La fatiga informativa i l’abandonament del consum de notícies empenyen els mitjans de comunicació a buscar noves fórmules per atraure la ciutadania. Els darrers anys, una de les tendències que ha agafat més força és el periodisme constructiu, que proposa informacions que explorin amb rigor solucions de futur amb l’objectiu d’enfortir la relació amb les audiències i generar oportunitats de negoci. Els que s’hi dediquen destaquen, entre els principals avantatges, el paper de la professió com a motor de transformació social. D’altra banda, als detractors els preocupa que focalitzar-se en les notícies positives narcotitzi la societat i que el periodisme acabi convertint-se només en un exercici d’activisme enfocat al màrqueting de bones causes.
El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.
Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?
La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.
Tot i que des d’un punt de vista històric la Bíblia és considerada el primer fenomen de narrativa transmèdia, va ser Henri Jenkins, l’estudiós nord-americà de la comunicació, qui encunyava per primera vegada aquest terme l’any 2006. Aquest bateig es produïa, de manera força premonitòria, abans de l’explosió de les xarxes socials i del fenomen multipantalla, que han suposat una transformació sense precedents dels comportaments de les audiències i de la creació de continguts. Actualment les tècniques transmèdia i multiplataforma, nascudes en l’entorn publicitari i de la ficció, també es configuren com a eines clau per a la nova comunicació corporativa del segle XXI, l’objectiu de la qual és implicar i moure les audiències.
Els periodistes, com no podia ser d'altra manera, s'han organitzat per intentar destriar el gra de la palla
Periodistes i ciutadans, dues cares de la mateixa moneda, davant el fenomen de la postveritat. És culpa de l'emissor que emet la informació? O bé és el receptor, que no ha sabut descodificar?
El fenomen de les informacions falses que es propaguen massivament per Internet com si fossin certes ha provocat que molts ciutadans es creguessin un gran nombre de mentides
La designació de la postveritat com a "paraula del 2016" va encendre el debat sobre aquest fenomen. Els crítics amb la paraula asseguren que es tracta de les mentides de tota la vida
Lluís Pastor, director de l'eLearn Center de la UOC i autor de Periodismo zombi en la era de las audiencias participativas (Editorial UOC, 2010) reflexiona sobre les pràctiques del periodisme digital
El debat sobre una possible taxa de dret d'ús de la ràdio i la televisió a Catalunya mostra un camí ple d'inconvenients. El cànon torna a plantejar-se després que el Llibre Blanc de l'Audiovisual de Catalunya sostingui que la corporació necessitaria uns 137 milions addicionals
Un equip d'investigadors crea un algoritme per identificar els trols amb un 80% de fiabilitat
Els mitjans digitals afronten els comentaris tòxics amb diferents estratègies. Encar ningú ha aconseguit aplacar del tot els trols
La manera de titular als mitjans digitals, a la recerca de visites, genera crítiques entre els professionals veterans. Internet i les xarxes socials han canviat la manera de consumir informació i, de passada, d'escriure
El descens dels ingressos publicitaris convencionals condueix als editors a experimentar amb la publicitat no intrusiva. Un 33% dels usuaris d'Internet ja té instal·lat un bloquejador de publicitat.
Setanta-cinc anys després de la mort d'Irene Polo, referent del periodisme català dels anys trenta, la seva figura i la seva obra encara són poc conegudes. Polo va viure i treballar apassionadament. I es va suïcidar a trenta-dos anys mentre vivia exiliada a Buenos Aires
És realista un model de negoci per a la premsa digital basat en els ingressos per subscripcions? Als Estats Units i altres països volen deslliurar-se de l'excessiva dependència de la publicitat. A casa nostra, aquesta aposta es mira amb escepticisme
