• Adrián Caballero

    Emprendre no és fàcil. Encara menys en un sector, el del periodisme i la comunicació, en què des de fa anys les estadístiques parlen de crisis, retallades i tancaments. Tot i això, l’auge del consum digital ha animat molts periodistes a aventurar-se amb el seu propi mitjà digital, canals i pòdcasts o, fins i tot, amb una agència de comunicació. Aquí presentem tota una sèrie de consells pràctics recollits en forma de guia d’aquells que s’han arriscat i que, a hores d’ara, ja són experts en emprenedoria.

    Jordi Rovira

    Molts catalans van seguir les eleccions nord-americanes amb Lídia Heredia, la corresponsal a Washington de Televisió de Catalunya. De jove, aquesta badalonina no somiava pas ser periodista, tot i que ara, convertida en una respectada professional, ja acumula tres dècades i mitja d’experiència en l’ofici. En aquestes pàgines repassem amb ella la seva trajectòria i analitzem l’evolució d’un periodisme que li ha permès viure tot d’experiències i conèixer molta gent.

    Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Carme Escales

    Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?

    Quan Twitter va engegar, el 2006, la xarxa de l'ocellet preguntava als usuaris què estaven fent i es veia com un servei de microblog. Però quatre anys després, el 2010, va preguntar què està succeint. I mitjans de comunicació i periodistes s'hi van abocar
    Pioners i acadèmics reflexionen sobre els encerts i els errors dels vint anys de periodisme català a la Xarxa.
    El web 2.0 ha transformat el tradicional esquema de comunicació i permet una relació horitzontal, multidireccional, simultània i sense filtres. Malgrat les àmplies possibilitats, però, la bidireccionalitat és encara una utopia.
    Des de fa tres anys, la muntanya més emblemàtica de Catalunya compta amb ràdio i televisió pròpies. A més de les publicacions, com Serra d'Or, la comunitat benedictina emet per tot el món a través de l'streaming i compta cada cop amb més adeptes.
    Amb l'aparició del web semàntic, elaborar informacions digitals amb codi HTML5 assegura la perdurabilitat de la feina periodística i millora el posicionament a Google. Però, qui ha de tenir aquest coneixement, el periodista o l'informàtic?
    Els periodistes Tom Worden i Stefan Schmidt reflexionen sobre altres maneres de cobrir la informació policial.
    Què ha de prevaler, el dret a la informació o la investigació policial? Els cossos policials treballen per garantir la seguretat a partir de la confidencialitat. Els periodistes, volen garantir el dret a la informació a partir de la divulgació. Com conviuen?
    No tots els mitjans parlen de guerres, desastres naturals, atemptats o previsions catastrofistes de l'economia. Hi ha periodistes que opten per centrar-se en l'altra cara de la moneda: les bones notícies.
    Els ciutadans miren cada cop menys la televisió? Els joves només miren internet? Són alguns dels mites dels mitjans públics que Roberto Suárez, cap del Media Intelligence Service de la Unió Europea de Radiodifusió va desmuntar en una xerrada del cicle "Futur".
    La manipulació informativa, la precarietat laboral i les amenaces de mort en països en conflicte són tan sols tres dels molts perills que aguaiten la professió i que afecten la llibertat de premsa
    Alguns diaris reforcen la fidelització amb comunitats de lectors i activitats que potencien la proximitat amb el seu públic.
    Les dones són majoria a les aules de les facultats de Ciències de la Comunicació, tant a Catalunya com a la resta del món. Tanmateix això canvia radicalment quan es parla de la incorporació de les dones a la professió, i encara més si es tracta de càrrecs de responsabilitat.