Un dels debats que més preocupa en l’àmbit de la comunicació és el de la desinformació a Internet. És a dir, la proliferació d’informacions falses amb una intencionalitat determinada, les anomenades fake news. Les plataformes digitals i les xarxes socials faciliten la ràpida viralització d’aquest tipus de continguts i posen en risc un dels drets democràtics fonamentals: el de rebre una informació veraç. Les victòries de Donald Trump i Jair Bolsonaro o el referèndum del Brexit van ser possibles gràcies a la gran quantitat d’informació falsa.
Fets com els esmentats van dur la Comissió Europea a posar en marxa el High Level Expert Group on Fake News and Online Disinformation (HLEG), amb l’objectiu que assessorés la Comissió sobre com podia contrarestar les nombroses notícies falses. Diversos països han emprès iniciatives legislatives amb l’objectiu de combatre-les, com és el cas de França i d’Alemanya.
Algunes d’aquestes iniciatives van ser tractades en la jornada “Com combatre la desinformació en línia i les fake news”, que el passat 29 de març va coorganitzar el Col·legi de Periodistes amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) al Parlament de Catalunya, i que va comptar amb la participació de reguladors audiovisuals europeus, empreses verificadores de continguts i mitjans de comunicació.
Un dels ponents va ser Oreste Pollicino, professor de Dret constitucional a la Universitat de Milà i membre de l’HLEG. L’acadèmic va ser prudent a l’hora d’enumerar les accions que han d’emprendre els governs: “Podem adaptar les regles antigues al nou paradigma? La resposta és inequívoca: no. Un dels problemes és que la desinformació no és il·legal, així que afrontar el problema és complex”.
D’acord amb això, Tobias Schmid, director de l’autoritat audiovisual de North Rhine Westphalia i comissionat per a Assumptes Europeus de la Conference of Directors of the Media Authorities d’Alemanya, considerava que “la desinformació no és un problema, és un grup de problemes”. Per això, advocava per una aproximació que combini la recerca, l’alfabetització mediàtica i la regulació amb la participació dels diversos actors implicats (estats, reguladors, mitjans de comunicació, societat civil i plataformes digitals).
A la inauguració de la jornada ja es va recordar una dada rellevant. I és que gairebé la meitat de la població, un 48% en concret, s’informa habitualment per mitjà d’Internet i que aquest percentatge augmenta fins a un 75% en el cas dels joves, que s’informen, principalment, per Facebook. És per això que la batalla electoral a les xarxes socials cada cop és més despietada i les notícies falses corren com la pólvora per aquests canals.
Prova d’això és l’estudi "The spread of true and false news online", impulsat per Twitter, que conclou que la capacitat de difusió d’una notícia falsa és significativament més àmplia que la de les notícies certes, ja que es comparteixen un 70% més. Tenen més o menys difusió segons el tema: si són sobre política, la propagació és màxima; les segueixen, en segon lloc, les vinculades a llegendes urbanes, negocis i terrorisme. Les mentides polítiques no només es comparteixen més, sinó que la seva capacitat per fer-se virals és molt alta, ja que arriben a més de 200.000 persones, gairebé tres vegades més de pressa que el que triguen les altres notícies falses per arribar a 10.000 individus.
En aquest context, es valora positivament la iniciativa de la Comissió Europea d’aprovar un codi de bones pràctiques en matèria de desinformació, que ha estat signat per les principals plataformes (Facebook, Google, Twitter i Mozilla). Segons Roger Loppacher, president del CAC, es tracta d’un pas endavant en la lluita contra la desinformació, però, a parer seu, s’ha de demanar a les plataformes “un esforç i un compromís més grans” per erradicar les fake news.
Les grans plataformes han començat a prendre mesures per combatre la desinformació. Per exemple, Facebook va anunciar que enduriria les condicions per poder inserir anuncis de tipus polític a la seva xarxa social i només permetrà publicitat política a aquells agents que aportin detalls de contacte verificables per aturar les campanyes anònimes. A més, hauran de viure al país en el qual volen posar en marxa una campanya i es conservaran els anuncis en una base de dades pública durant set anys, juntament amb la informació de quant es van gastar i a qui van arribar. A Facebook estimen que, d’aquesta manera, s’evitaran les intrusions estrangeres en els processos electorals, però també admeten que les barreres poden ser esquivades per uns enemics “molt creatius”.
