• Adrián Caballero

    Emprendre no és fàcil. Encara menys en un sector, el del periodisme i la comunicació, en què des de fa anys les estadístiques parlen de crisis, retallades i tancaments. Tot i això, l’auge del consum digital ha animat molts periodistes a aventurar-se amb el seu propi mitjà digital, canals i pòdcasts o, fins i tot, amb una agència de comunicació. Aquí presentem tota una sèrie de consells pràctics recollits en forma de guia d’aquells que s’han arriscat i que, a hores d’ara, ja són experts en emprenedoria.

    Jordi Rovira

    Molts catalans van seguir les eleccions nord-americanes amb Lídia Heredia, la corresponsal a Washington de Televisió de Catalunya. De jove, aquesta badalonina no somiava pas ser periodista, tot i que ara, convertida en una respectada professional, ja acumula tres dècades i mitja d’experiència en l’ofici. En aquestes pàgines repassem amb ella la seva trajectòria i analitzem l’evolució d’un periodisme que li ha permès viure tot d’experiències i conèixer molta gent.

    Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Carme Escales

    Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?

    Al Shaw i Elisabetta Tola expliquen les respectives experiències amb el periodisme de dades. Ho van fer en el marc del cicle de conferències i debats "#Futur", que organitza el Col·legi de Periodistes amb l'Obra Social de la Caixa.
    Diferents professionals i entitats ensenyen a llegir i a interpretar els mitjans de comunicació. Per això, impulsen tallers i xerrades, a més de reivindicar una major implicació de l'escola i l'administració. Treballen per una audiència instruïda i amb esperit crític.
    Els investigadors en comunicació han de fer mans i mànigues per tirar endavant els projectes. La reducció del finançament públic provoca que es busquin dines a Europa o bé en l'àmbit privat.
    L'abundància d'informació en l'entorn digital, la competència amb altres empreses no purament periodístiques i la voluntat d'atraure nous lectors han portat algunes capçaleres de referència a ludificar les notícies.
    Arran de la revolució digital, els mitjans busquen diferents maneres d'atraure cada cop més lectors. Això implica que apostin pels nous formats digitals i l'anàlisi detallada de l'analítica web, però també l'ús de pràctiques virals que no tenen a veure amb la línia editorial del mitjà.
    El sector observa com gent externa a la professió està ocupant, poc a poc, tasques que abans estaven destinades als periodistes. És l'intrús el periodista que cerca dades a les xarxes o és l'intrús el farcidor de blocs i webs que en mesuren l'expertesa amb la de qualsevol mitjà tradicional?
    El periodisme viu enmig d'una revolució digital i un dels llocs on més s'està experimentant és a la redacció del Washington Post. Cory Haik, editora de les informacions en línia d'aquest prestigiós mitjà, va assistir al juny al Congrés Mundial d'Editors (GEN Summit) i en parla per a Capçalera
    Els wearables (dispositius incorporats al que duem posat) estan picant a la porta del periodisme. Parlem de les Google glasses, els rellotges intel·ligents, la realitat virtual, els dorns... Els mitjans han de decidir si s'obren a aquestes innovacions o fan veure que això no va amb ells
    Els mitjans de comunicació portuguesos mostren l'admiració que desperta Espanya ja que, entre altres coses, creuen compartir-hi molts problemes, com la crisi i els casos de corrupció.
    Àlex Barnet proposa un recull de webs per aprendre sobre el periodisme punk, d'ullada i sobre tecnologia.
    La transició política i la informàtica han marcat els dos grans punts d'inflexió en les feines dels arxius dels mitjans de comunicació. En el primer, el documentalista pren relleu com a font d'informació periodística. En el segon, esdevé un gestor de dades i filtres.
    Carlos M. Ruiz, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna analitza a "La digitalització de l'altre" (Pagès Editors) el que hi ha darrere d'aquest fenomen. Reproduïm extractes del llibre, guardonat amb el Premi d'Assaig Josep Vallverdú.