• Alberto Gómez

    Vigila què dius, vigila què escrius, vigila què penges a Internet. En una època en què el llenguatge políticament correcte domina bona part dels discursos de la societat, els professionals de la informació es veuen condicionats a l’hora d’informar, ja que la resposta, sovint aïrada, de les xarxes socials implica treballar en un camp de mines. Però cal trobar, asseguren, un terme mitjà entre què genera soroll gratuït i el dret a la informació dels ciutadans. Fins a quin punt això provoca un exercici d’autocensura? Alguns periodistes responen a aquesta pregunta i reflexionen sobre el que diuen i el que no diuen.

    Francesc Ponsa

    Els mitjans de comunicació cada cop utilitzen més TikTok, la xarxa preferida dels joves.

    Adrián Caballero

    Emprendre no és fàcil. Encara menys en un sector, el del periodisme i la comunicació, en què des de fa anys les estadístiques parlen de crisis, retallades i tancaments. Tot i això, l’auge del consum digital ha animat molts periodistes a aventurar-se amb el seu propi mitjà digital, canals i pòdcasts o, fins i tot, amb una agència de comunicació. Aquí presentem tota una sèrie de consells pràctics recollits en forma de guia d’aquells que s’han arriscat i que, a hores d’ara, ja són experts en emprenedoria.

    Jordi Rovira

    Molts catalans van seguir les eleccions nord-americanes amb Lídia Heredia, la corresponsal a Washington de Televisió de Catalunya. De jove, aquesta badalonina no somiava pas ser periodista, tot i que ara, convertida en una respectada professional, ja acumula tres dècades i mitja d’experiència en l’ofici. En aquestes pàgines repassem amb ella la seva trajectòria i analitzem l’evolució d’un periodisme que li ha permès viure tot d’experiències i conèixer molta gent.

    Què pensa Salvador Cardús

    Ignasi Aragay | Dèria Editors, 2012 | 210 pàgines

    Estudis i llibres analitzen les causes de la crisi actual i dibuixen el futur del periodisme i dels mitjans de comunicació.
    El debat entorn el futur de la premsa en paper, les diferents aplicacions digitals dels diaris, les versions en línia dels mitjans i la seva sostenibilitat econòmica són alguns dels aspectes relacionats amb la revolució tecnològica actual que es pot trobar a la Xarxa.
    Un recent acord entre el Col·legi de Periodistes i la Fundació Moret i Marguí busca la recuperació i preservació de les memòries i els llegats dels professionals de la informació.

    L’estudi del CIC és una radiografia de les debilitats ètiques dels nostres mitjans. És important perquè saber per on fallem, ens permet reflexionar i millorar. Curiosament, la difusió d’informacions no fonamentades, la invasió de la intimitat de les persones i el tractament inadequat de la immigració, les queixes més freqüents presentades al cic, coincideixen amb les que reben els altres consells de la informació europeus.

    A final de 1996, el Col·legi de Periodistes va crear el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) perquè vetllés pel compliment del Codi deontològic. Un recent informe recopila els expedients oberts en tot aquest temps, una radiografia dels clarobscurs de l’ètica periodística a casa nostra.
    Sociòlegs, contracronistes, dibuixants i plumilles de la premsa satírica, amb més o menys encert, han estat i són narradors de la història. Mentre El Jueves es prepara per celebrar trenta-cinc anys d’història, noves iniciatives prenen el relleu d’aquest gènere amb arrelada tradició a Catalunya.
    Montagut durant la Master Class (Foto: Vicente Pruna)
    L’11 de desembre, el Col·legi de Periodistes va celebrar una Master Class a càrrec d’Albert Montagut, en què va tractar sobre la transformació del periodisme. Aquest article de reflexió recull l'esperit tant d'aquella conferència com del seu darrer llibre.
    Pati Núñez en la seva agència (Foto: Oriol Clavera)
    Les agències de comunicació petites i especialitzades són una sortida natural per als periodistes que, enmig d’un moment delicat per a la professió, busquen una nova sortida laboral. Però passar a l’altre costat del cicle de la notícia implica reptes ètics i empresarials.
    En els darrers anys, diferents experiències assenyalen els sistemes de pagament digital com a alternatives viables per bona part de la premsa, amb “murs porosos” que comencen a donar resultats positius. Serà finalment aquesta la fórmula tan buscada?
    Un estudi sobre l'estat actual de la professió periodística a Catalunya encarregat pel Col·legi de Periodistes i presentat el passat 20 de febrer detalla alguns dels nínxols del futur. Tots estan allunyats dels mitjans convencionals.

    Realista, documentat i crític. Així és l’estudi que es va presentar a final de febrer i que és el fruit de quatre mesos de feina d’un equip liderat per Josep Lluís Micó. Tot un diagnòstic que ha de permetre afrontar amb garanties la lluita contra l’atur en uns moments molts durs per a la professió.