A les xarxes obertes com Twitter, la desinformació és menor, perquè són els mateixos usuaris els que contrasten les informacions i les desmenteixen ràpidament i, a més, hi actuen de manera eficient serveis de verificació (fact-check) com Maldita.es o Newtral. Així, doncs, Twitter s’ha convertit en un enemic de la desinformació, gràcies a la velocitat dels seus desmentiments.
En canvi, les xarxes tancades com WhatsApp són l’altra cara de la moneda. En no tenir control no els afecta el contrast de les notícies que difonen. La filtració de desinformació és tan gran que reapareixen falsedats que ja havien desaparegut fa anys de les xarxes obertes. Per exemple, a les últimes eleccions andaluses, WhatsApp va ser el canal escollit per Vox per difondre un discurs xenòfob ple de desinformació.
Clara Jiménez, cofundadora de Maldi- ta.es, –projecte independent de verificació de dades– va situar WhatsApp com l’epicentre de la desinformació: “Un 36% del consum informatiu a Espanya es fa per WhatsApp i no se n’ha parlat [d’aquesta eina] a la Comissió Europea”. En aquest sentit, va afegir: “La desinformació no és als webs. El mem més ‘tronat’ es viralitza com a real”. Un exemple és la informació que va circular per WhatsApp sobre un mosquit que podia deixar embarassades les dones amb una picada. Malgrat la poca consistència de la notícia, Maldita.es la va haver de desmentir. Aquest servei de fact-checking rep diàriament 250 missatges a desmentir (la meitat referent a temes d’immigració). S’estima que a Espanya 25 milions de persones utilitzen WhattsApp.
Facebook –que al març va anunciar que treballarà amb Maldita.es i Newtra, el projecte liderat per Ana Pastor, per combatre la desinformació– també ha pres en els darrers temps algunes mesures per batallar contra la difusió de notícies falses per WhatsApp, ja que aquest canal és propietat seva. Una d’aquestes mesures afecta la capacitat de cada compte per reenviar continguts a persones o grups (només cinc vegades) i una altra limita a 256 el nombre d’usuaris que poden formar part d’un grup. De la mateixa manera, ha incorporat una nova eina en l’últim desenvolupament que alerta els usuaris de les vegades que un missatge s’ha reenviat.
El grup d’experts de la Comissió Europea ha creat un codi de bones pràctiques sobre desinformació per a les xarxes socials i vetlla que les plataformes digitals el segueixin. De moment, onze estats –entre els quals no hi ha Espanya– s’han compromès a fer aquest monitoratge. Tanmateix, Oreste Pollicino, professor de la Universitat de Milà i membre del grup, va avisar: “Si fem que només siguin els governs els qui regulin aquesta qüestió, podria fer més mal que bé”. Per la seva part, Simona Levi, membre del grup Xnet de defensa dels drets digitals, va advertir als assistents de la jornada dels perills d’aquesta perspectiva reguladora: “tendeix a deixar fora els veritables productors i finançadors de les fake news, que són els partits i els governs”. L’activista es refereix, per exemple, a “l’Operació Catalunya”, la campanya de desinformació impulsada per instàncies de l’Estat espanyol amb l’objectiu de frenar el procés independentista català.
Xnet ha publicat #FakeYou, un informe en fase beta que afirma que els partits polítics paguen per crear continguts desinformatius i viralitzar-los. Davant d’aquest escenari, Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes, va recordar que “a la desinformació se la combat amb periodisme, de la màxima qualitat possible i que tingui credibilitat”. Perquè això sigui possible, els mitjans han de ser professionals i creïbles, apuntava.
Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio i dels Mitjans Digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, va explicar que en les situacions informatives especials els mitjans públics creen un “consorci de xarxes” per “fer rastreig i verificació a les xarxes socials”. En aquest sentit, els professionals de la CCMA han fet formació específica al respecte i properament es demanarà l’accés a la Fact-Checking Network, una iniciativa internacional líder en verificació.
També, Joan Maria Morros, cap d’Informatius de RAC1 i vicedegà del Col·legi de Periodistes, va afirmar que, actualment, “tot es redueix a verificar” i proposava, a més, crear “segells de qualitat als mitjans de comunicació perquè la gent sàpiga on està anant a informar-se”.
Totes aquestes mesures exposades tenen, doncs, l’objectiu de frenar l’ofensiva de la desinformació, si bé esdevindran paper mullat sense la col·laboració real de tots els actors implicats. Com diu el lema de Maldita.es, “junts és més difícil que ens l’empassem”.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari