Les pràctiques en empreses periodístiques són cada cop més una via d’accés al mercat laboral.
Vigila què dius, vigila què escrius, vigila què penges a Internet. En una època en què el llenguatge políticament correcte domina bona part dels discursos de la societat, els professionals de la informació es veuen condicionats a l’hora d’informar, ja que la resposta, sovint aïrada, de les xarxes socials implica treballar en un camp de mines. Però cal trobar, asseguren, un terme mitjà entre què genera soroll gratuït i el dret a la informació dels ciutadans. Fins a quin punt això provoca un exercici d’autocensura? Alguns periodistes responen a aquesta pregunta i reflexionen sobre el que diuen i el que no diuen.
Els mitjans de comunicació cada cop utilitzen més TikTok, la xarxa preferida dels joves.
Emprendre no és fàcil. Encara menys en un sector, el del periodisme i la comunicació, en què des de fa anys les estadístiques parlen de crisis, retallades i tancaments. Tot i això, l’auge del consum digital ha animat molts periodistes a aventurar-se amb el seu propi mitjà digital, canals i pòdcasts o, fins i tot, amb una agència de comunicació. Aquí presentem tota una sèrie de consells pràctics recollits en forma de guia d’aquells que s’han arriscat i que, a hores d’ara, ja són experts en emprenedoria.
L'aparició d'Internet ha suposat molts canvis per als ciutadans. Un d'aquests és la multiplicació de canals informatius i les transformacions que ha comportat en la construcció del relat per part dels mitjans. Al llibre "La causa del periodisme" (Edicions Saldonar), el periodista Joan Julibert reflexiona sobre aquest fet.
La càmera de Gabriel Casas i Galobardes va captar moments històrics dels convulsos anys trenta. La seva fotografia, sovint no prou reivindicada, buscava una innovació constant, seguint corrents avantguardistes i emergents de l'època.
Són temps de tensió, de bàndols i, sobretot, de relats. Són temps de Procés. I, en aquest complex joc polític, el discurs mediàtic és clau a l'hora d'imposar una visió determinada del que està passant a l'opiniío pública. Ara bé, quin paper té la premsa estrangera en tot plegat?
Alemanya ha aprovat una llei que preveu sancions a les xarxes socials per mala gestió de les denúncies contra el discurs de l'odi. Alguns critiquen que pot donar peu a abusos contra la llibertat d'expressió.
La doctora en Periodisme i investigadora Ruth Rodríguez reflexiona sobre el paper del periodisme en el Procés. El text recull la seva intervenció a la jornada "Mitjans i opinió pública al temps de la postveritat", que va commemorar els vint anys de l'aprovació del Codi deontològic i els vint anys del Consell de la Informació de Catalunya.
En els darrers anys, són freqüents les crítiques a Televisió Espanyola per la cobertura de tot el que envolta el Procés. T'expliquem amb detall com s'ha creat a la redacció una "redacció paral·lela" que vetlla perquè les notícies estiguin alienades amb la política dle Govern i com això, finalment, condiciona la informació relacionada amb Catalunya.
En els darrers temps, s'han intensificat les campanyes, tant des de l'àmbit polític com periodístic, en les quals es denuncia el suposat adoctrinament dels mitjans de comunicacó públics i de l'escola en els ciutadans catalans.
Les intoxicacions mediàtiques eren una constant en les guerres. En els nous temps, el periodisme ha de lidiar amb la postveritat, una fàbrica de notícies falses que hauria estat el somni humit de qualsevol estrateg militar de temps pretèrits.
Molts mitjans de comunicació s'han apuntat al Facebook Live i retransmeten en temps real a les xarxes socials. Una pràctica que aporta frescor i proximitat i que, a més, acostuma a generar fidelitat.
Cap dels quatre directors dels principals diaris esportius veu econòmicament viable, a curt ermini, un model de pagament malgrat que existeixen diferències entre els diaris de Barcelona i els de Madrid.
Aquest article oferiex una sèrie de consells amb l'objectiu d'aprendre noves tècniques que permetin informar des d'una perspectiva no sexista.
La degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet, explica en el número 177 de la revista Capçalera que ens hem deixat portar per emocions pro o anti, oblidant que els fets són sagrats i les opinions lliures.
