisi que s’ha acarnissat amb la informació local.

Finançar un bloc especialitzat

“Sense tenir gaire clar què podia aportar el bloc a la realitat informativa del país, vaig començar a fer el que m’agradava: parlar de política internacional”. Jordi Pérez Colomé rememora així l’inici, el 2010, del seu bloc Obamaworld. Després de quatre anys de “feina de formigueta”, Yahoo li ha ofert treballar sota el seu paraigua i, des del maig de 2014, reflexiona sobre l’actualitat internacional a World Wide Blog. Però molt abans que aquest gegant d’Internet financés la seva feina, Pérez Colomé ja havia aconseguit treure rèdit econòmic a les peces digitals. El 2013, va obtenir 6.390 euros gràcies al bloc, dels quals 4.690 a través de micromecenatge, 1.262 pels llibres i 440 a través de Paypal.

Colomé confessa que va engegar el bloc per donar-se a conèixer i aconseguir feina als mitjans; encara que aviat es va adonar que havia de ser autofreelance: “ Jo decideixo què faig, on vaig i quant em pago”. Així, va teixir el seu propi entramat de plataformes: bloc, micromecenatge, libres digitals… El bloc també li ha servit de llançadora per obtenir feines com a consultor a empreses i com a docent a diverses universitats. “És una mena de castell que vas construint molt a poc a poc”, comenta.