• Adrián Caballero

    Emprendre no és fàcil. Encara menys en un sector, el del periodisme i la comunicació, en què des de fa anys les estadístiques parlen de crisis, retallades i tancaments. Tot i això, l’auge del consum digital ha animat molts periodistes a aventurar-se amb el seu propi mitjà digital, canals i pòdcasts o, fins i tot, amb una agència de comunicació. Aquí presentem tota una sèrie de consells pràctics recollits en forma de guia d’aquells que s’han arriscat i que, a hores d’ara, ja són experts en emprenedoria.

    Jordi Rovira

    Molts catalans van seguir les eleccions nord-americanes amb Lídia Heredia, la corresponsal a Washington de Televisió de Catalunya. De jove, aquesta badalonina no somiava pas ser periodista, tot i que ara, convertida en una respectada professional, ja acumula tres dècades i mitja d’experiència en l’ofici. En aquestes pàgines repassem amb ella la seva trajectòria i analitzem l’evolució d’un periodisme que li ha permès viure tot d’experiències i conèixer molta gent.

    Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Carme Escales

    Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?

    Un grup d'incontrolats cala foc a una unitat mòbil de TV3 que cobria la informació de Can Vies. (Foto: Xavier Gómez)

    Cada vegada més, els periodistes i fotògrafs són objecte d'atacs i insults del moviment antisistema. Els amenacen i agredeixen. Alguns d'ells expliquen les seves experiències a Capçalera.

    La Hoja Oficial del Lunes va passar a ser editada per l'Associació de Premsa a la dècada dels cinquanta.

    Es compleixen noranta anys de la creació de l'Hoja del lunes, una capçalera històrica que es pot consultar en línia. Durant més de mig segle, va cobrir la manca de diaris d'aquell dia de la setmana.

    Veu pausada, posat tranquil, actitud amable i respostes diplomàtiques. Les formes de Cristina Gallach són impecables i, segurament per això, juntament amb una acreditada professionalitat, va ser escollida el 2014 nova cap de comunicació de l'ONU. Dirigeix un equip de 800 persones en 63 oficines.

    Tres números de la publicació El Poble Català.
    Capçalera progressista, moderna, innovadoran i amb insignes col·laboradors, El Poble Català, amb una curta vida de catorze anys, va suposar un intent frustrat de les esquerres catalanistes de disposar d'un diari des del qual influir en la societat.
    El periodista Wifredo Espina, en una imatge actual. (Foto: Gianluca)

    Wifredo Espina repassa a les memòries (Quan volien silenciar-me. Memòries d'un periodista inconformista. Pagès Editors) la politització, la davallada i el tancament d'El Correo Catalán. Reproduïm una part del capítol "Quan un diari perd la llibertat").

     Refugiats sirians arriben a l’illa grega de Lesbos davant la mirada d’un membre de l’ONG IsraAid. Foto:  Lior Sperandeo /  IsraAid
    La crisi dels refugiats ha sacsejat consciències d'Europa i ha provocat una important cobertura mediàtica. Aquesta, però, no ha estat exempta de crítiques, problemes i, fins i tot, prejudicis.
    Estudiants de la Blanquerna a la Biblioteca. (Foto:Dani Codina)
    Els plans d'estudi de les facultats de Periodisme catalanes no sempre s'adapten a un mercat laboral focalitzat en la comunicació corporativa i amb un nombre creixent de freelance.
    L'equip de Stopfake no ha deixat de créixer en els darrers dos anys. (Foto: StopFake)
    El portal ucraïnès Stopfake.org detecta les notícies falses emeses pels mitjans russos sobre el conflicte amb aquest país. És una iniciativa promoguda per periodistes independents de l’Escola de Kyiv-Mohyla de Kiev. Avui ja compten amb una vintena de persones i verifiquen a diferents països.
    Montserrat Roig en una fotografia presa als anys 80. (Foto: Pepe Encinas)
    La professió recorda les dues periodistes quan encara queda molt camí per recórrer en la igualtat de gènere. On és la visió de gènere en el periodisme avui? Aquesta és la pregunta que va congregar a Barcelona, del 15 al 17 d'abril, 157 periodistes de 27 països i 4 continents.
    María Luz Morales rep el premi Godó del 1973 de la mà de Carlos Godó  Valls, segon comte de Godó. Foto: Pérez de  Rozas /  Arxiu  La Vanguardia
    Es compleixen vuitanta anys del nomenament de María Luz Morales com a primera directora d'un diari a Espanya. Va assumir la direcció de La Vanguardia a l'inici de la Guerra Civil. Vuitanta anys després, segueix sent l'única dona que ha estat al capdavant del rotatiu barceloní.
    El camí de les dones en el periodisme català no ha estat gens fàcil. Cal esperar a la Segona República per trobar-hi una presència continuada. El franquisme frenaria aquesta progressió i no seria fins a la Transició que la igualtat a les redaccions començaria a convertir-se en quelcom habitual.
    La periodista Maribel Álvarez, retransmetent un acte en directe, l'any 1971.
    Després de dècades en un segon pla, finalment les professionals de la informació, aconsegueixen un lloc a la ràdio.